La Sala Daura del Museu de Montserrat acull una nova exposició temporal feta a partir de 150 obres provinents de donacions que ha rebut l'equipament durant la darrera dècada, que han sigut unes 10.000. La mostra Donacions 2012-2022 conté obres molt variades, que van des de l'art gòtic fins a la pintura figurativa del segle XX, i s'organitza en tres àmbits temàtics: el religiós, el retrat i el paisatge. Una de les comissàries de l'exposició, Sílvia Muñoz, ha explicat que es tracta d'obres "molt heterogènies i variades" i ha dit que han intentat incloure el màxim d'autors i estils. També han volgut "fer dialogar" les peces històriques amb les contemporànies. La mostra es podrà veure fins al 30 de juny.
L'exposició Donacions 2012-2022 vol ser un "agraïment" a totes les persones i institucions que han confiat les seves obres a Montserrat, però també a Josep de Calasanç Laplana, que ha estat al capdavant del museu durant 44 anys. "Tot el que hi ha al Museu de Montserrat no s'entendria sense la tasca de Laplana", ha remarcat l'actual director de l'equipament, Xavier Caballé. En aquest sentit, ha recordat que fa deu anys ja es va presentar una primera mostra retrospectiva de donacions amb obres rebudes entre els anys 2000 i 2012 i ara s'ha volgut fer una segona exposició amb les donacions de la darrera dècada.
En concret, entre el 2012 i el 2022 el Museu de Montserrat ha rebut unes 10.000 obres, de les quals se n'han seleccionat 150 -de 150 artistes diferents- per exposar-les. Caballé ha explicat que hi ha diferents motius pels quals artistes, particulars o institucions volen donar la seva obra a Montserrat. "Hi ha les persones que tenen molta estima per Montserrat i per tot allò que significa i volen que les seves obres es quedin a Catalunya i a una institució catalana", explica. En aquest sentit, diu que en el moment en què Montserrat rep una donació, aquesta es queda en forma de patrimoni a l'Abadia i "mai serà venuda". També creu que el reconeixement que té el museu "tant a nivell català com internacional" és un atractiu, així com també "la pròpia estima per Montserrat i per tot el que significa".
Una mostra organitzada en tres àmbits temàtics
Les obres de caràcter més històric, que van des de l'art gòtic fins a la pintura figurativa del segle XX, s'organitzen en tres àmbits temàtics: el religiós, el centrat en la figura i el retrat, i el del paisatge. Segons ha detallat una de les comissaries, Sílvia Muñoz, en tots els tres àmbits, les peces més antigues "dialoguen" amb obres contemporànies. "Hem unit les obres sense tenir en compte els períodes històrics. Les hem barrejat totes perquè dialoguin entre elles", ha remarcat.
Entre les peces, destaquen obres com el retaule gòtic de Pere Vall o la Santa Anna barroca de Ramon Amadeu, i d'altres d'artistes vinculats a la història de Montserrat com Obiols i Pruna. També s'hi troben obres contemporànies de Guinovart, Puig, el tapís de Grau-Garriba, Juanpere o Ribas. En l'àmbit de la figura humana el retrat hi té un paper important i s'hi troben obres de Simó Gómez, Llimona, Canals o Vila Arrufat, entre d'altres.
De fet, un altre dels comissaris de la mostra, Santi Barjau, ha explicat que es tracta d'un conjunt d'obres "molt variat" i "heterogeni". Barjau ha dit que han intentat buscar l'equilibri entre obres de diferents tècniques i tipologies i també que hi hagués una gran varietat d'artistes. "Valia la pena mostrar el màxim possible de donants per poder-los fer un agraïment", ha apuntat. A més, ha explicat que algunes de les obres s'han restaurat expressament per a l'ocasió com ara la representació de la figura de Sant Benet del segle XV.
Atraure més visitants catalans, el gran repte del Museu de Montserrat
El director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé, ha explicat que només un 5% dels visitants de Montserrat decideixen fer una visita a l'equipament. A més, d'aquests, un 75% són estrangers. Per aquest motiu, Caballé ha dit que faran tots els esforços possibles per atraure el públic local i que vegi que "a Montserrat hi ha un museu que val la pena visitar".