Els Amics de l'Òpera de Sabadell han inaugurat la seva treta-cinquena temporada amb una nova producció del Don Giovanni mozartià, una obra que va fer les delícies del nombrós públic que el passat diumenge atapeïa la Sala Gran del Teatre Kursaal. 

Que Catalunya és una pedrera de joves talents lírics és una realitat que, contràriament al que fan d'altres equipaments operístics del país – més pendents de captar turistes estrangers que d'oferir un servei als contribuents que sustenten el gruix dels seus pressupostos-, any rere any, en donen bona fe les temporades del Cicle d'Òpera a Catalunya. Gràcies a la generosa i abnegada dedicació de la companyia que lidera la incombustible Mirna Lacambra, hem pogut descobrir, els darrers anys, algunes de les fornades dels millors cantants que han donat de si els nostres centres musicals, amb uns muntatges que, molt sovint, fent de la necessitat virtut, ens han permès gaudir amb gran dignitat dels títols més populars del repertori operístic.

Aquesta nova producció no ha estat una excepció, sinó tot el contrari. La companyia sabadellenca ha congregat un repartiment excepcional, integrat per joves veus del país que van saber donar un relleu magistral als exigents rols del dramma giocoso mozartià. Carles Daza debutava a Catalunya el rol del pèrfid llibertí. Amb un domini excepcional de les mitges veus i del cant lligat va exhibir una perfecta interiorització dramàtica de tots els registres que mouen al personatge protagonista, oferint-nos una recreació de gran autoritat escènica i brillant resolució musical del compulsiu seductor sevillà. Al versàtil Toni Marsol els papers bufs li escauen com anell al dit i, en aquesta ocasió, va tornar a demostrar-ho amb una exitosa i aplaudida interpretació del servicial criat Leporello. David Alegret és una de les veus tenorils lírico-lleugeres més prodigades de l'actual panorama català i, en aquest nou muntatge, va defensar amb gran dignitat el càndid paper del Don Ottavio, interpretant-nos amb notable encert les dues àries que Mozart va dedicar a aquest personatge. Van complir també amb entrega i eficàcia el Commendatore de Sinho Kim i el desimbolt Masseto de Juan Carlos Esteve. 

Pel que respecta als rols femenins, Eugenia Montenegro va tornar a demostrar la seva versatilitat canora abordant amb brillant resultat el dramàtic rol de la desvalguda Donna Elvira. Al seu torn, Núria Vilà va defensar amb gran noblesa el rol de Donna Anna, sortint ben airosa de les inclements coloratures dels passatges més dificultosos de la partitura i arrodonint la seva actuació amb una gran recreació escènica. El debut de Sara Blanch com a Zerlina fou un dels luxes musicals de la vetllada. Dotada d'un instrument privilegiat, de gran bellesa tímbrica, exquisida sensibilitat i envejable intuïció canora, la seva trapella camperola fou un prodigi de musicalitat i picardia escènica. 

A l'encert de les veus s'hi va sumar el bon fer del cor i de l'orquestra del Vallès. Daniel Gil de Tejada va concertar amb eficàcia el conjunt d'efectius musicals assolint una pulcra i lluïda interpretació de la complexa partitura del compositor salzburguès. Al seu torn, Pau Monterde va tornar a demostrar les seves habilitats dramàtiques amb una direcció escènica que, lluny de tota febrada transgressora, va saber desengranar amb gran desimboltura narrativa el trepidant drama dapontià. Unes suggerents escultures femenines i la plàstica il·luminació de Nani Valls van contribuir a ambientar l'escena, arrodonint una producció que fou llargament aplaudida pel públic de la Catalunya Central. 

Era la primera vegada que el teatre manresà programava una funció el diumenge a la tarda – fins ara les sessions d'òpera s'havien fet els dimecres al vespre- , però l'èxit de la convocatòria ha avalat amb escreix l'encert de la iniciativa, així com també l'arrelament d'aquest gènere musical entre el públic del cor de Catalunya.