L'adaptació homònima de la novel·la de Javier Cercas Las leyes de la frontera, dirigida per Daniel Monzón, s'ha fet un lloc propi als Premis Goya i ha recollit cinc de les sis estatuetes a les quals optava -només per darrere de El buen patrón: el de millor guió adaptat i el d'actor revelació pel debutant Chechu Salgado. A més, ha pujat a l'escenari per endur-se premis tècnics com el de perruqueria i maquillatge, direcció artística i vestuari per aconseguir recrear la Girona quinqui dels anys 70. Al film, que es va rodar en gran part a Manresa, només se li ha escapat el de millor cançó, que ha anat a parar a Maria José Llergo per la cançó "Te espera el mar", del film Mediterráneo, que també s'ha emportat l'estatueta a millor direcció de producció i millor direcció de fotografia.

El buen patrón ha fet bons els pronòstics i s'ha erigit com la pel·lícula vencedora dels Premis Goya. La pel·lícula de producció catalana dirigida per Fernando León de Aranoa, que ja tenia garantida la seva empremta en la història dels guardons en esdevenir la més nominada fins ara, s'ha imposat en sis de les vint categories, entre les quals, les de millor pel·lícula, millor direcció, millor actor protagonista per Javier Bardem i millor guió original.

En recollir el sisè Goya de la seva carrera, Javier Bardem ha dedicat el reconeixement a la seva parella. "Penélope, la dona que estimo, respecto, admiro i celebro cada dia. T'estimo molt ", ha declarat amb la mirada posada a la butaca de la platea on seia l'actriu. Bardem també ha tingut un record emotiu per la seva mare, Pilar Bardem, un "exemple ètic i de compromís".

La cinta de Fernando León de Aranoa s'ha imposat, a més, en les categories de millor muntatge i millor música original. Des de l'escenari, el productor Jaume Roures, en un discurs reivindicatiu "un 25% en català" -en al·lusió a la sentència contra la immersió- ha celebrat les nombroses distincions als professionals catalans i ha afirmat el cinema a Catalunya té "totes les possibilitats del món".

La pel·lícula de Mediapro, però, s'ha quedat sense recollir el premi al millor actor de repartiment, malgrat que tres dels quatre nominats a la categoria formaven part del repartiment del film. L'estatueta, finalment, ha anat a parar a les mans d'Urko Olazabal pel seu paper a Maixabel. El film d'Icíar Bollain, que aspirava a catorze guardons, s'ha hagut de conformar amb tres, el d'actriu revelació per María Cerezuela i el de millor actriu protagonista per Blanca Portillo, el primer de la seva carrera. Després d'abraçar-se a Maixabel Lasa, l'actriu li ha agraït haver fet del món "un lloc millor", i ha recordat Juan María Jáiregui, un de les moltes persones que se'n van anar "de manera absolutament injusta".

[h3]Discursos reivindicatius[/h3]
La directora de Libertad, en un dels discursos més reivindicatius, ha reconegut haver gaudit de "certs privilegis" a la vida que algú com la Libertad no ha tingut. "Tan de bo, en un futur, les Libertades del món puguin fer les pròpies pel·lícules des del seu punt de vista i el cinema deixi d'estar tan sovint a mans dels privilegiats", ha reivindicat. La cinta també ha recollit el Goya a millor actriu de repartiment per Nora Navas, el segon que aconsegueix al llarg de la seva carrera.

Tres s'ha endut el primer premi de la nit, el de millor so, per la proposta que Juanjo Jiménez fa de la sonoritat. La pel·lícula endinsa l'espectador en una producció mal sonoritzada, en què el cervell de la protagonista processa l'àudio amb retard respecte les imatges. La pel·lícula més recent de Jaume Balagueró, Way down, s'ha endut el guardó a millors efectes especials, mentre que Quién lo impide, de Jonás Trueba, aconseguit el de millor pel·lícula documental. Madres paralelas, de Pedro Almodóvar, ha marxat de la cerimònia dels premis cinematogràfics espanyols amb les mans buides.