«I ara hem d'aplaudir?»: La Filadora o com acarar-se al masclisme inherent en les cançons tradicionals

Sònia Arias, Alba Tomàs i Roser Serrano han estrenat la programació de la Mediterrània al Tercer Segona amb un espectacle íntim, reflexiu i amb la perspectiva de gènere al centre

Roser Serrano, Sònia Arias i Alba Tomàs durant l'estrena de «Primfila i se'n va»
Roser Serrano, Sònia Arias i Alba Tomàs durant l'estrena de «Primfila i se'n va» | Txus Garcia
05 d'octubre del 2023
Actualitzat a les 15:47h
Una corrua llarga d'estudiants de primer curs del CFGS d'Integració Social del Guillem Catà pujava, aquest matí de dijous, les escales de l'ala esquerra de l'edifici de La Buresa per assistir a un dels primers espectacles de la Fira Mediterrània d'enguany en un espai que també s'estrenava com a nou local del certamen: el Tercer Segona. Els prop de trenta joves (acompanyats de les docents), tenien una lleugera idea de l'espectacle que veurien, però en cap cas s'imaginaven que els fraparia tant.

Poc es pensaven que aquella escenografia discreta i aparentment innocent; que la veu angelical de les tres intèrprets que se'ls han posat a davant, i que la noia que feia dibuixos en un bol de ceràmica, acabarien fent-los reflexionar d'una manera tan profunda. "Què hauria passat si haguéssim fet aquest concert sense aturar-nos a comentar res?", preguntava, al final de l'actuació, Sònia Arias, una de les ànimes de l'espectacle. I és que quan hi ha coses que tenim tan integrades i automatitzades -com poden ser les cançons populars que hem sentit tota la vida-, costa agafar una mica de perspectiva i analitzar-les a fons.

És precisament per això, per ajudar a prendre consciència i evocar a la reflexió, que la companyia La Filadora -formada per la garrotxina Alba Tomàs, l'empordanesa Roser Serrano i la barcelonina Sònia Arias- van decidir crear Primfila i se'n va, un concert-xerrada en el qual, prenent la perspectiva de gènere com a eix central, revisa diferents cançons que formen part del teixit de la música tradicional catalana; unes cançons la majoria de les quals beuen de la cultura del patriarcat que malauradament encara arrosseguem, i que gairebé sempre acaben caient en "fer sentir culpables les dones i responsables de totes les desgràcies que passen", han assenyalat durant el recital, que en alguns moments feia qüestionar el públic si era adequat picar de mans o no: "I ara, després del que acabem de sentir, hem d'aplaudir?", dubtava, en to de broma, una assistent.

Intercalant l'acordió, la gralla, la tenora, la guitarra, el violí i les seves veus, el trio ha anat desgranant un repertori de tonades populars (versionades musicalment a la seva manera, enormement dolça i sentida) que després analitzaven en veu alta i dirigint-se al públic. La dida, El gall i la gallina, La Caterineta, El senyor Ramon La filla del Marxant han estat algunes de les peces comentades. Especialment xocant ha estat el moment en què han interpretat El llodrigó, una cançó que fent servir el menjar i els animals de coartada, amaga un acte sexual que, tal com explicita la tornada, no és consentit: "Tinc por, deia la noia. Tinc por, tinc por, tinc por, que no surti el llodrigó"

Durant tot el recital, on el silenci ha estat absolut, al costat de les tres músiques hi havia dues noies més, Sit Cantallops i Marta Fernández, que s'han encarregat de la part més artística i visual del muntatge. I és que mentre Serrano, Tomàs i Arias anaven cantant les tonades, Cantallops, asseguda en un tamboret, dibuixava dintre d'un bol de ceràmica diversos elements que anaven apareixien en les lletres. Mentrestant, Fernández, amb una càmera de vídeo, enregistrava tot el procés creatiu de la il·lustradora, que es podia veure en viu i en directe a través d'una pantalla col·locada al centre de l'escenari.

"Canviar la lletra de les cançons que no ens agraden és com amagar d'on venim"

Un cop acabat el concert, les components de La Filadora han explicat que el debat sobre què fer amb les cançons tradicionals amb forts components masclistes "fa temps que està al damunt la taula", i que hi ha diverses maneres d'abordar-lo. Una, han explicat, "és la que opta per no cantar-les i, per tant, decideix eludir el fet de revisionar la cultura en la qual vivim"; una altra "és la que defensa que com que les melodies són animades i agraden, el que cal és canviar-ne la lletra i ja està". I prendre aquest camí, han reflexionat, "no deixa de ser, també, una manera d'amagar i qüestionar-nos d'on venim". 

És per això que "nosaltres hem pres la decisió de cantar-les tal com són per poder-les abordar i discutir tant com calgui per, després, des d'una vessant més pedagògica, determinar què fer amb la informació que tenim", han conclòs. I és precisament això el que farà l'alumnat que ha assistit en aquest primer passi de Primfila i se'n va, que també es podrà veure a les set de la tarda d'aquest dijous.