13
d'octubre
de
2019, 16:27
Actualitzat:
16:31h
Miquel Gil feia vuit anys que no publicava disc nou, el treball que ha posat fi a aquesta pausa ha estat Geometries, la Fira Mediterrània ha estat, aquest dissabte a la nit, l'aparador de presentació d'aquesta nova fita musical.
La veu inconfusible de Gil, profunda i plena de sentiment, ha ressonat amb força al Teatre Conservatori amb un repertori de cançons contemporànies i tradicionals interpretades amb una instrumentació i estil que ens transporten cap als sons més autèntics de la musica d'arrel valenciana. El cantador s'ha envoltat de cinc músics més que han tocat instruments com la bandúrria , la guitarra flamenca o el llaüt, entre d'altres, aquest conjunt ha potenciat el regust tradicional que acompanya habitualment Miquel Gil. El concert ha començat el concert amb Rosa de paper, basada en un poema del valencià Vicent Andrés Estellés on es parla de les publicacions clandestines que circulaven durant la dictadura del general Franco, per Miquel Gil aquest poema "és més actual que mai en una època en que la llibertat d'expressió està amenaçada". El valencià s'ha servit diverses vegades de les lletres d'Estellés durant el concert a qui a qualificat com "el millor poeta valencià des d'Ausias March", Cançó de Bressol o Hotel París han estat altres peces basades en la seva obra poètica.
Els poetes són, per Miquel Gil, una inspiració recurrent, o "reincident" com diu ell mateix, no només els valencians, també els catalans amb l'exemple d'Enric Casasses, amb cançons basades en poemes seus com Llei horària o L'amor és Déu en barca.
L'univers musical de Miquel Gil ha viatjat per cançons noves, que formen part del disc Geometries, i composicions d'altres treballs, també per versions com la celebrada Homenatge a Teresa d'Ovidi Montllor. El concert s'ha tancat, tal com havia començat, amb referències a l'actualitat política del moment, ho ha fet amb Terra, una cançó, feta a partir d'un poema de la valenciana Imma Máñez, que va compondre en veure les imatges del referèndum de l'1 d'octubre.
El concert ha tingut el seu bis amb la cançó Primavera, Miquel Gil ha demostrat, un cop més, que la seva personalitat musical, basada en una visió contemporània i renovada del cantador tradicional valencià, es manté intacta.
La veu inconfusible de Gil, profunda i plena de sentiment, ha ressonat amb força al Teatre Conservatori amb un repertori de cançons contemporànies i tradicionals interpretades amb una instrumentació i estil que ens transporten cap als sons més autèntics de la musica d'arrel valenciana. El cantador s'ha envoltat de cinc músics més que han tocat instruments com la bandúrria , la guitarra flamenca o el llaüt, entre d'altres, aquest conjunt ha potenciat el regust tradicional que acompanya habitualment Miquel Gil. El concert ha començat el concert amb Rosa de paper, basada en un poema del valencià Vicent Andrés Estellés on es parla de les publicacions clandestines que circulaven durant la dictadura del general Franco, per Miquel Gil aquest poema "és més actual que mai en una època en que la llibertat d'expressió està amenaçada". El valencià s'ha servit diverses vegades de les lletres d'Estellés durant el concert a qui a qualificat com "el millor poeta valencià des d'Ausias March", Cançó de Bressol o Hotel París han estat altres peces basades en la seva obra poètica.
Els poetes són, per Miquel Gil, una inspiració recurrent, o "reincident" com diu ell mateix, no només els valencians, també els catalans amb l'exemple d'Enric Casasses, amb cançons basades en poemes seus com Llei horària o L'amor és Déu en barca.
L'univers musical de Miquel Gil ha viatjat per cançons noves, que formen part del disc Geometries, i composicions d'altres treballs, també per versions com la celebrada Homenatge a Teresa d'Ovidi Montllor. El concert s'ha tancat, tal com havia començat, amb referències a l'actualitat política del moment, ho ha fet amb Terra, una cançó, feta a partir d'un poema de la valenciana Imma Máñez, que va compondre en veure les imatges del referèndum de l'1 d'octubre.
El concert ha tingut el seu bis amb la cançó Primavera, Miquel Gil ha demostrat, un cop més, que la seva personalitat musical, basada en una visió contemporània i renovada del cantador tradicional valencià, es manté intacta.