02
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
14:17h
El Teatre Kursaal de Manresa, la tarda de la festivitat de Tots Sants, va acollir una de les representacions de l'òpera Roméo et Juliette de Charles Gounod (1818-1893), amb llibret de Jules Barbier (1825-1901) i Michel Carré (1821-1872), basat en la cèlebre tragèdia Romeu i Julieta (1597) de William Shakespeare (1564-1616), que impulsa la Fundació Òpera Catalunya i els Amics de l'Òpera de Sabadell.
Cinc anys després de les darreres representacions d'aquest títol al Gran Teatre del Liceu i onze anys de la mateixa producció sabadellenca, es dona la feliç coincidència que aquest títol gounodià ja s'ha pogut veure a Manresa en dues ocasions des de la reinauguració del teatre manresà, el febrer de 2007, exactament el 9 de maig del 2012 i aquest dimecres 1 de novembre. Paradoxalment, però, des de la reobertura, encara mai no s'ha pogut veure la que és considerada la millor de les òperes del catàleg operístic del compositor parisenc: Faust (1859).
Amb això no volem dir que Roméo et Juliette li manqui interès perquè com a clàssic que és, parafrassejant George Steiner, és aquesta òpera la que més ens escolta a nosaltres que no nosaltres a ella. És ella la que ens descobreix aspectes psíquics que desconeixíem abans de la seva audició i entreobre una gran bateria de preguntes referides a les qüestions referides a la realitat de l'amor, el de Romeu i Julieta, però també el de l'odi, els dels Montagú i Capulets. L'amor i l'odi que veiem a dalt l'escenari és l'arquetip d'allò que vivim en les nostres desolades vides, en els nivells individual i col·lectiu.
Resulta evident, així, que si a la fi d'una representació d'aquesta òpera un pot endinsar-se en reflexions com la del paràgraf anterior, és que l'obra, fenomenològicament parlant, ha existit. O, com a mínim, a estones.
Ha existit perquè, en primer lloc, ens hem trobat amb una Orquestra Simfònica del Vallès acurada i equilibrada on el seu director Daniel Gil de Tejada ha sabut crear una base orquestral per fonamentar ja no només el cant sinó l'essència de la tragèdia dels dos joves amants. Sense cap mena de dubte, la gran triomfadora de la tarda va ser la soprano crimeana Yulia Merkudinova interpretant una Juliette de gran solvència i amb moments de bellesa vocal i dramàtica. Al seu costat, el Roméo d'Albert Casals va quedar com una interpretació més entregada i voluntariosa que efectiva, més enllà de les dificultats evidents en l'agut.
Si és evident que la parella d'amants és el nucli de la tragèdia, la voluntat expressiva de Gounod va fer repartir un important elenc de personatges secundaris com ho són Gertrude, Frère Laurent, Le Comte Capulét o Tyblat, entre d'altres. Elegants i convincents van ser la Gertrude de la gironina Gemma Coma-Alabert com el Comte d'Enric Martínez-Castignani, acompanyats d'un seguit de companys que van assolir un repartiment amb cohesió i destresa.
No menys important va ser escoltar un Cor Amics de l'Òpera de Sabadell amb un bon estat de forma que ho va demostrar des del Prologue.
Tots aquests van ser els elements musicals que van imposar-se a una direcció d'escena i una escenografia que van ser més artifici que art i, per tant, impostura. L'aposta d'un teatre despullat amb elements minimalistes va acabar oferint un resultat més proper al teatre d'aficionats, on fins i tot l'espectador podia veure els tècnics entre bambalines que no a un muntatge professional. Amb un vestuari influït per la meravellosa pel·lícula Romeo and Juliet (1954) de Renato Castellani, la tarda de Tots Sants el Kursaal va permetre gaudir de la força, vigència i actualitat d'un clàssic de la cultura occidental davant d'un Kursaal ple i que ha sabut crear un públic fidel que tres cops a l'any gaudeix d'un dels espectacles més representatius d'aquesta cultura. Les dues properes òperes arribaran el proper semestre amb dos títols de Giacomo Puccini (1858-1924), Manon Lescaut (1890) i Turandot (1924), en el cententari de la mort del compositor de Lucca.
Roméo et Juliette de Charles Gounod. Albert Casals, Yulia Merkudinova, Gonzalo Ruiz, Enric Martínez-Castignani, Rocío Faus, Gemma Coma-Alabert, Pau Camero, Marc Sala, Cristòfol Romaguera, Roberto Redondo, Lluís Vergés, Jeroboám Tejera. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Daniel Gil de Tejada, director. Pau Monterde, direcció escènica. Elisabet Castells, escenografia. Teatre Kursaal de Manresa, 1 de novembre de 2023
Cinc anys després de les darreres representacions d'aquest títol al Gran Teatre del Liceu i onze anys de la mateixa producció sabadellenca, es dona la feliç coincidència que aquest títol gounodià ja s'ha pogut veure a Manresa en dues ocasions des de la reinauguració del teatre manresà, el febrer de 2007, exactament el 9 de maig del 2012 i aquest dimecres 1 de novembre. Paradoxalment, però, des de la reobertura, encara mai no s'ha pogut veure la que és considerada la millor de les òperes del catàleg operístic del compositor parisenc: Faust (1859).
Amb això no volem dir que Roméo et Juliette li manqui interès perquè com a clàssic que és, parafrassejant George Steiner, és aquesta òpera la que més ens escolta a nosaltres que no nosaltres a ella. És ella la que ens descobreix aspectes psíquics que desconeixíem abans de la seva audició i entreobre una gran bateria de preguntes referides a les qüestions referides a la realitat de l'amor, el de Romeu i Julieta, però també el de l'odi, els dels Montagú i Capulets. L'amor i l'odi que veiem a dalt l'escenari és l'arquetip d'allò que vivim en les nostres desolades vides, en els nivells individual i col·lectiu.
Resulta evident, així, que si a la fi d'una representació d'aquesta òpera un pot endinsar-se en reflexions com la del paràgraf anterior, és que l'obra, fenomenològicament parlant, ha existit. O, com a mínim, a estones.
Ha existit perquè, en primer lloc, ens hem trobat amb una Orquestra Simfònica del Vallès acurada i equilibrada on el seu director Daniel Gil de Tejada ha sabut crear una base orquestral per fonamentar ja no només el cant sinó l'essència de la tragèdia dels dos joves amants. Sense cap mena de dubte, la gran triomfadora de la tarda va ser la soprano crimeana Yulia Merkudinova interpretant una Juliette de gran solvència i amb moments de bellesa vocal i dramàtica. Al seu costat, el Roméo d'Albert Casals va quedar com una interpretació més entregada i voluntariosa que efectiva, més enllà de les dificultats evidents en l'agut.
Si és evident que la parella d'amants és el nucli de la tragèdia, la voluntat expressiva de Gounod va fer repartir un important elenc de personatges secundaris com ho són Gertrude, Frère Laurent, Le Comte Capulét o Tyblat, entre d'altres. Elegants i convincents van ser la Gertrude de la gironina Gemma Coma-Alabert com el Comte d'Enric Martínez-Castignani, acompanyats d'un seguit de companys que van assolir un repartiment amb cohesió i destresa.
No menys important va ser escoltar un Cor Amics de l'Òpera de Sabadell amb un bon estat de forma que ho va demostrar des del Prologue.
Tots aquests van ser els elements musicals que van imposar-se a una direcció d'escena i una escenografia que van ser més artifici que art i, per tant, impostura. L'aposta d'un teatre despullat amb elements minimalistes va acabar oferint un resultat més proper al teatre d'aficionats, on fins i tot l'espectador podia veure els tècnics entre bambalines que no a un muntatge professional. Amb un vestuari influït per la meravellosa pel·lícula Romeo and Juliet (1954) de Renato Castellani, la tarda de Tots Sants el Kursaal va permetre gaudir de la força, vigència i actualitat d'un clàssic de la cultura occidental davant d'un Kursaal ple i que ha sabut crear un públic fidel que tres cops a l'any gaudeix d'un dels espectacles més representatius d'aquesta cultura. Les dues properes òperes arribaran el proper semestre amb dos títols de Giacomo Puccini (1858-1924), Manon Lescaut (1890) i Turandot (1924), en el cententari de la mort del compositor de Lucca.
Roméo et Juliette de Charles Gounod. Albert Casals, Yulia Merkudinova, Gonzalo Ruiz, Enric Martínez-Castignani, Rocío Faus, Gemma Coma-Alabert, Pau Camero, Marc Sala, Cristòfol Romaguera, Roberto Redondo, Lluís Vergés, Jeroboám Tejera. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Daniel Gil de Tejada, director. Pau Monterde, direcció escènica. Elisabet Castells, escenografia. Teatre Kursaal de Manresa, 1 de novembre de 2023