25
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
12:08h
El propietari del Lleida Esportiu, Albert Esteve, ha assitit aquesta setmana a una reunió de la
Federació Espanyola per conéixer els detalls de la nova Primera Divisió RFEF. Esteve fixava la classificació per aquesta competició com un objectiu prioritari després de fracassar la pretensió d'entrar a play-off, però el rumb de l'equip no fa preveure que es pugui aconseguir ni aquesta fita mínima.
El Lleida està en perill real de baixar de categoria i jugar a la lliga més baixa en 45 anys. La temporada 1976-1977 va ser la darrera que el club (aleshores Unió Esportiva Lleida) va disputar a Tercera Divisió, el quart esglaó del futbol espanyol, el mateix que en el que es situla la Segona Divisió RFEF on ara es pot caure.
L'entitat viu un escenari al límit, probablement el pitjor a nivell esportiu de tota la història del club dels germans Esteve. Albert i Jordi han de començar a prendre decisions perquè la situació les requereix. En primer lloc han de valorar la continuïtat de l'entrenador. Molo ha demostrat tenir dificultats per gestionar el vestidor, i no ha fet mèrits per seguir al banc del Camp d'Esports.
Els propietaris podrien prendre aquesta decisió com a revulsiu d'emergència, però a falta de només tres partits per acabar la temporada, aquesta mesura s'intueix com a massa tardana per resoldre els problemes. Si l'equip acaba baixant, no s'entrendria, però, que Molo seguís com a entrenador.
Jordi Esteve, responsable esportiu, ha de reflexionar també sobre la confecció de l'equip, inferior al de l'any passat. Els jugadors que semblava que havien d'estirar del carro han acabat baixant-ne i dimitint de les seves resposabilitats de lideratge. A Esteve li esperen uns mesos de feina en els quals haurà de fer neteja a fons del vestidor i dibuixar una plantilla amb mínimes garanties d'èxit. Si l'equip baixa, aquesta feina serà la més complicada que haurà afrontat d'ençà que el seu germà i ell van agafar les regnes del primer equip de futbol de la ciutat de Lleida.
Finalment, els Esteve han de pensar què volen fer amb el seu club. Després de 10 anys i amb fracassos esportius acumulats, deutes i una gestió poc transparent a nivell econòmic, a l'afició se li està començant a esgotar la paciència i ja hi ha qui demana una venta del club per començar de nou amb una altra direcció. La derrota d'aquest dissabte contra La Nucía ha despertat una indignació que creixerà si l'equip no és capaç de redreçar-se a la lliga. Queden tres partits i els Esteve estan asseguts damunt d'un polvorí que amenaça en esclatar.
Federació Espanyola per conéixer els detalls de la nova Primera Divisió RFEF. Esteve fixava la classificació per aquesta competició com un objectiu prioritari després de fracassar la pretensió d'entrar a play-off, però el rumb de l'equip no fa preveure que es pugui aconseguir ni aquesta fita mínima.
El Lleida està en perill real de baixar de categoria i jugar a la lliga més baixa en 45 anys. La temporada 1976-1977 va ser la darrera que el club (aleshores Unió Esportiva Lleida) va disputar a Tercera Divisió, el quart esglaó del futbol espanyol, el mateix que en el que es situla la Segona Divisió RFEF on ara es pot caure.
L'entitat viu un escenari al límit, probablement el pitjor a nivell esportiu de tota la història del club dels germans Esteve. Albert i Jordi han de començar a prendre decisions perquè la situació les requereix. En primer lloc han de valorar la continuïtat de l'entrenador. Molo ha demostrat tenir dificultats per gestionar el vestidor, i no ha fet mèrits per seguir al banc del Camp d'Esports.
Els propietaris podrien prendre aquesta decisió com a revulsiu d'emergència, però a falta de només tres partits per acabar la temporada, aquesta mesura s'intueix com a massa tardana per resoldre els problemes. Si l'equip acaba baixant, no s'entrendria, però, que Molo seguís com a entrenador.
Jordi Esteve, responsable esportiu, ha de reflexionar també sobre la confecció de l'equip, inferior al de l'any passat. Els jugadors que semblava que havien d'estirar del carro han acabat baixant-ne i dimitint de les seves resposabilitats de lideratge. A Esteve li esperen uns mesos de feina en els quals haurà de fer neteja a fons del vestidor i dibuixar una plantilla amb mínimes garanties d'èxit. Si l'equip baixa, aquesta feina serà la més complicada que haurà afrontat d'ençà que el seu germà i ell van agafar les regnes del primer equip de futbol de la ciutat de Lleida.
Finalment, els Esteve han de pensar què volen fer amb el seu club. Després de 10 anys i amb fracassos esportius acumulats, deutes i una gestió poc transparent a nivell econòmic, a l'afició se li està començant a esgotar la paciència i ja hi ha qui demana una venta del club per començar de nou amb una altra direcció. La derrota d'aquest dissabte contra La Nucía ha despertat una indignació que creixerà si l'equip no és capaç de redreçar-se a la lliga. Queden tres partits i els Esteve estan asseguts damunt d'un polvorí que amenaça en esclatar.