Fa un parell de mesos que el nom d'AnaïsVila va apareixent als mitjans de comunicació. Aquesta ratxa mediàtica va inaugurar-se el passat 17 de setembre a l'Auditori de Girona, quan va recollir el Premi Cerverí 2024 a la millor lletra de cançó en català per Cendres, inclosa en el seu darrer àlbum, Ara sempre. Rebre el guardó, tal com va assegurar la cantautora de Santpedor a xarxes, va suposar "una injecció d'autoestima" per seguir endavant amb el seu projecte musical; un projecte que aquest gener farà deu anys que camina -a vegades més ferm i a voltes més tremolós- pel bosc ombrívol d'una indústria que (massa) sovint il·lumina i fa d'altaveu, només, a allò més mainstream i comercial.
Però ella -que va començar carrera en solitari amb 26 anys i que des d'aleshores ha paritquatre discos- ja sabia que si optava per ser-se fidel i prescindir de les modes, difícilment podria arribar a viure de la seva música. És per això que des de fa temps, combina la faceta de cantautora amb la de professora (de veu i de composició de lletres) i, també, amb la de guitarrista i corista d'altres projectes musicals, el més destacat dels quals és el de Joan Dausà. De fet, va ser ‘gràcies' al concert que el 26 d'octubre l'artista de Sant Feliu de Llobregat va oferir a Madrid, que Vila va tornar a despuntar, i és que dalt de l'escenari del Palau de Vistalegre, al davant d'11.000 persones, va posar-se a cantar, sola, Una altra manera de viure, la cançó que Dausà va escriure per l'espot d'Estrella Damm de l'any 2019.
La darrera notícia que l'ha fet sortir als mitjans ha estat la publicació de L'amor no cau del cel, una de les cançons del nou disc de Sopa de Cabra, en què ella hi col·labora, juntament amb Clara Peya. Després d'aquests tres episodis mediàtics, ara la de Santpedor estarà un temps apartada dels escenaris. El motiu? D'aquí unes setmanes serà mare. De la seva primer criatura. Un nou capítol que, qui sap, potser la portarà a explorar altres camins musicals que fins ara no s'havia plantejat.
Com va l'embaràs?
Bé, va bé. Tot és molt nou i ho vaig vivint amb tota la normalitat que puc i amb la tranquil·litat que vaig trobant, ara que ja he afluixat la feina, també.
Et ve de gust encetar aquesta nova etapa?
Sí, en general sí, tot i que no et negaré que em fa cert respecte. Sigui com sigui, tinc ganes de descobrir com serà el meu bebè, i com ens anirem adaptant tota la família a compartir la nostra vida amb ell.
La conciliació és un gran tema, també...
Totalment, però ja s'anirà veient. Primer vindrà l'adaptació tant d'ell cap a nosaltres com de nosaltres amb ell, i després ho anirem fent tot com bonament puguem. La veritat és que intento viure els processos tocant de peus a terra, gaudint-los des del sentit comú, sense deixar-me endur pel que es digui o es deixi de dir a les xarxes.
El xic ha de néixer aquest desembre, i Ara sempre va sortir el mes de gener. Per tant, cap de les cançons que el conformen van ser compostes durant l'embaràs.
Correcte.
Tot i així, n'hi ha alguna que en parli subtilment, del desig de ser mare?
No, en absolut. No era un desig que jo tingués molt obert o que perseguís des de fes molt temps. Sempre havia pensat que un dia m'agradaria ser mare, però mai acabava de trobar el moment per ser-ho, fins que aquesta primavera, amb la meva parella ens vam decidir.
Diuen que l'embaràs potencia la creativitat. T'hi has trobat, tu?
A nivell de composició, el cert és que no he escrit cap cançó sobre aquest estat. Potser vindran després… qui sap! També és veritat que els darrers mesos he estat molt ficada en un projecte que em van proposar des del Cor de Teies de Santpedor.
Soc tot orelles.
Tenien ganes de crear alguna cosa pròpia i van pensar d'agafar uns quants poemes de l'Olga Molina, també de Santpedor, i musicar-los. I em van demanar a mi si podia fer això últim. La veritat és que ha estat un procés molt bonic: l'Olga té uns poemes preciosos i és un goig impregnar-me de les seves paraules.
Deu ser diferent musicar les paraules d'algú altre que fer-ho amb les teves pròpies.
És que amb les meves cançons, tot està obert i tot es pot fer perquè abans d'escriure no em plantejo cap mena d'estructura. Generalment, el que faig és deixar que els primers versos melòdics contaminin les primeres paraules i que tot es vagi entrellaçant d'una manera molt natural. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi una revisió posterior i que no canviï cap vers o cap melodia perquè la naturalitat predomini per sobre de tot.
En una entrevista que et vaig fer el maig de fa dos anys per parlar del teu tercer àlbum, Contradiccions, me'l vas descriure com el disc més rodó que havies fet mai tant conceptualment com sonorament. Segueixes pensant el mateix, o Ara sempre l'ha desbancat?
No crec que l'hagi desbancat, però sí que ha seguit la inèrcia d'entendre l'àlbum com un tot conjunt. A Contradiccions hi havia una instrumentació de guitarres elèctriques i sintetitzadors que li donaven una personalitat molt potent i pròpia. Amb Ara sempre, en canvi, he necessitat tornar als instruments sense processar, a les veus també molt acústiques…
Trencar amb l'electrònica, vaja.
Totalment, i és que crec que en aquests darrers anys, ens ha sobrepassat. Evidentment que hi ha música electrificada i processada feta amb molt bon gust, però penso que aquesta "moda" també ha portat a un excés d'ell mateix i a un so de "plàstic" del que necessitava allunyar-me'n.
"La música electrònica ens ha sobrepassat"
Creus que el fet d'haver tret un disc despullat d'aquestes sonoritats artificioses que ara triomfen tant, t'ha passat factura a l'hora de trobar sales on fer concerts?
He fet molt pocs concerts d'Ara sempre, certament, però no ho atribuiria només a aquesta qüestió. Hi ha altres variables que segur que també pesen, com el fet que ja no soc una artista nova ni jove que acaba de sortir.
Però hi ha artistes que fa anys i panys que toquen i que te'ls trobes pertot arreu...
Sí, és evident que hi ha moltes realitats. I la meva és que soc una cantautora que aquest gener farà 10 anys que va treure el seu primer disc, que no ha acabat de fer cap boom de públic i que segueix tenint un projecte petit que si no fos per les campanyes de micromecenatge, no hauria pogut gravar cap més àlbum. El meu projecte, econòmicament, no és viable.
Sobta, perquè si fas un cop d'ull a les crítiques dels entesos, com a mínim els dos darrers discos els han elogiat de valent.
Ja, però que un producte sigui bo no es tradueix en tenir una agenda plena de concerts. La majoria de programadors parlen molt bé del meu projecte, però no em contracten perquè soc poc mediàtica i perquè no tinc gaires escoltes a l'Spotify. Però si només apostem per certs projectes musicals que siguin rendibles econòmicament, deixem que es perdi tot el valor cultural i emocional que hi ha al darrere i potenciem, únicament, la indústria de l'entreteniment cultural.
"Si només apostem per certs projectes musicals que siguin rendibles econòmicament, acabem potenciant, únicament, la indústria de l'entreteniment cultural"
Si poguessis viure únicament de la música que tu fas, deixaries tota la resta de projectes on estàs ficada?
Suposo que sí. No obstant, les altres feines que m'ajuden a arribar a final de mes m'agraden molt, tant la de professora com la de corista d'altres projectes musicals. No em puc queixar, perquè tot em nodreix i em fa aprendre. És una sort poder-ne dir feina, també, d'això.
Ara que parles de projectes aliens, com sorgeixen aquestes aliances amb altres artistes? Són ells que et venen a buscar? Ets tu que piques portes? És qüestió de tenir contactes?
La veritat és que sempre m'han arribat les propostes des de fora -menys quan han estat col·laboracions pels meus singles o discs, que llavors, evidentment, sí que he perseguit jo. I sí, és evident que tenir contactes és important, però penso que sobretot és crucial que si acceptes una feina o col·laboració, siguis professional, te la preparis bé i sàpigues que allò ho pots entomar. Si ho fas així, allò queda, i segur que t'acaba obrint altres portes.
Amb el solo meravellós que vas fer a Madrid amb el Joan Dausà, no se t'obriran portes, no; se t'obriran portalades!
Va ser una experiència tan brutal...! Tant en el concert a Vistalegre com el que vam fer al Palau Sant Jordi vaig gaudir molt. Haver pogut compartir aquest moment amb tantes persones i tan entregades, és un record preciós que m'acompanyarà tota la vida.