17
d'octubre
de
2022, 12:00
Actualitzat:
18
d'octubre,
10:12h
Tarda d'emocions i sorpreses al teatre Kursaal de Manresa, aquest diumenge, amb la representació de la semiòpera Dido and Aeneas (1689) de Henry Purcell (1656-1695). Emocions per partida doble. Per un costat en poder realitzar la mezzosoprano manresana Marta Valero un debut operístic dels de veritat, a la seva ciutat natal, en haver assumit a contrarellotge l'exigent paper de Dido, substituint a Mireia Pintó, per indisposició vocal. Per l'altre, per ser la darrera funció operística que va interpretar el sòlid contratenor de Manlleu Jordi Domènech que penja les botes després d'una destacada carrera que l'ha portat a escenaris i teatres d'òpera d'arreu del món.
També sorpresa perquè hi havia expectació de poder escoltar, a la fi, quelcom d'interès de la minsa i raquítica programació de música clàssica que impulsa el teatre del Passeig, una programació que sembla obeir més al conegut dictamen "que hi hagi alguna cosa de música clàssica", que no a la construcció d'una programació seriosa i professional que impliqui els diferents agents musicals d'una ciutat de més de 75.000 habitants. De totes formes, la lliçó és prou clara. Des del Festival de la Veu (a)phònica de Banyoles, un municipi que no arriba als 20.000 habitants, s'ha sabut generar una producció operística que, un any més tard, s'ha pogut escoltar a Manresa i que, com ja és sabut, es limita a comprar òpera a partir de l'oferta del programa Òpera a Catalunya, impulsat pels Amics de l'Òpera de Sabadell, i en aquesta ocasió aquesta producció provinent de Banyoles.
Feia força anys, a més, que la capital del Bages no escoltava aquesta important peça d'orfebreria operística com és l'esmentat títol del compositor de Westminster. Si el cronista no va errat, la darrera vegada va ser el 1995 amb una més que oblidable versió dirigida per Nigel Rogers als Dipòsits del Museu de la Tècnica. Més recentment, l'any 2008, al Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, es va poder escoltar amb The Scholars Baroque Ensemble. Cal dir-ho aviat: hi havia ganes d'escoltar Purcell.
Ha estat una producció on s'ha apostat per una fórmula amateur-professional. El Cor de Teatre de Banyoles s'ha fet acompanyar per la formació professional Vespres d'Arnadí que lidera el clavicembalista Dani Espasa i que compta amb importantíssims noms com les violinistes Farran James o Alba Roca. En efecte, va ser una delícia gaudir dels moments orquestrals de l'obra com l'Overture o els diferents ritornelli per corroborar com, en efecte, Vespres d'Arnadí és l'orquestra barroca de referència a Catalunya. Moment important va ser, com era previsible, la interpretació que va fer Marta Valero de l'ària Where I am laid, escrita sobre un baix obstinat conegut com a baix de Dido, que va fer emmudir literalment un Kursaal que va seguir el desenvolupament de l'obra amb un imponent silenci, dels de veritat. Més enllà dels bons resultats orquestrals i de Marta Valero, la conclusió general ha estat el propi de l'amateurisme rigorós.
Va agradar, i molt!, l'espontaneïtat i credibilitat del Cor de Teatre, així com també la resta del cast vocal que va saber assolir un equilibri i coherència interns per ajudar a desglossar la trista història del llibret de Nahum Tate basat en un capítol de L'Eneida de Virgili. Ben encertades i trobades les aportacions d'Andrea Portella (direcció escènica) i Aleix Viadé (projeccions discogràfiques), cert és que aquesta producció de Dido and Aeneas serà recordada per ser un exemple de com la il·lusió i la passió de l'amateurisme, usant el terme en el profund sentit etimològic d'amatoris (aquell qui estima de veritat una cosa), poden oferir resultats interessants i dignes.
En finalitzar la representació, el director musical Dani Espasa no es va poder estar d'agafar el micròfon i explicar com la representació que s'havia escoltat era la darrera que acabava d'oferir Jordi Domènech. Com va explicar Espasa, són moltes les aportacions que pot fer i farà Domènech i, així, sense anar més lluny, l'any passat el Teatre-Auditori de Sant Cugat va impulsar una producció operística de l'òpera Acis and Galatea de Händel que va ser dirigida, precisament, per Jordi Domènech.
Amb la felicitat que dona sempre l'audició d'un clàssic com aquesta semiòpera de Purcell, l'agraïment a Jordi Domènech per la seva carrera que hem pogut gaudir intensament com a oients i, també, amb una pregunta interna, vam sortir del teatre en una tarda de tardor d'allò més xafogosa. La xafogor encara es feia més gran si un es feia l'esmentada pregunta: per què les poblacions de Banyoles o Sant Cugat del Vallès són capaces d'impulsar produccions d'òpera pròpies i no pas Manresa? Algú, em sembla, hauria de poder respondre. En tot cas, aquest Dido s'afegeix a les tres representacions operístiques que el Kursaal oferirà en aquesta temporada que acabem d'iniciar. La primera tindrà lloc el proper dimecres 9 de novembre amb el Don Giovanni de Mozart amb l'actuació estel·lar del baríton navassenc Carles Pachón, absolutament imperdible.
Henry Purcell: Dido and Aeneas. Marta Valero (Dido); Salvador Parron (Enees); Laia Frigolé (Belinda); Jordi Domènech (Fetillera); Alba Bosch (Bruixa 1 i segona dama); Glòria Garcés (Bruixa 2); Eduard Mas (Mariner). Direcció escènica: Andrea Portella. Projeccions videogràfiques: Aleix Viadé. Cor de Teatre. Vespres d'Arnadí. Direcció musical: Dani Espasa. Teatre Kursaal, 16 d'octubre de 2022.
També sorpresa perquè hi havia expectació de poder escoltar, a la fi, quelcom d'interès de la minsa i raquítica programació de música clàssica que impulsa el teatre del Passeig, una programació que sembla obeir més al conegut dictamen "que hi hagi alguna cosa de música clàssica", que no a la construcció d'una programació seriosa i professional que impliqui els diferents agents musicals d'una ciutat de més de 75.000 habitants. De totes formes, la lliçó és prou clara. Des del Festival de la Veu (a)phònica de Banyoles, un municipi que no arriba als 20.000 habitants, s'ha sabut generar una producció operística que, un any més tard, s'ha pogut escoltar a Manresa i que, com ja és sabut, es limita a comprar òpera a partir de l'oferta del programa Òpera a Catalunya, impulsat pels Amics de l'Òpera de Sabadell, i en aquesta ocasió aquesta producció provinent de Banyoles.
Feia força anys, a més, que la capital del Bages no escoltava aquesta important peça d'orfebreria operística com és l'esmentat títol del compositor de Westminster. Si el cronista no va errat, la darrera vegada va ser el 1995 amb una més que oblidable versió dirigida per Nigel Rogers als Dipòsits del Museu de la Tècnica. Més recentment, l'any 2008, al Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, es va poder escoltar amb The Scholars Baroque Ensemble. Cal dir-ho aviat: hi havia ganes d'escoltar Purcell.
Ha estat una producció on s'ha apostat per una fórmula amateur-professional. El Cor de Teatre de Banyoles s'ha fet acompanyar per la formació professional Vespres d'Arnadí que lidera el clavicembalista Dani Espasa i que compta amb importantíssims noms com les violinistes Farran James o Alba Roca. En efecte, va ser una delícia gaudir dels moments orquestrals de l'obra com l'Overture o els diferents ritornelli per corroborar com, en efecte, Vespres d'Arnadí és l'orquestra barroca de referència a Catalunya. Moment important va ser, com era previsible, la interpretació que va fer Marta Valero de l'ària Where I am laid, escrita sobre un baix obstinat conegut com a baix de Dido, que va fer emmudir literalment un Kursaal que va seguir el desenvolupament de l'obra amb un imponent silenci, dels de veritat. Més enllà dels bons resultats orquestrals i de Marta Valero, la conclusió general ha estat el propi de l'amateurisme rigorós.
Va agradar, i molt!, l'espontaneïtat i credibilitat del Cor de Teatre, així com també la resta del cast vocal que va saber assolir un equilibri i coherència interns per ajudar a desglossar la trista història del llibret de Nahum Tate basat en un capítol de L'Eneida de Virgili. Ben encertades i trobades les aportacions d'Andrea Portella (direcció escènica) i Aleix Viadé (projeccions discogràfiques), cert és que aquesta producció de Dido and Aeneas serà recordada per ser un exemple de com la il·lusió i la passió de l'amateurisme, usant el terme en el profund sentit etimològic d'amatoris (aquell qui estima de veritat una cosa), poden oferir resultats interessants i dignes.
En finalitzar la representació, el director musical Dani Espasa no es va poder estar d'agafar el micròfon i explicar com la representació que s'havia escoltat era la darrera que acabava d'oferir Jordi Domènech. Com va explicar Espasa, són moltes les aportacions que pot fer i farà Domènech i, així, sense anar més lluny, l'any passat el Teatre-Auditori de Sant Cugat va impulsar una producció operística de l'òpera Acis and Galatea de Händel que va ser dirigida, precisament, per Jordi Domènech.
Amb la felicitat que dona sempre l'audició d'un clàssic com aquesta semiòpera de Purcell, l'agraïment a Jordi Domènech per la seva carrera que hem pogut gaudir intensament com a oients i, també, amb una pregunta interna, vam sortir del teatre en una tarda de tardor d'allò més xafogosa. La xafogor encara es feia més gran si un es feia l'esmentada pregunta: per què les poblacions de Banyoles o Sant Cugat del Vallès són capaces d'impulsar produccions d'òpera pròpies i no pas Manresa? Algú, em sembla, hauria de poder respondre. En tot cas, aquest Dido s'afegeix a les tres representacions operístiques que el Kursaal oferirà en aquesta temporada que acabem d'iniciar. La primera tindrà lloc el proper dimecres 9 de novembre amb el Don Giovanni de Mozart amb l'actuació estel·lar del baríton navassenc Carles Pachón, absolutament imperdible.
Henry Purcell: Dido and Aeneas. Marta Valero (Dido); Salvador Parron (Enees); Laia Frigolé (Belinda); Jordi Domènech (Fetillera); Alba Bosch (Bruixa 1 i segona dama); Glòria Garcés (Bruixa 2); Eduard Mas (Mariner). Direcció escènica: Andrea Portella. Projeccions videogràfiques: Aleix Viadé. Cor de Teatre. Vespres d'Arnadí. Direcció musical: Dani Espasa. Teatre Kursaal, 16 d'octubre de 2022.