El Museu de Montserrat ha inaugurat aquest divendres l'exposició Montserrat, mil anys d'art i història, que s'emmarca en la celebració del mil·lenari del monestir i que vol repassar la seva història a través de l'art. Es mostren peces fins ara mai vistes pel públic com ara dues escultures dedicades a Sant Benet i l'Abat Oliva -de 200 quilos de pes- i que habitualment estan a la sala capitular. S'hi exposa també el Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399, i que feia 30 anys que no es mostrava. Una de les peces més sorprenents és una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat vestida. "És una imatge inèdita perquè l'últim cop que es va veure vestida va ser el 1936", explica el director del museu, Xavier Caballé.
Explicar els mil anys d'història de Montserrat a través d'elements artístics. Aquest és l'objectiu de la mostra Montserrat, mil anys d'art i història que s'ha inaugurat aquest divendres al migdia. "Els elements artístics ens ajuden a entendre per quina raó fa mil anys hi ha monjos a Montserrat i com ha evolucionat el monestir des de l'any 1025 fins avui dia i com es projecta al futur", ha explicat el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé.
La mostra comença amb l'exhibició de dues peces fins ara mai vistes per al públic i que s'han traslladat fins al museu expressament per a l'ocasió. Es tracta de dues escultures que daten del 1940 i que estan dedicades a les figures de Sant Benet i de l'Abat Oliva. Habitualment aquestes escultures es troben a la sala capitular, el segon lloc "més important dins del monestir benedictí després de l'església". "És el primer cop i segurament l'últim que s'exposaran", ha dit Caballé, ja que el trasllat ha estat una operació "molt complexa" per l'elevat pes de cada figura -uns 200 quilos-.
Un altre dels objectes destacats que el públic podrà veure a la mostra és l'original del Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399 i que és considerat un exemplar molt notable sortit de l'escriptori de Montserrat. Està realitzat amb pergamí i escrit amb cal·ligrafia gòtica i adornat amb miniatures. El llibre es conserva a la biblioteca del monestir i feia una trentena d'anys que no s'exposava al públic. La part més coneguda de l'obra és el cançoner montserratí, a més de les danses, que el converteixen en un testimoni únic de la dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. La seva coberta roja, realitzada durant el segle XIX, és la que confereix el nom al còdex.
Una imatge "impactant" de la Mare de Déu de Montserrat
Des del segle XIV i fins el segle XX era habitual que les imatges de les marededeus anessin vestides. En el cas de Montserrat, la Moreneta també. A partir de l'any 1936, però, es va decidir -seguint les tendències de l'època- treure la roba a la Mare de Déu de Montserrat i mostrar-la en el seu estat original. "Després de la Guerra Civil es va decidir revalortizar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus". Així s'explica el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé, que diu que aquest és segurament l'element de l'exposició que "més sorprendrà al visitant".
La roba que porta la rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i que ara es pot veure a l'exposició amb motiu del mil·lenari va ser donada l'any 1884 al monestir per un comte belga. Es tracta d'un vestit de color morat amb brodats d'or i pedreria. Tot i que el vestuari es conservava al Museu de Montserrat, "mai s'havia fet servir per vestir la imatge", segons explica Caballé. De la seva banda, el comissari de la mostra, Marc Sureda, ha dit que aquesta, segurament "serà la imatge més impactant que s'endurà el visitant", tot i que "és l'estat en què s'ha vist més anys la Mare de Déu". "És una imatge de la Mare de déu espectacular i inesperada", ha conclòs.
Un relat que segueix la història del monestir
El comissari de l'exposició, Marc Sureda, ha dit que el relat que han volgut fer amb les obres artístiques segueix "de manera cronològica" la història del monestir. De fet, ha explicat que és un relat que ja havia pensat fa anys el pare Josep de Calassanç Laplana, antic director del Museu de Montserrat, i que va plasmar en un llibre que porta el mateix nom que l'exposició. "Hem volgut agafar el mateix títol del llibre del pare Laplana. Reprenem el seu discurs i convertim el llibre en una exposició", ha afegit. En aquest sentit, el comissari ha dit que no totes les obres pertanyen al moment històric que narren o representen, però sí que "el poden representar molt bé".
"És singularíssim que el monestir hagi estat obert i ocupat durant mil anys"
Sureda ha destacat que una de les "grans singularitats" de Montserrat és que s'hagi mantingut en els anys "sense patir una desamortització de manera efectiva". El comissari de la mostra recorda que el monestir es va sotmetre a les regles desamortitzadores de l'època però "era tal la potència del santuari i la devoció que hi havia que es va permetre que els monjos es quedessin a Montserrat amb el títol de capellans custodis". Això, assegura, "vol dir que va haver-hi continuïtat a Montserrat, fins i tot en els moments més crítics". "Això és singularíssim", ha conclòs.
El comissari ha recordat també que moltes obres es van perdre durant les "destruccions franceses" dels anys 1811 i 1812. "Poques coses queden dels tresors antics de Montserrat perquè amb la destrucció del 1812 va desaparèixer gairebé tot", ha explicat. Sureda recorda que Montserrat, en aquella època, es va declarar com a plaça d'armes i, per això, els francesos "van decidir destruir tot el monestir". "L'objectiu no va ser espoliar o saquejar el monestir, sinó destruir les instal·lacions perquè no es poguessin convertir en una plaça d'armes".