La Coral Cardonina. Foto: Coral CardoninaEl passat Divendres Sant, la Coral Cardonina va reprendre la seva activitat concertística amb el tradicional concert de Setmana Santa, esdeveniment que compta ja amb més de tres dècades d'història. La novetat, però, fou la presentació del nou director, Ovidi de Cardona, al capdavant de la veterana formació cardonina, en substitució del finat i emblemàtic director-fundador, Mn. Josep Mª Casafont.
Tal i com va exposar Ovidi abastament en la presentació de la vetllada musical, seguint la tradició de passades edicions, el concert, dividit en dues parts, estigué dedicat a les músiques religioses de períodes i zones geogràfiques diferents. En la primera part es pogueren escolar antigues polifonies poloneses, llatines i ortodoxes, així com corals de Schubert i Bach. El cèlebre motet Ave Verum de Mozart, amb acompanyament a l'orgue de Toni Company, un dels líders del grup cardoní Strombers, va cloure brillantment una primera part, iniciada amb un cant de pregària – "Signore delle cime"- en record del director i excantaires traspassats, on es posà de manifest la destresa i l'habilitat de les veus del cor cardoní a l'hora de fer justícia a les esmentades partitures.
La capacitat per explotar la musicalitat,els matisos i els contrastos rítmics i dinàmics, del nou director, feu reeixir també els espirituals negres de la segona part del concert, precedida per una notable actuació de flautes, acordió i guitarra dels alumnes del centre local Musicant. Al final, els membres de l'Escolania Parroquial se sumaren als cantaires de la coral per entonar un animat cant de comiat conjunt.
Les prop de 200 persones de públic aplaudiren efusivament cadascuna de les cançons i es mostraren encuriosides en alguns moments del concert, com en la sortida del cor des de la cripta, a al segona part, entonant el cant zulú Aya Ngena.
La nit de dissabte, com també és tradicional, la Coral Cardonina solemnitzà la vetlla pasqual i entonà, a la sortida de l'ofici, una sardana de caramelles del compositor solsoní Joan Roure i Jané, "La Pasqua de les flors".
