La Fira de Sant Josep arriba en ple debat sobre el futur de la pagesia per respondre a les inquietuds del sector

El certamen de Mollerussa posa sobre la taula solucions per a la sequera, el canvi climàtic i les exigències de digitalització

La Fira de Sant Josep de Mollerussa, en una imatge d'arxiu
La Fira de Sant Josep de Mollerussa, en una imatge d'arxiu | Oriol Bosch / ACN
Marc Orts
12 de març del 2024
Actualitzat a les 15:41h

L’aigua escasseja, l’escalfament global avança impassible i la sostenibilitat ocupa un lloc cada vegada més central en l’agenda de les administracions, els sindicats agraris i els partits. En aquest context, les mesures contra la sequera, el context climàtic canviant per a agricultors i ramaders i les restriccions ecologistes dels governs xoquen amb els interessos de la pagesia, que ha decidit sortir als carrers de Catalunya, l’Estat i diversos països d’Europa per exigir que se l’escolti. I, també en aquest escenari, arriba a Mollerussa la 151a edició de la Fira de Sant Josep, reconeguda com la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i centre neuràlgic del sector. Fa uns dies el Parlament de Catalunya va celebrar un ple monogràfic per parlar-ne i ja s'han començat a estudiar canvis en els tràmits burocràtics i la llei de la Cadena Alimentària.

Del 16 al 19 de març, el certamen firal de la capital del Pla d’Urgell se centrarà en els nous reptes de la pagesia i abordarà l’aprofitament de l’aigua, els nous correus d’estiu en situació de sequera, la digitalització del sector i les noves tecnologies amb expositors i jornades tècniques orientats a donar resposta a les inquietuds de treballadors i empresaris. Tot plegat, en un esdeveniment “únic, singular i extraordinari” que permetrà donar visibilitat i oferirà una oportunitat per “projectar la marca de Mollerussa i les Terres de Lleida”, va destacar l’alcalde de la ciutat i president del Patronat de Fires, Marc Solsona, durant la presentació al Palau Robert de Barcelona.

Tot i que a la conca hidrogràfica de l’Ebre, que rega les comarques de Ponent, la situació no és tan crítica com a les conques internes de Catalunya, on s'ha decretat situació d'emergència i restriccions com la de la reducció del  80% de l’ús d’aigua per al regadiu i del 50% per a la ramaderia, la situació podria canviar d’un moment per l’altre. Encara és ben present el record de l’any passat amb el tancament del canal d’Urgell i la limitació de regs. La sequera suposa  un repte global i va acompanyada d’altres com l’increment de les temperatures i les creixents exigències per a reduir l’ús de productes fitosanitaris, que sí que afecten de ple el conjunt dels pagesos catalans. Per això, la Fira de Sant Josep se centrarà en el conjunt d’aquests reptes, explica l’organització.
 

Més de 190 expositors confirmats i 17 jornades tècniques

La pàgina web ja en recull 191 i la direcció ha detallat a Nació que n’hi ha més de confirmats i altres que es tancaran en els pròxims dies. En l’edició anterior, se’n van disposar 253 repartits en un total de 73.000 metres quadrats, tot un rècord, amb un increment del 24% pel que feia al nombre d'estants i d’un 30% de la superfície. En aquest sentit, Solsona ja ha assegurat que aquest 2024 serà un “punt d’inflexió” per a l’activitat firal a Mollerussa i que Sant Josep vindrà “reforçada, amb més múscul i capacitada per afrontar el futur”.

D’altra banda, el programa de jornades tècniques que es portaran a terme inclou un total de 17 activitats professionals, dues més que l’any passat, que ja han arrencat amb la XXIII Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís d’aquest dijous 7 de març. La majoria es concentraran els dies 18 i 19, quan es realitzaran algunes de les més destacades, com “Eines de reg i fertilització”, “La digitalització al sector agrari”, “Pepton: bioestimulació orgànica per fer front a l’estrès climàtic”, “Emprendre en el món rural. Reptes i exemples” o “Modernització del Canal d’Urgell”.

Amb tot, Solsona ha tret pit tant de la dimensió expositiva com el capítol formatiu i ha concretat que Fira de Mollerussa disposarà de múltiples espais de la ciutat per a allotjar aquestes jornades: el Teatre L’Amistat, el Centre Cultura, la Casa Canal, les tres sales dels Pavellons Firals i, de manera puntual, altres llocs com el restaurant Resquitx, per exemple. A més, ha explicat que l’objectiu és superar la xifra de 2.000 professionals que hi van participar el 2023.
                                                                                  

La ciutat es prepara per acollir la fira

Les ambicioses expectatives generades per a la 151a edició de la Fira de Sant Josep van acompanyades d’una important mobilització de recursos i un treball en l’àmbit de les infraestructures que ja està en marxa. L’alcalde de Mollerussa i president de la Fira va detallar juntament amb el president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció, Mario Pinilla, l’estat de les obres de millora i condicionament del parc municipal de la ciutat que acollirà també el Saló de l’Automòbil durant els mateixos dies.

Aquestes tasques, en un equilibri entre la responsabilitat per la sequera i la necessitat de fer l’espai més agradable, consisteixen en l’arranjament d’algunes parcel·les centrals del parc municipal i el seu cobriment amb una capa de sauló; la millora de la wifi i la il·luminació, amb l’esporga dels arbres; la delimitació, també amb sauló de diferents colors, del circuit dels visitants de la zona expositiva, o la sega de la gespa. A més, ha afegit, està prevista la instal·lació durant els dies de fira d’un mòdul sanitari portàtil per tal d’incrementar els lavabos actuals, així com un augment del servei de neteja.

D’altra banda, s’habilitaran més places d’aparcament i, als pàrquings del carrer Ivars d’Urgell i la Ronda Ponent, s’afegirà un tercer espai situat entre la Ronda Ponent i la carretera de Torregrossa, per aconseguir un total de 1.200 estacionaments, 400 més que l’any passat. Aquest muntatge, però, provocarà que el trànsit rodat quedi tallat en els carrers afectats a partir del dijous 14 de març. Tot, per oferir una fira a l’altura de les circumstàncies excepcionals i dels reptes que afronta la pagesia catalana.

Arxivat a