La cantant valenciana Sandra Monfort ha inaugurat aquest dijous al vespre la 29a edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb Terra de guapes, un muntatge que homenatja la cultura popular de València. La proposta combina música, dansa i performance i retrata el folklore i la cultura popular valenciana des d'una mirada respectuosa i contemporània. En declaracions a l'ACN, Monfort ha celebrat que avui en dia hi ha molts projectes que han recuperat cançons antigues i les han portat a la contemporaneïtat, però lamenta que "encara n'hi ha moltes que no s'han recuperat i corren el perill d'extingir-se". El de Monfort és un dels 85 espectacles -el 60% dels quals amb caràcter d'estrena- que es podran veure fins diumenge a la capital del Bages.
La Fira Mediterrània de Manresa ha donat el tret de sortida oficial aquest dijous al vespre amb la posada en escena al teatre Kursaal del nou espectacle de Sandra Monfort, Terra de guapes. Amb aquest muntatge, la cantant valenciana ha volgut fer una ofrena al seu poble i a la seva cultura amb una proposta que combina música, dansa i performance. L'espectacle consisteix en un recorregut simbòlic per cançons populars del País Valencià com les malaguenyes, els cants de batre, la dansa de la Moma, la muixeranga d'Algemesí o els tocs de dolçaina. L'espectacle passa per moments d'alegria, però també per altres "més dramàtics" com la Dana.
En aquest muntatge Monfort canta, toca la guitarra i les castanyoles i també balla. A més, està acompanyada a l'escenari per Efrén López (viola de roda, bandúrria, guitarró i arxillaüt), Andrés Belmonte (a la flauta i el ney), Amanda Monfort (violí, cors i sintetitzadors) i Jordi Ortolà (a càrrec de les percussions i les seqüències programades).
"Amb Terra de guapes intento fer un retrat de la història del País Valencià a través del folklore, la música i les cançons", ha detallat Monfort. En aquest sentit, la cantant valenciana ha explicat que li agrada molt escoltar arxius i gravacions antigues del folklore: "Soc una amant d'aquestes cançons". Tot i celebrar que actualment han sorgit molts projectes artístics que recuperen cançons antigues, assegura que "n'hi ha moltes altres que encara no s'han recuperat i que corren el perill d'extingir-se". "Si ningú les canta, queden enterrades d'alguna manera", ha lamentat, tot afegint que "per això, és important seguir investigant sobre el folklore i portant-lo als escenaris".
85 espectacles en quatre dies
La Fira Mediterrània ha programat fins diumenge un total de 85 propostes, que suposen un lleuger increment respecte a les 79 de l'any passat. D'aquestes, un 60% (51 propostes) són estrenes i un 27% sorgeixen de l'Obrador d'arrel. Enguany la fira posa un èmfasi especial en el concepte de la participació, tant pel que fa a la programació artística com professional. El director artístic de la fira, Jordi Fosas, ha explicat a l'ACN que "la cultura popular és, en essència, comunitat i participació" i, per això, han volgut "ensenyar als professionals contextos de participació com l'Hostal Càntut perquè puguin replicar-los a casa seva".
Una part important de la programació d'enguany -un 27% de les propostes- surten de l'Obrador d'arrel, que s'ha consolidat com una eina d'impuls a la creació i de generació de sector al voltant de les arts d'arrel. En més de cinc anys, el programa ha donat suport a més de 100 projectes artístics i ha teixit una xarxa de més de 100 espais, festivals i equipaments que n'impulsen el desenvolupament i la circulació. Fosas celebra que l'Obrador s'ha convertit en la "nineta dels ulls" de la Fira Mediterrània.
