Els Gossos durant el concert després de la Via Catalana. Foto: Noèlia RogerAmb l'Arc de Triomf i voltants ple de parades de productes i menjars catalans, una bona estona de Blaumut com a banda sonora, llibertat, igualtat i l'emoció a flor de pell per part de tothom, va començar a les 17.14h de la tarda, la Via Catalana, amb molta pau, càntics, unió i on també va sonar l'himne dels Segadors.
A l'acabar la Via, van començar els preparatius, assajos i tot seguit, el concert. Entre grup i grup, es va aprofitar per recordar el que es va viure al Camp Nou per la Llibertat i després de Blaumut, va arribar el torn dels manresans Gossos (Natxo Tarrés, guitarra acústica i veu; Oriol Farré, guitarra electroacústica, veu i teclat; Juanjo Muñoz, guitarra elèctrica i veu; Roger Farré, baix i veu; Santi Serratosa, bateria).
Els manresans van començar amb "Corren" (una cançó que ja es podria dir que és una de les que no poden faltar a les festes i repertoris catalans). També van cantar "Segle XXI", "Una Oportunitat", "Un nou paisatge", "Set mil milions" i "Plou al carrer" (dedicada a tots els assistents per fer que tot fos tant maco i féssim un dia rodó).
Amb "Batecs", van dir que és una cançó dedicada a dies especials, com la "Diada" en que es demostra unió, moviment i que tots volem sonar en un sol batec. Entre cançó i cançó, el públic, va aprofitar per cridar càntics de Diada i "Independència" fins al punt de que, quan els components del grup van dir que a la tornada de "L'Illa" fessin un "nanana", van cantar "Independència" a ritme de la cançó i ells també s'hi van unir. No van faltar varis "Visca Catalunya!", dits pels músics, i un "Visca Manresa!" indicant els manresans que eren allà.
Tampoc es van oblidar de "Solstici" i una de les seves primeres cançons "Condemnats" (no me l'esperava!), dient que estem condemnats (cantada per tothom).
Van acabar amb la "Nit s'acaba", ben contents i orgullosos de ser allà, agafant i tornant dues banderes del públic i amb un "Visca Catalunya!".
Als membres del grup se'ls veia eufòrics i gaudien de cada cançó i instant que els assistents regalaven, estàvem i estaven tots entregàdíssims per la causa. Deixant instants per cridar i dir el que sentíssim, fent-nos-ho passar molt bé i participar lliure i espontàniament cantant les cançons. Un concert, una festa que va acabar amb Yacinne & the Oriental Groove, i un dia ben rodó que no oblidarem mentre visquem.
