08
de maig
de
2021, 17:11
Actualitzat:
10
de maig,
9:59h
Després de desenes de títols infantils i familiars, la periodista manresana experta en maternitat i criança conscient Míriam Tirado, llança la seva primera novel·la per a públic adult, Remogudes, un llibre que va ser gestat en plena pandèmia. De fet, l'argument central de la ficció parla precisament d'això: de les remogudes emocionals internes que han experimentat milions de persones d'arreu del món arran de l'aparició de la Covid-19 i de tot el que se n'ha derivat. "Hem parlat molt del que ha passat, però no hem parlat tant del que hem sentit", manifesta l'autora, tot afegint que amb Remogudes el que pretén és entretenir però també ajudar les lectores i lectors a integrar totes aquelles emocions que potser han quedat atrapades perquè no s'han sentit des d'un lloc conscient i assertiu.
- Com ha viscut el procés de creació d'aquest Remogudes, escrit en plena pandèmia?
- L'he gaudit molt, perquè com que parlava de remogudes emocionals internes dels personatges -i justament en aquell moment tant jo com tot el meu entorn ho estàvem d'allò més- podia connectar molt bé amb la història que volia explicar. A mi, quan arriben temps convulsos, la creativitat em brolla, i realment he viscut un procés creatiu molt potent que m'ha fet aprendre moltes coses i que he gaudit com mai abans.
- Què vol fer aflorar, entre les lectores i lectors, amb el llibre?
- Aquesta novel·la té uns objectius molt clars: d'una banda, he buscat que el lector/a s'ho passi bé, s'hi enganxi i el gaudeixi. Per l'altra, pretenc que mentre vagin llegint, es puguin identificar amb els personatges. I que això els ajudi a fer clics. D'alguna manera, quan ens removem, vivim emocions molt intenses que a vegades ens costa de digerir, d'integrar i de comprendre d'una manera conscient i assertiva. Per això, un dels objectius que he tingut sempre amb aquest llibre ha estat el d'aconseguir que el lector/a pugui, a més de gaudir, integrar les emocions viscudes aquest any (i en altres moments de la seva vida) que potser no han acabat de curar-se.
- Com s'ha sentit durant aquest primer contacte amb la ficció per a adults?
- Havia escrit relats de ficció per a adults en el meu llibre Maternidad a flor de piel, però aquesta és la meva primera novel·la i la veritat és que m’ha encantat.
- A la sinopsi ja ens parla de fluir en el present i permetre's sentir... Creu que és especialment important en l'època que ens està tocant viure?
- Ho és sempre i sovint no se'ns ha permès. Ja de petits, creixem negant o rebutjant determinades emocions que ens fan sentir sensacions desagradables en el cos. I és comprensible; costa viure emocions intenses que ens remouen. Però és necessari que ho fem. Poder-nos deixar sentir sense por, adonant-nos que les emocions venen i van, que són passatgeres i que ens poden ajudar moltíssim a viure una vida més plena, conscient i feliç, és absolutament necessari en els temps que corren.
- El llibre està format per relats de diferents personatges de ficció. Què tenen en comú tots aquests personatges?
- Que viuen situacions que els remouen en un context global de remoguda general. Vaja, el que hem viscut tots des que va esclatar la crisi del coronavirus. Crec que el lector/a s'hi pot sentir molt reflectit, pot gaudir-lo molt i alhora el pot ajudar a acabar de pair tot el que hem viscut.
- Sense anar més lluny, a vostè la va ajudar, a nivell emocional, escriure Remogudes...
- Oi tant! Jo soc la primera remoguda. I és que és inevitable: hem viscut coses d'una gran intensitat emocional. Fa mesos i mesos que només es parla de virus, de mort, de separació, de distància... és inevitable remoure's. Però no necessàriament ha de ser una remoguda viscuda, sentida o integrada en negatiu, ni molt menys. Remoure'ns ens fa aprendre. I aprenent, creixem. I creixent, evolucionem. I evolucionant, transcendim, que crec que és el que hem vingut a fer en això que anomenem vida.
- Quin consell donaria a totes aquelles persones remogudes?
- Els diria que la seva remoguda emocional és vàlida i legítima, que se la permetin. Que és normal remoure’s i que ho facin sense por, intentant escoltar profundament què elsvenen a dir les emocions que senten. Que no lesjutgin com enemigues, sinó que si apareixen és perquè tenen alguna cosa a explicar-los que fins ara no ha estat atès. Les emocions s’han d’atendre perquè sinó, queden a dins, com a emocions no integrades, i aleshores fan mal. I un bon dia, quan menys ens ho esperem, apareixen de nou i ambmésforça comdient“emfaràs cas, ara?”. No esperem a què això succeeixi i anem removent-nos i sentint les emocions sense por, sabent que venen a ajudar-nos a prendre consciència i créixer.
- Com ha viscut el procés de creació d'aquest Remogudes, escrit en plena pandèmia?
- L'he gaudit molt, perquè com que parlava de remogudes emocionals internes dels personatges -i justament en aquell moment tant jo com tot el meu entorn ho estàvem d'allò més- podia connectar molt bé amb la història que volia explicar. A mi, quan arriben temps convulsos, la creativitat em brolla, i realment he viscut un procés creatiu molt potent que m'ha fet aprendre moltes coses i que he gaudit com mai abans.
- Què vol fer aflorar, entre les lectores i lectors, amb el llibre?
- Aquesta novel·la té uns objectius molt clars: d'una banda, he buscat que el lector/a s'ho passi bé, s'hi enganxi i el gaudeixi. Per l'altra, pretenc que mentre vagin llegint, es puguin identificar amb els personatges. I que això els ajudi a fer clics. D'alguna manera, quan ens removem, vivim emocions molt intenses que a vegades ens costa de digerir, d'integrar i de comprendre d'una manera conscient i assertiva. Per això, un dels objectius que he tingut sempre amb aquest llibre ha estat el d'aconseguir que el lector/a pugui, a més de gaudir, integrar les emocions viscudes aquest any (i en altres moments de la seva vida) que potser no han acabat de curar-se.
- Com s'ha sentit durant aquest primer contacte amb la ficció per a adults?
- Havia escrit relats de ficció per a adults en el meu llibre Maternidad a flor de piel, però aquesta és la meva primera novel·la i la veritat és que m’ha encantat.
- A la sinopsi ja ens parla de fluir en el present i permetre's sentir... Creu que és especialment important en l'època que ens està tocant viure?
- Ho és sempre i sovint no se'ns ha permès. Ja de petits, creixem negant o rebutjant determinades emocions que ens fan sentir sensacions desagradables en el cos. I és comprensible; costa viure emocions intenses que ens remouen. Però és necessari que ho fem. Poder-nos deixar sentir sense por, adonant-nos que les emocions venen i van, que són passatgeres i que ens poden ajudar moltíssim a viure una vida més plena, conscient i feliç, és absolutament necessari en els temps que corren.
- El llibre està format per relats de diferents personatges de ficció. Què tenen en comú tots aquests personatges?
- Que viuen situacions que els remouen en un context global de remoguda general. Vaja, el que hem viscut tots des que va esclatar la crisi del coronavirus. Crec que el lector/a s'hi pot sentir molt reflectit, pot gaudir-lo molt i alhora el pot ajudar a acabar de pair tot el que hem viscut.
- Sense anar més lluny, a vostè la va ajudar, a nivell emocional, escriure Remogudes...
- Oi tant! Jo soc la primera remoguda. I és que és inevitable: hem viscut coses d'una gran intensitat emocional. Fa mesos i mesos que només es parla de virus, de mort, de separació, de distància... és inevitable remoure's. Però no necessàriament ha de ser una remoguda viscuda, sentida o integrada en negatiu, ni molt menys. Remoure'ns ens fa aprendre. I aprenent, creixem. I creixent, evolucionem. I evolucionant, transcendim, que crec que és el que hem vingut a fer en això que anomenem vida.
- Quin consell donaria a totes aquelles persones remogudes?
- Els diria que la seva remoguda emocional és vàlida i legítima, que se la permetin. Que és normal remoure’s i que ho facin sense por, intentant escoltar profundament què elsvenen a dir les emocions que senten. Que no lesjutgin com enemigues, sinó que si apareixen és perquè tenen alguna cosa a explicar-los que fins ara no ha estat atès. Les emocions s’han d’atendre perquè sinó, queden a dins, com a emocions no integrades, i aleshores fan mal. I un bon dia, quan menys ens ho esperem, apareixen de nou i ambmésforça comdient“emfaràs cas, ara?”. No esperem a què això succeeixi i anem removent-nos i sentint les emocions sense por, sabent que venen a ajudar-nos a prendre consciència i créixer.