Poc a poc, s'anaven omplint els seients de públic de totes les edats i sense esperar gaire estona més, el grup ja sorprenia tothom fent sorolls d'aigua, pluja i llampecs. Un escenari ón no només hi havia lloc per ballar sobre gespa, altres materials i escales, sinó que també hi havia una bateria, un piano i en alguns moments també cantant (i ballarins-coristes).

Tot l'espectacle 'Sonoritats' anava lligat amb una historia (representava que el pare d'un dels components havia estat venedor de carbasses i els hi havia marcat a tota la família, ja que també feia sorolls amb l'hortalissa i les aprofitava per fer tot tipus d'utensilis a part de vendre'n als mercats d'arreu). A partir d'aquesta idea, s'anava desenvolupant tot el show, per això al principi, fan sorolls d'aigua, en un moment donat també utilitzen una regadora i cullen una carbassa. 

Tant actuaven els sis ballarins, com un en un solitari, com acompanyats per piano i bateria i trossos de carbassa tocats com si fosin un tambor o també tenien temps per fer un monòleg explicant la historia, i que va fer participar el públic (guiant-lo segons el focus de llum i la posició del component del grup) i riure a tots (aplaudint de certa manera, fent sons amb els dits, cantant acompanyats per la melodia del pianista, o dient per quina banda sentíem el so).

Han triat molt bon nom pel què anaven presentant ja que busquen molts tipus de so (des del claqué, passant per tocs de mans, relliscar sobre diferents materials, fins al so de la pluja o de les veus).

Tota la companyia estaven molt contents de ser a Manresa per setè cop, han presentat tots els seus espectacles a la nostra ciutat i és l'única de Catalunya on han estat des que van començar. Es van presentar, van agrair als tècnics i l'assistència del públic i es van acomiadar fins l'any que ve (fins al pròxim espectacle).

Un vespre sorprenent i que se'ns va fer molt curt. Molt bon començament del Toc de Dansa d'aquesta temporada al Teatre Kursaal.