El Museu de Montserrat estrena aquest divendres Laus Deo, una exposició de l'artista gallec Antón Lamazares on fusiona la pintura amb la poesia, una constant en els seus quaranta anys de trajectòria. A través d'una vintena d'obres, l'artista reescriu missatges d'alguns autors místics com Joan de la Creu i els grans autors del cristianisme. Després de dècades experimentant, Lamazares ha creat un nou alfabet -el Delfín-, en homenatge al seu pare tot agafant com a base l'abecedari llatí i substituint les lletres per símbols. I entre els materials que utilitza, hi ha cartrons arrugats entre d'altres superfícies reciclades. L'exposició es podrà visitar fins al 15 d'octubre a l'Espai d'art Pere Pruna.

"Contemplar l'obra de Lamazares ens trasllada la idea que la poesia, perquè els seus quadres són poesia, és un dels mitjans possibles que poden guiar l'ànima en la vida espiritual”, afirma l'abat de Montserrat, Manel Gasch, en el catàleg de l'exposició.

Totes les peces exposades són obres de "gran impacte pictòric", que oscil·len entre el minimalisme, l'informalisme i el surrealisme més líric. Les primeres obres de l'Alfabeto Delfín, realitzades a cavall entre Berlín i Madrid, són textos propis, amb els quals el pintor aprofundeix en la seva dimensió més espiritual i mística, tractant temes com l'amor o la fe. Aquests poemes comparteixen dos protagonistes principals: el cor, per als duts a terme a Madrid, i el colom, per als que va pintar a Berlín, al·legories de Crist i la Mare de Déu, respectivament. També són habituals les obres en petit format sobre materials reutilitzats, com ara capses de cartó, embolcalls de tabac o trossos de paper, sobre els quals escriu i dibuixa emprant llapis, retoladors o bolígrafs.

Com a lector i gran amant de la poesia, la literatura ha jugat un paper fonamental a la vida de Lamazares. Un cop immers en l'exploració del seu Alfabeto Delfín, no va trigar a començar a fer servir textos d'autors que, d'una manera o altra, l'han influït. En ell, juguen un paper molt important els escrits de pensadors com sant Agustí, sant Francesc, sant Bernat o sant Joan de la Creu. Textos que parlen de Déu, la Mare de Déu o la fe, però també de l'amor, la moral o la bellesa, testimoni de les profundes creences religioses i dels principis amb què els franciscans el van educar. La resta de la sèrie la componen, principalment, versos de poetes que Lamazares ha llegit i admirat al llarg de la seva vida. Autors com Rubén Darío, Vicente Huidobro, Pablo Neruda o Christian Bobin, i altres més propers, com Juan Carlos Mestre o Uxío Novoneyra.

Així doncs, l'Alfabeto Delfín ha esdevingut una síntesi de tota l'obra de Lamazares, on es barreja la pintura i la poesia, "el preciosisme i el brutalisme, el que és intel·lectual i el que és material, el que és diví i el que és terrenal, el que és local i el que és universal, el que és espiritual i el que és carnal".