26
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
27
de setembre
a les
16:13h
El nostre és un país ben estrany i el capítol de les commemoracions de les figures culturals té episodis carregats d'aquesta estranyesa. És el que ha passat, sense anar més lluny, amb la commemoració dels 450 anys del naixement de la figura del polifacètic Joan Carles i Amat (1572-1642), oriünd de Monistrol de Montserrat.
Per aquelles coses de la sorpresa constant que aguarda aquesta Atlàntida submergida que és la nostra cultura catalana, resulta que Carles i Amat va ser autor del primer tractat de guitarra d'Europa. Cal dir-ho quan abans millor. Joan Carles Amat constitueix un nom fonamental i fundant de i per a l'instrument. Qui va reivindicar, però, i el donar a conèixer va ser aquest gegant de la musicologia europea de nom Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922) de qui enguany es compleix el cententari de la seva mort, a Barcelona el 19 d'agost de 1922. Estrany ha estat, així, que dins del capítol de les commemoracions a Catalunya s'hagi commemorat l'Any Carles i Amat, però no en canvi el de Felip Pedrell, que és qui va posar sobre la pista del monistrolenc a un altre dels grans noms de la guitarra del nostre país: Emili Pujol (1886-1980).
Precisament un deixeble de Pujol, el llaütista novaiorquès Hopkinson Smith va ser l'encarregat de protagonitzar l'acte central de l'Any Carles i Amat, aquest dissabte, a l'església de Sant Pere de Monistrol amb un concert amb obres de Dalza, Spinacino, Attaignant, de Poctou, Holborne i Sanz. Aquest repertori va anar acompanyat de la recitació per part de l'actriu Sílvia Bel d'alguns dels Quatre-cents aforismes catalans (1636), considerats com una obra essencial de la paremiologia a Catalunya. El concert va repetir-se, diumenge, al Museu de la Música de Barcelona.
A partir d'aquí, més enllà de la commemoració, ens caldria preguntar què fer, a partir d'ara, amb la figura de Joan Carles i Amat. S'ha dit moltes vegades que el nostre és un país més donat al nacionalisme que no al patriotisme, per la qual cosa les figures del nostre patrimoni pateixen un injust oblit impropi d'un país civilitzat. La sort que té Carles i Amat, però, és que en la seva reivindicació es compta amb el d'una figura quixotesca i apassionada com és el també monistrolenc Joan Puigdellívol, que a ben segur seguirà treballant per ja no només reivindicar, en l'any del seu aniversari, la figura de l'il·lustre metge i músic, sinó també per contribuir a una cultura més rica i normalitzada.
Haver portat Hopkinson Smith a Monistrol és tota una fita que esperem que no quedin únicament com un acte aïllat dins de l'aniversari. Per què no un festival a Monistrol amb el nom Joan Carles i Amat?
Per aquelles coses de la sorpresa constant que aguarda aquesta Atlàntida submergida que és la nostra cultura catalana, resulta que Carles i Amat va ser autor del primer tractat de guitarra d'Europa. Cal dir-ho quan abans millor. Joan Carles Amat constitueix un nom fonamental i fundant de i per a l'instrument. Qui va reivindicar, però, i el donar a conèixer va ser aquest gegant de la musicologia europea de nom Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922) de qui enguany es compleix el cententari de la seva mort, a Barcelona el 19 d'agost de 1922. Estrany ha estat, així, que dins del capítol de les commemoracions a Catalunya s'hagi commemorat l'Any Carles i Amat, però no en canvi el de Felip Pedrell, que és qui va posar sobre la pista del monistrolenc a un altre dels grans noms de la guitarra del nostre país: Emili Pujol (1886-1980).
Precisament un deixeble de Pujol, el llaütista novaiorquès Hopkinson Smith va ser l'encarregat de protagonitzar l'acte central de l'Any Carles i Amat, aquest dissabte, a l'església de Sant Pere de Monistrol amb un concert amb obres de Dalza, Spinacino, Attaignant, de Poctou, Holborne i Sanz. Aquest repertori va anar acompanyat de la recitació per part de l'actriu Sílvia Bel d'alguns dels Quatre-cents aforismes catalans (1636), considerats com una obra essencial de la paremiologia a Catalunya. El concert va repetir-se, diumenge, al Museu de la Música de Barcelona.
A partir d'aquí, més enllà de la commemoració, ens caldria preguntar què fer, a partir d'ara, amb la figura de Joan Carles i Amat. S'ha dit moltes vegades que el nostre és un país més donat al nacionalisme que no al patriotisme, per la qual cosa les figures del nostre patrimoni pateixen un injust oblit impropi d'un país civilitzat. La sort que té Carles i Amat, però, és que en la seva reivindicació es compta amb el d'una figura quixotesca i apassionada com és el també monistrolenc Joan Puigdellívol, que a ben segur seguirà treballant per ja no només reivindicar, en l'any del seu aniversari, la figura de l'il·lustre metge i músic, sinó també per contribuir a una cultura més rica i normalitzada.
Haver portat Hopkinson Smith a Monistrol és tota una fita que esperem que no quedin únicament com un acte aïllat dins de l'aniversari. Per què no un festival a Monistrol amb el nom Joan Carles i Amat?