07
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:21h
Matinal de luxe, aquest diumenge, a l'auditori de la Sala Plana de l'Om de Manresa. I és que l'aterratge del músic australià Hugo Race (Melbourne, 1963) dins el cicle Concerts Insòlits que impulsa el programa Trilogy Rock de Ràdio Sant Joan de Vilatorrada cal considerar-lo com a històric. Històric en poder comptar a la capital del Bages amb l'actuació d'un músic que, dins l'escena del pop-rock independent, és considerat de culte, una autèntica llegenda viva.
Fundador de la banda The Wreckery i exmembre de Nick Cave & The Bad Seeds, el cert és que de manera sorprenent a dalt l'escenari no només va haver-hi Race sinó també el músic alemany Ralf Goldking (Hamburg, 1963), membre de The True Spirit que, en ocasions, ha treballat junt al mateix Race en treballs discogràfics com The Spirit (2015).
Davant d'una setantena de persones, la matinal va servir per ratificar dues realitats. La primera d'elles, esperable, la de l'excel·lència d'un concert que va ser una veritable immersió per ambients hipnòtics i profunds on es va mostrar el perquè de la seva condició de llegenda viva. Intensitat, paisatges sonors sorgits de la suma de dues guitarres elèctriques i altres dispositius electroacústics, van exorcitzar absolutament els allí presents. Arribant a l'hora i mitja llarga de concert, el més sorprenent va ser com la immersió sonora va arribar a provocar una nova experiència en el temps. Érem a la Plana, evidentment, però també en una altra dimensió d'espai / temps.
Només en sortir de l'auditori, banyar-nos amb el sol càlid de novembre va servir per començar a enyorar un ambient musical, que amb ressonàncies del blues, el poprock i l'experimentació, va ser capaç de despertar les regions ocultes i fosques de la nostra ànima. No va importar, en absolut, que el pes del concert caigués en Race perquè els detalls i el subratllats de Goldking van ajudar en la comesa expressiva d'un concert dels de veritat. Dels que tenen ànima.
L'altra realitat que també vam poder ratificar, de naturalesa més sociocultural, és que els impulsors del concert i del cicle acaben de mostrar, sense embuts, què significa i és un programador musical. Emportats, massa sovint, per la dictadura del mercat on només es programa allò que ven, bo i imprescindible és comptar amb programacions musicals d'autor com aquesta i que lidera el també músic santjoanenc Maurici Ribera, conegut pel seu projecte The Missing Leech.
Cal dir-ho. A Manresa es compta amb una programació musical seriosa i de les de veritat en les que cal agrair a tots els agents musicals de la ciutat la seva implicació en forma d'assistència. I és que costa de creure que, en una ciutat plagada d'escoles de música i d'un Conservatori Municipal, diumenge només fóssim la setantena de persones que vam ser a l'auditori. És feina de tots la presa de consciència i és per això que bo serà que ens reservem la propera data de l'11 de desembre on s'espera un nou concert del cicle del que n'esperem concerts històrics i amb ànima com el d'aquest diumenge.
Fundador de la banda The Wreckery i exmembre de Nick Cave & The Bad Seeds, el cert és que de manera sorprenent a dalt l'escenari no només va haver-hi Race sinó també el músic alemany Ralf Goldking (Hamburg, 1963), membre de The True Spirit que, en ocasions, ha treballat junt al mateix Race en treballs discogràfics com The Spirit (2015).
Davant d'una setantena de persones, la matinal va servir per ratificar dues realitats. La primera d'elles, esperable, la de l'excel·lència d'un concert que va ser una veritable immersió per ambients hipnòtics i profunds on es va mostrar el perquè de la seva condició de llegenda viva. Intensitat, paisatges sonors sorgits de la suma de dues guitarres elèctriques i altres dispositius electroacústics, van exorcitzar absolutament els allí presents. Arribant a l'hora i mitja llarga de concert, el més sorprenent va ser com la immersió sonora va arribar a provocar una nova experiència en el temps. Érem a la Plana, evidentment, però també en una altra dimensió d'espai / temps.
Només en sortir de l'auditori, banyar-nos amb el sol càlid de novembre va servir per començar a enyorar un ambient musical, que amb ressonàncies del blues, el poprock i l'experimentació, va ser capaç de despertar les regions ocultes i fosques de la nostra ànima. No va importar, en absolut, que el pes del concert caigués en Race perquè els detalls i el subratllats de Goldking van ajudar en la comesa expressiva d'un concert dels de veritat. Dels que tenen ànima.
L'altra realitat que també vam poder ratificar, de naturalesa més sociocultural, és que els impulsors del concert i del cicle acaben de mostrar, sense embuts, què significa i és un programador musical. Emportats, massa sovint, per la dictadura del mercat on només es programa allò que ven, bo i imprescindible és comptar amb programacions musicals d'autor com aquesta i que lidera el també músic santjoanenc Maurici Ribera, conegut pel seu projecte The Missing Leech.
Cal dir-ho. A Manresa es compta amb una programació musical seriosa i de les de veritat en les que cal agrair a tots els agents musicals de la ciutat la seva implicació en forma d'assistència. I és que costa de creure que, en una ciutat plagada d'escoles de música i d'un Conservatori Municipal, diumenge només fóssim la setantena de persones que vam ser a l'auditori. És feina de tots la presa de consciència i és per això que bo serà que ens reservem la propera data de l'11 de desembre on s'espera un nou concert del cicle del que n'esperem concerts històrics i amb ànima com el d'aquest diumenge.