El reconegut actor Sergi López ha rebut aquest dimarts el Premi Honorífic a la seva trajectòria de mans del festival Clam a l'Espai de la Plana de l'Om. En el seu agraïment, López ha assenyalat que és al cinema de casualitat i que se sent un "privilegiat" que gairebé no sap "com he arribat fins aquí". "Ha estat fàcil, bé, fàcil, no", ha apuntat tot donant a entendre que ha anat vivint la seva experiència un pas darrere l'altre. L'actor ha protagonitzat l'anècdota simpàtica a l'assistir a l'acte amb una samarreta del desaparegut Festival de Cinema Negre de Manresa, al qual havia assistit també.

El reconeixement ha anat seguit de la projecció del seu darrer film, “Staff only”, dirigida per Neus Ballús, i que Sergi López protagonitza juntament amb Elena Andrada, que ha arribat a Catalunya després d'haver passat pels festivals Berlinale i de Málaga. 

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1965, Sergi López és un actor català que ha desenvolupat la seva tasca cinematogràfica a cavall entre l'estat espanyol i França. La seva marxa a París per estudiar interpretació a l'École Internationale de Théâtre et Mouvement va ser decisiva per a la seva carrera artística. Allà va ser seleccionat com a protagonista per a “La petite amie d'Antonio” (1992), opera prima del director i guionista d'origen peruà Manuel Poirier, que li va valdre el Premi Michel Simon en el marc del festival “Acteurs à l'Écran”. Mentrestant, la seva activitat teatral a Catalunya continuava amb creixent vigor. 

La fama com a actor de cinema li deu al cinema francès i, en especial, al seu amic Poirier, amb qui ha rodat diverses pel·lícules. L'èxit de “Western” (1997), una road movie que va aconseguir el Gran Premi del Jurat del Festival de Cinema de Cannes i diversos guardons al millor actor –entre altres, el Gran Angular del Festival Internacional de Sitges-, van significar el seu veritable enlairament.

L'obtenció, al febrer de 2001, del premi César del cinema francès pel seu treball a “Harry, un amic que us vol”  significava el recolzament definitiu a la seva carrera.
Des de llavors compagina cinema a banda i banda dels Pirineus. El 2011 aconsegueix la seva tercera candidatura al Goya per “Pa negre”.