El mapa del Bages i el Moianès, de la mateixa manera que el de Catalunya i de l'Estat, es va redibuixar totalment a partir de l'aprovació, el 1857, d'un dels primers censos de població de la història d'Espanya. Fins llavors. l'administració local es limitava a ciutats, viles i parròquies o llogarets disseminades i enquadrades en base a marques de terme o tradicions, però sense una geografia administrativament definida més enllà dels propis límits urbanitzats. La norma va obligar les parròquies que no assolien el nombre mínim de veïns, trenta caps de casa en realitat, a agrupar-se en termes municipals més grans, fos agregant-se a pobles o ciutats properes, fos per agrupació de diverses parròquies.
El el marc d'un govern espanyol profundament reaccionari que havia estat posat a dit per Isabel II només un any enrere, i presidit pel general Ramón María Narváez, l'Estat va restablir la Constitució de 1845 i va promoure la intervenció en tots els àmbits per capgirar les polítiques impulsades durant el bienni progressista. Entre d'altres, es va concedir a l'església el dret d'inspeccionar que l'ensenyament a les escoles fos conforme a la doctrina catòlica, o es va impulsar a la censura de premsa i literària, passant per la regulació de l'administració local que va prendre la forma del nou cens de població.
En aquells anys, en què la Revolució Industrial era encara molt inicial al Bages, algunes de les actuals principals poblacions de la comarca tot just donaven el seu nom a masies i poca cosa més. "Va ser posteriorment, amb l'establiment de les fàbriques a l'entorn dels rius que van agafar preeminència i van acabar presidint els termes als que pertanyien", explica l'historiador Frances Comas. És el cas de Navàs, que en aquella definició de termes de 1857, va ser adscrit a Castelladral, o Sant Joan de Vilatorrada que inicialment es va integrar a Sant Martí de Torroella (llavors San Martín de Torroellas). Tots dos nuclis van trigar més de cent anys a presidir el seu terme. Més tard, en les revisions posteriors, també destaca que Rocafort i Vilumara es convertiria en únicament Rocafort el 1897, i tornaria al seu nom original el 1916, però que no adoptaria el nom actual sota la capitalitat del Pont de Vilomara fins al 1982.
L'aprovació del primer cens de població de 1857 també va servir per regular i corregir noms, alguns dels quals, els de més difícil traducció, es van catalanitzar, i altres van incorporar el nom del sant patró en la seva forma castellana. L'aplicació de la norma també va servir per escurçar topònims a una forma més senzilla. Així, Cellent, Cornet Serracina y Serrasans adopta el nom actual de Sallent; San Fructuosos de Bagés, San Acisclo, Santa Victoria Bagés y Olsinellas, passa a ser San Fructuoso de Bagés, o Fonollosa, Fals, Camps y Casellas es queda només amb Fonollosa, entre d'altres. Cal destacar que en els canvis de llavors, el nom de la comarca, si més no en la seva versió espanyola, i per tant, oficial, era Bagés i no Bages.
Canvis de termes i topònims en aplicació del cens de població de 1857
- Aguilar de Segarra (abans Aguilar de Segarra y Argensola) incorpora Castellar; part de Marfá i Santa Coloma Saserra.
- Avinyó (abans Aviñó) incorpora Santa Maria de Horta.
- Balsareny (abans Valsareny).
- Castelladral (abans Castelladral, Orriol y Valdepera) incorpora San Salvador de Torruella (abans San Salvador de Torruellas); San Cugat del Racó (abans San Cucufate del Recó); El Mojal.
- San Vicente de Castellet (abans Castellet y Vallhonesta).
- Castellfollit del Boix (abans Castellfollit del Boix y Maians) incorpora Grevalosa.
- Sallent (abans Cellent, Cornet Serracina y Serrasans).
- San Mateo de Bagés incorpora Coamer; Saló.
- Fonollosa (abans Fonollosa, Fals, Camps y Casellas).
- Guardiola (abans Guardiola y Salellas).
- Mojá (abans Moyá) incorpora Rodos y Ferreus.
- San Fructuoso de Bagés (abans San Fructuosos de Bagés, San Acisclo, Santa Victoria Bagés y Olsinellas).
- San Martín de Torruellas (abans San Martín de Torruellas, Juncadella y Vilat).
- San Quirico de Safaja y Vertí (abans Verti y Safaya)
- Santa Cecilia de Montserrat (abans Santa Cecilia de Montserrat y Marganell).
- Santa María de Oló incorpora Sola.
Des de llavors, els canvis en els noms dels municipis van ser més instrumentals, o fins i tot ortogràfics, fins ben entrat el segle XX, quan, més enllà dels quaranta anys de Franquisme, es comencen a definir les toponímies actuals, ja mort el dictador, superats els anys de la Transició i ben entrat al període actual.
Altres canvis a la toponímia posteriors al tombant del segle XIX
- 1860. Castellsir passa a ser Castellcir.
- 1860. San Quirico de Safaja y Vertí passa a ser San Quirse Safaja.
- 1877. San Quirse Safaja passa a ser San Quirico Safaja.
- 1897. Rocafort i Vilumara passa a ser Rocafort.
- 1910. San Felío Saserra passa a ser San Feliú Saserra.
- 1916. Rocafort passa a ser Rocafort i Vilumara.
- 1916. Castellvell passa a ser Castellvell y Vilar.
El 18 d'abril de 1984, gairebé nou anys després de la mort de Franco i sis després de l'establiment de la Constitució espanyola de 1978, s'aprova el darrer gran decret d'adaptació de les toponímies municipals que, en el cas de Catalunya, suposa la catalanització dels noms.
Adaptació de la toponímia de 1984 i altres canvis del segle XX
- 1940. Calders segrega Monistrol de Calders.
- 1960. Castelladral passa a ser Navás.
- 1960. Castellvell y Vilar passa a ser Castellbell y Vilar.
- 1963. San Martín de Torruella passa a ser San Juan de Torruella.
- 1982. Santa Cecilia de Montserrat passa a ser Marganell.
- 1982. Rocafort y Vilumara passa a ser el Pont de Vilomara i Rocafort.
- 1982. Sant Felíu Saserra passa a ser Sant Feliu Sasserra.
- 1984. Castellbell y Vilar passa a ser Castellbell i el Vilar.
- 1984. Castellfullit del Boix passa a ser Castellfollit del Boix.
- 1984. Caldérs passa a ser Calders.
- 1984. Castelltersol passa a ser Castellterçol.
- 1984. Estany passa a ser l'Estany.
- 1984. Gayá passa a ser Gaià.
- 1984. Guardiola passa a ser Sant Salvador de Guardiola.
- 1984. Moyá passa a ser Moià.
- 1984. Monistrol passa a ser Monistrol de Montserrat.
- 1984. Navás passa a ser Navàs.
- 1984. Sampedor passa a ser Santpedor.
- 1984. San Fructuoso de Bages passa a ser Sant Fruitós de Bages.
- 1984. San Juan de Torruella passa a ser Sant Joan de Vilatorrada.
- 1984. San Quirico Safaja passa a ser Sant Quirze Safaja.
- 1984. San Vicente de Castellet passa a ser Sant Vicenç de Castellet.
- 1984. Santa María de Oló passa a ser Santa Maria d'Oló.
- 1984. Suria passa a ser Súria.
- 1994. El Pont de Vilomara incorpora part de Mura.
- 1998. Sant Quirze Safaja incorpora part de Castellcir.
- 2000. Sant Mateu de Bages incorpora part de Navàs.