08
d'abril
de
2022, 21:05
Actualitzat:
21:16h
El CACiS El Forn de la Calç de Calders tancarà aquest diumenge l'exposició Ser es de l'artista basca Ainhoa Goenaga amb l'actuació performativa de l'artista Ángel Zotes.
Éssers dessecats jeuen per arreu. A la seva nuesa exhibeixen un entramat interior fràgil i atractiu. Moguda per la curiositat, Ainhoa Goenaga inicia un procés de recol·lecció i experimentació amb aquests elements. Enredant amb les seves fibres internes va teixint xarxes, les quals en ser suspeses a l'aire formen volums eteris.
Seguint rutes allunyades del murmuri de la ciutat, l'artista busca recer per a aquests cossos sensibles als voltants del Forn de la Calç. Reunits a la quietud i la penombra de la pedra nua, llums brollen de l'interior de cadascú i fluctuen en un cicle sense fi: neixen com una lleu brillantor, creixen gradualment en intensitat i se sumen sobtadament a la més absoluta foscor, allà on espera una íntima immensitat.
La mar també és present embolicant el conjunt en un bany sonor. L'enèrgic i melòdic vaivé de les seves aigües acompanya el pressentiment lumínic dels organismes en suspensió. Els llums es despleguen amb pausa, mentre que la mar interromp amb el seu paradoxal tràfec apaivagador permeant en els cossos, ja siguin vegetals o de carn i ossos, en essència i origen tots aigua.
L'interior de la construcció de pedra uneix aquesta miscel·lània d'elements que componen una instal·lació sensorial, un espai per sentir i contemplar, on no hi ha nom per a tot, "una gramàtica per a tot allò que se sent". Ser es és una interpretació personal de la vida i les seves formes que va del proper a l'universal, del transitori al continu.
La pràctica artística d'Ainhoa Goenaga (Zarautz, 1992) es desplega com a itinerari d'acostament a la natura, font d'inspiració, experiència i coneixement. Transitant entre allò efímer i allò continu, allò eteri i allò corpori, allò ancestral i allò contextual, desenvolupa projectes indissolublement lligats a la investigació, experimentació i producció artística, sigui en terres llunyanes o en el seu propi estudi-taller al seu poble natal. Encaminat cap a un fer més conscient, atorga espai i temps a observar, sentir, reflexionar i construir a través del treball manual.
En el seu procés creatiu conviuen accions, conceptes i elements essencials -aigua, terra, caminar, llum, so, buit... sempre permeables a l'entorn i els seus habitants. Mostra d'això són les obres situades: Isilune (2019), monument al silenci; Kwandalowa Estic a (2019), conjunt de atuells vinculats a processos curatius relatius al detriment d'un lloc i un col·lectiu; Llum (2019), intervenció efímera de construcció, ocupació i contemplació a 2000 metres d'altitud; Sense (2018), acció performativa d'escriptura amb aigua a l'interior d'una cel·la, etc.
Éssers dessecats jeuen per arreu. A la seva nuesa exhibeixen un entramat interior fràgil i atractiu. Moguda per la curiositat, Ainhoa Goenaga inicia un procés de recol·lecció i experimentació amb aquests elements. Enredant amb les seves fibres internes va teixint xarxes, les quals en ser suspeses a l'aire formen volums eteris.
Seguint rutes allunyades del murmuri de la ciutat, l'artista busca recer per a aquests cossos sensibles als voltants del Forn de la Calç. Reunits a la quietud i la penombra de la pedra nua, llums brollen de l'interior de cadascú i fluctuen en un cicle sense fi: neixen com una lleu brillantor, creixen gradualment en intensitat i se sumen sobtadament a la més absoluta foscor, allà on espera una íntima immensitat.
La mar també és present embolicant el conjunt en un bany sonor. L'enèrgic i melòdic vaivé de les seves aigües acompanya el pressentiment lumínic dels organismes en suspensió. Els llums es despleguen amb pausa, mentre que la mar interromp amb el seu paradoxal tràfec apaivagador permeant en els cossos, ja siguin vegetals o de carn i ossos, en essència i origen tots aigua.
L'interior de la construcció de pedra uneix aquesta miscel·lània d'elements que componen una instal·lació sensorial, un espai per sentir i contemplar, on no hi ha nom per a tot, "una gramàtica per a tot allò que se sent". Ser es és una interpretació personal de la vida i les seves formes que va del proper a l'universal, del transitori al continu.
La pràctica artística d'Ainhoa Goenaga (Zarautz, 1992) es desplega com a itinerari d'acostament a la natura, font d'inspiració, experiència i coneixement. Transitant entre allò efímer i allò continu, allò eteri i allò corpori, allò ancestral i allò contextual, desenvolupa projectes indissolublement lligats a la investigació, experimentació i producció artística, sigui en terres llunyanes o en el seu propi estudi-taller al seu poble natal. Encaminat cap a un fer més conscient, atorga espai i temps a observar, sentir, reflexionar i construir a través del treball manual.
En el seu procés creatiu conviuen accions, conceptes i elements essencials -aigua, terra, caminar, llum, so, buit... sempre permeables a l'entorn i els seus habitants. Mostra d'això són les obres situades: Isilune (2019), monument al silenci; Kwandalowa Estic a (2019), conjunt de atuells vinculats a processos curatius relatius al detriment d'un lloc i un col·lectiu; Llum (2019), intervenció efímera de construcció, ocupació i contemplació a 2000 metres d'altitud; Sense (2018), acció performativa d'escriptura amb aigua a l'interior d'una cel·la, etc.