La pluja que va caure ahir en diversos llocs de la demarcació de Lleida va ser intensa i abundant, un fet que va provocar problemes i incidents en diversos municipis de Ponent, inclosa la capital, Lleida. En alguns indrets, com els de la capçalera del riu Sió, es van recollir registres molt elevats, alguns d'ells insòlits a la zona en les darrers dècades. A Guissona la pluja va deixar 71 l/m², a Montmaneu 136 l/m² i a Pujalt els nivells d'aigua van arribar a 146 l/m².
Aquesta important quantitat d'aigua que va caure en poques hores, entre la tarda i la nit, va generar una gran crescuda de les aigües en cotes superiors, que es va anar notant amb el pas de les hores en diversos municipis propers a la conca del riu Sió com Agramunt, Preixens i Tàrrega, on el mateix ajuntament alertava ja entrada la nit de la gran quantitat d'aigua que baixava pel riu Ondara, un fet molt poc habitual si s'atén que una de les seves característiques és el poc cabal d'aigua que porta durant l'any.
Molta precaució: el riu Ondara baixa a l'ample i amb molta força al seu pas per Tàrrega · Espectacular rubinada que...
Posted by Ajuntament de Tàrrega on dilluns, 2 / novembre / 2015
La rovinada, un creixement dels rius secs per l'aigua que arriba de la capçalera
De la riuada en un curs d'aigua que està habitualment sec o gairebé sec, com són els de la Conca del Sió, se'n diu rovinada. Aquests creixements d'aigües són densos degut a la quantitat de terra i de brossa de les lleres, i que avancen poc a poc de manera que l'augment del cabal en un lloc concret pot trigar hores en fer-se evident malgrat que la pluja sigui intensa durant molta estona. La rovinada, per tant, és més fàcil de prevenir que altres fenòmens que es donen a la costa catalana, on alguns municipis han patit inundacions poc després d'un episodi intens de pluja.
La conca del Sió és una plana inclinada, que en 30 quilòmetres baixa dels 600 metres al naixement fins als 325 al municipi d'Agramunt. A aquest tret característic se li suma la peculiaritat del terreny, que és erm de vegetació i argilós i, per tant, perfecte perquè l'aigua no sigui absorbida pel sòl i corri lentament però sense aturador.
Més de dos metres d'aigua a l'interior de l'edifici
Quan l'aigua és abundant, el riu creix, i si no troba resistència, pot arribar a sortir de la llera natural com ha passat aquest dimarts a Agramunt, on quatre àvies d'una residència han perdut la vida a l'inundar-se el semisoterrani on estaven dormint amb altres cinc persones. L'aigua ha arribat fins a més de dps metres a l'interior de l'edifici.
Es pot construir en una zona inundable ?
El procés de construcció d'un edifici porta implícit un seguit de tràmits que estan vinculats al planejament urbanístic de la zona. L'espai pot estar catalogat com urbà o com rústic, però en ambdós casos els projectes han de complir amb uns requisits que avalin la seva construcció.
Un d'ells és el d'estudi d'inundabilitat, un informe que s'ha de demanar en els casos de construcció en sòl rústic però que no se sol sol·licitar en aquells que el sòl és urbà ja que s'entén que aquests tràmits han estat avalats pels diversos organismes que han donat llum verda al planejament urbanístic, que contempla els perills d'inundacions.
Arquitectes consultats per NacióLleida asseguren que aquests estudis es fan en base a diversos criteris, entre els quals destaquen els càlculs de cabals, la freqüència de pluges i els precedents d'inundacions que hi ha hagut en la zona on es vol construir. En el cas d'Agramunt, el darrer precedent d'una inundació com la d'aquest dimarts va ser l'any 1908.
Els professionals consultats per aquest diari asseguren, no obstant, que moltes de les zones de la demarcació de Lleida properes als rius on hi ha edificacions han estat inundades en la història recent.
Sobre el cas d'avui, els arquitectes posen l'interrogant en si la residència d'Agramunt tenia plans de prevenció i d'usos per tal d'ubicar persones en un semisoterrani d'un edifici construït en una zona inundable.
Aquesta pregunta ha estat rebatuda per la mateixa vicepresidenta del Govern, Neus Munté, que ha assegurat que totes les informacions que tenia l'executiu català sobre aquesta residència eren positives, alhora que ha remarcat el fet que en cap de les visites que es van fer en aquest equipament es va fer palès cap problema.
L'ACA diferencia entre el perill i el risc d'inundació
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) marca les diferències entre el perill i el risc d'inundació. El perill, assegura l'organisme, es defineix com el conjunt d’aspectes naturals, no socials, d’un fenomen que té incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Aquest té dues components relacionades; la intensitat amb la que es produeix una inundació, que va en funció de les característiques del flux, i la freqüència, que es defineix en general en base al concepte estadístic de la probabilitat d’ocurrència.
El concepte del risc és el resultat de combinar els conceptes de perill i vulnerabilitat. La vulnerabilitat d’un element front al perill d’una inundació és la quantificació de com aquest pot ser afectat (res, poc, molt o totalment), i és funció de les característiques de l’element (activitat, persona…) en una situació concreta i de la magnitud de la inundació.
El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient permet veure quins són els espais inundables de Catalunya
Mira si el teu habitatge està en una zona inundable