Assumpta Mercader explicant els contes de Monzó. Foto: Clàudia Jorba

Un escenari minimalista. Només una tauleta amb unes tovalles vermelles. Al damunt, una ampolla d'anís i una copa amb aigua.

L'Auditori de la Caixa Manresa es va omplint cada cop més a mesura que s'acosten les nou del vespre.

Amb molta puntualitat s'apaguen els llums i apareix l'Assumpta Mercader vestida de negre, amb un faristol. Se'l mira i comença a llegir un conte breu, molt breu, de Quim Monzó. Acaba de llegir-lo i es presenta. Explica que, com li passa amb les pel·lícules de Woody Allen, amb les històries de Quim Monzó no s'hi pot resistir. "Me les puc llegir tantes vegades com faci falta que no me'n canso", afirma. Després d'això comença amb el repertori que té preparat. El primer conte que explica es diu "Anís del mono", del llibre "L'illa de Maians". Acaba i tothom aplaudeix. Continua amb "Redacció", del llibre "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" i després explica el de "No n'estigui tan segur". El penúltim conte és el que dóna nom a l'acte, "La força de voluntat". Amb l'últim -"La carta"-, Mercader s'asseu a la tauleta on hi ha l'ampolla d'anís i, abans d'explicar-lo, comenta que aquests és "un d'aquells contes de Quim Monzó que són com un cop de puny a l'estómac".

Finalitza l'acte i els aplaudiments no paren. "M'ha semblat molt bé. Feia temps que no llegia res de Monzó i me n'han tornat a venir ganes. A més, el fet que l'Assumpta expliqués els contes ha fet que l'estona em passés molt de pressa", afirma Pere Bascompte, un manresà que ha anat a veure l'espectacle.

Assumpta Mercader explica que li ha agradat molt actuar a Manresa i que "l'auditori ha estat ideal". "Aquestes coses de petit format són les que més m'agraden. Necessito aquest caliu i aquest contacte amb l'espectador que a vegades no trobo en els teatres grans i que aquí sí que hi he trobat".