Memoria.cat ha incorporat al seu portal de webs un documental de 12 minuts i 30 segons sobre els Magatzems Jorba de Barcelona, amb motiu del centenari de la seva inauguració. La producció parteix d'un film en format 9,5 mm que conservava la família Jorba i del qual es desconeix l'autor. Oriol Font Ribas-Jorba n'ha fet la reedició i l'ha complementat amb diverses fotografies i informacions. Font també és autor d'uns apunts històrics sobre la trajectòria dels Magatzems i la figura del seu fundador, Pere Jorba i Rius, que Memoria.cat dona a conèixer paral·lelament.

Una reedició familiar

El documental parteix d'una pel·lícula en format 9,5 mm que la família Jorba conservava, i d'aquest film es desconeix l'autor. Oriol Font Ribas-Jorba n'ha fet la reedició i l'ha complementat amb fotografies i informacions. Font és besnet de Joan Jorba Rius, net de Domènec Ribas i Neus Jorba Vives, i fill de Teresa Ribas Jorba.

A més del documental, Font és l'autor d'uns apunts històrics sobre la trajectòria dels Magatzems i la figura del seu fundador, Pere Jorba i Rius. Memoria.cat publica també aquest escrit.

Cent anys de Can Jorba

El 25 d'octubre de 1926 s'inauguraven al Portal de l'Àngel els Magatzems Jorba de Barcelona, coneguts popularment com a Can Jorba. El segell de l'empresa, ideada a Manresa, era la idea de popularitat: un comerç proper i adreçat a la majoria de la gent. Les maneres comercials dels Jorba van sacsejar el comerç barceloní.

Aquesta idea s'embolcallava en un gran edifici amb arquitectura pròpia, a l'estil dels grans magatzems parisencs. Es va materialitzar en els successius estatges Jorba fins a arribar a l'emblemàtic edifici art déco de Manresa, la capital del Bages.

De Manresa a Barcelona

Qui va portar la idea manresana a Barcelona va ser Pere Jorba i Rius, segon fill del fundador de l'empresa, Pere Jorba i Gassó. L'any 1911 es va fer càrrec de la sucursal que la firma va obrir al carrer del Call.

Un terrat convertit en parc d'atraccions

El documental segueix la història de Can Jorba de Barcelona amb un fil conductor: les imatges de les festes populars que se celebraven per als clients al terrat de l'edifici, que s'havia convertit en un veritable parc d'atraccions. La participació de la marca en actes populars i en festes assenyalades del calendari, com Nadal o Reis, era un distintiu de la casa. Així s'incardinava en el teixit social, i alhora aquests actes esdevenien veritables campanyes publicitàries. El documental ha convertit les velles imatges en un testimoni costumista d'innegable interès.