Aquest proper dijous a les 8 del vespre, al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas de Navaarcles, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el Clam, celebrarà la Nit de l'Audiovisual de la Catalunya Central. El Clam vol, d'aquesta manera, visibilitzar la creació audiovisual, ser-ne testimoni i, si és possible, motor. La celebració estarà dirigida per Sílvia Sanfeliu, i tindrà ànim de repetir-se de manera itinerant durant els propers anys, on creadors propers o cineastes que hagin treballat al territori vinguin a mostrar els seus projectes i afavorir la trobada i la interacció del sector.
Com a film central enguany es podrà veure el treball que vindrà a presentar el director surienc Biel Macià, Montserrat, Integral 107, un veritable thriller documental estrenat al darrer BCN Film Fest. Ell és també un dels dos amics escaladors del film que exploren el massís màgic de Montserrat amb l'objectiu de traçar una línia que uneixi tots els cims de la seva silueta. Escalades, ràpels, nits al ras i molt d'estudi del terreny és el que necessitaran per intentar afrontar aquesta fita mai assolida a la història.
La sessió inclourà també una promoció especial de la Manresa Film Office, presentat pels seus creadors, i els lliuraments dels premis d'Honor vinculats al director de fotografia criat a Calders Néstor Almendros i als directors navarclins del Clam, en la celebració del 20è aniversari. La sessió serà gratuïta amb l'ànim de reunir un públic ampli.
Els familiars del difunt Nestor Almendros (Barcelona, 1930 - Nova York, 1992) recolliran el Premi d'Honor. Com a complement al guardó, diumenge 27 a les 12 del migdia es projectarà als cinemes Bages Centre la nova còpia en 4K d'un dels seus treballs més estimats, Days of heaven, de Terrence Malick, presentada per Laura Gavaldà, especialista en l'obra d'aquest prodigiós i etern mag de les imatges.
Segons el programa del festival "Néstor Almendros és indiscutiblement un dels millors directors de fotografia de la història. Criat a la propera localitat de Calders, Almendros i la seva família van exiliar-se a Cuba per la Guerra Civil, on va formar-se com a fotògraf en les excel·lents escoles de l'illa. Contrari al règim comunista de Fidel Castro, marxa als Estats Units d'Amèrica i França, on l'acull la nouvelle vague. Des de 1966 signa algunes de les millors pel·lícules de François Truffaut i Éric Rohmer, entre d'altres. El Hollywood més sensible s'adona del seu talent i comença a treballar amb els directors més interessants del moment, com Robert Benton (Kramer contra Kramer), Alan J. Pakula (La decisión de Sophie) i Terrence Malick, amb qui realitza el seu treball més recordat, la increïble Días de cielo, una meravella d'espectacular naturalesa pictòrica que li fa guanyar l'Oscar. La seva coneguda actitud humanista va fer que la Film Society del Lincoln Center de Nova York atorgués el Néstor Almendros Prize, que vol guardonar aquells que abanderen els drets humans en la realització cinematogràfica. Per tot plegat, des d'enguany, el Clam tindrà en el seu palmarès un guardó especial amb el seu nom pels treballs de fotografia dels films en competició”.
Respecte els directors històrics del certamen, Valentí Oliveras i Serafí Vallecillos, el programa concreta les seves trajectòries amb les següents paraules: "Valentí Oliveras va ser el director de la fundació del festival l'any 2003 i és actualment el seu president d'honor. Durant dècades ha treballat en la distribució cinematogràfica, tant a nivell televisiu com domèstic. Amb una llarga experiència en el món polític i el compromís, actualment lidera diverses iniciatives humanistes i culturals. En les seves paraules, el Clam "és l'aventura cultural més important que ha tingut el poble de Navarcles". L'any del seu debut com a director, el Clam ja va crear el Premi Pere Casaldàliga a la solidaritat i va convidar la directora de l'Acadèmia del Cinema Espanyol d'aleshores, Mercedes Sampietro. Serafí Vallecillos va ser el relleu d'Oliveras des de la seva sortida el 2016 i sempre ha estat al darrera del festival quan ha fet falta. Exerceix de gestor des de l'àmbit municipal, on ha contribuït a dinamitzar alguns dels projectes culturals més importants de la nostra regió. En les seves paraules, el Clam "és un miracle que es fa a costa de molt d'esforç, entusiasme i tenacitat". L'any del seu debut com a director, el certamen va entrar en la federació de festivals de cinema catalans, la Catalunya Film Festivals, i va renovar el seu nom per esdevenir, amb totes les conseqüències, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya”.