Pagesos, cuiners i l’Ajuntament de Coll de Nargó (Alt Urgell) volen recuperar la producció d’una varietat de ceba local dolça, cruixent i allargada. Anys enrere, aquesta ceba era una activitat econòmica important al poble, però la falta de relleu generacional ha fet perdre interès pel seu cultiu, tot i que alguns clients fidels continuen consumint-la. Des de fa un parell d’anys, veïns d’Estamariu fan compres conjuntes de planter, superant les 1.500 unitats enguany, però tot es destina a l’autoconsum, la qual cosa fa difícil trobar aquesta ceba al mercat.

Montserrat Ramoneda, cuinera nascuda a Coll de Nargó, recorda que la venta de planter era una font d'ingressos per moltes famílies del poble. Tot i la pèrdua de pagesos, defensa que cal mantenir la producció d’aquesta ceba per la seva qualitat. Fa uns anys, Ramoneda va intentar donar-li un valor afegit amb productes com la ceba caramel·litzada i chutney, però la manca d’infraestructures va dificultar el projecte. Ara continua venent-la a restaurants com l'Hostal Víctor d'Oliana i al Forn Reig de Coll de Nargó.

Una Denominació d'Origen per la ceba de Coll de Nargó podria ser clau per impulsar la seva producció. Això ho comparteix Antoni Desongles, un dels pocs que encara planta aquesta varietat al seu hort, seguint els consells dels seus avantpassats sobre la lluna plena. Malgrat els obstacles, com una pedregada que va destruir la producció fa uns anys, Desongles ha aconseguit recuperar la ceba gràcies a un altre productor que conservava llavor.