El passat dimecres, el Teatre Kursaal va tornar a presentar una nova temporada operística amb un ple pràcticament absolut de localitats, cosa que dóna bona fe de l'arrelament  d'aquest gènere musical a la Catalunya Central. Novament, vam poder gaudir de la professionalitat i el bon treball de la companyia dels Amics de l'Òpera de Sabadell, els quals van oferir-nos una reposició de la seva darrera producció de "La flauta màgica" de Mozart,  encapçalada per un competent repartiment d'intèrprets. 

 

Sobre la base d'una escenografia minimalista que, tal i com manen els temps que corren, feia de la necessitat virtut, l'experimentada direcció escènica de Pau Monterde,  auxiliada per l'acurada il·luminació de Nani Valls, va saber explotar amb gràcia i encert els recursos dramàtics del fabulós llibret de Schikaneder, aconseguint una notable resposta del conjunt d'intèrprets (molt especialment remarcables, les caracteritzacions de les tres dames i els tres nens/genis). Al seu torn, Daniel Gil de Tejada va concertar amb bon tremp el fossat i l'escenari, obtenint una òptima resposta de l'orquestra vallesana. 

 

En el rols titulars masculins, van destacar l'elegant Tamino d'Albert Casals, el noble i sòlid Sarastro d'Iván García i, per damunt de tots, el simpàtic Papageno de Toni Marsol, ovacionat sonorament al final de la representació. Molt correctes també el Monostatos de Jordi Casanova, així com els Sacerdots Xavier  Aguilar i Jong Bong Oh. En els rols femenins, destacà l'exquisida Pamina d'Eugenia Montenegro, qui exhibí un cant líric de noble línia i bella factura. La pirotècnica Reina d'Elisa Vélez va brillar, especialment, en la segona ària, mentre que trio femení integrat per Núria Vila, Marta Valero i Laura Vila foren unes tres dames de luxe. La Papagena de Rocío Martínez i els tres genis de Maria Arredondo, Mercedes Gancedo i Cecilia Aguilar completaren amb encert i simpatia repartiment. El cor titular s'afegí al bon fer general.