L’impossibilista deixa bocabadats als més petits i també als grans. Foto: Clàudia Jorba

A dos quarts d'una del migdia, nens i nenes de totes les edats, acompanyats pels seus pares i mares; tiets i tietes; germans, avis estan asseguts a la sala del teatre Els Carlins per veure l'espectacle de l'Impossibilista.

Quan tothom ja està assegut, els llums s'apaguen i s'il·lumina l'escenari. Un espai ple de llibres, amb una butaca vermella i molts més objectes es convertirien, durant una hora, en el punt de mira de tothom. L'Impossibilista comença l'espectacle llegint un llibre en flames, que s'encenen, s'apaguen i li passen a les mans. Tot això sense dir res, amb música de fons i prou. S'acaba el truc i imperen les cares d'estupefacció de tots els nens i nenes. Aplaudiments. L'Impossibilista comença a parlar i a repetir que les primeres protagonistes de l'espectacle serien les cartes. "Piques, trèbols, cors i diamants...", diu. Barrejant monòlegs, diàlegs, trucs de màgia i fent pujar a uns quants voluntaris a l'escenari, aquest home aparentment normal aconsegueix posar-se el públic a la butxaca. "A vegades els somnis i les il·lusions tenen més força que la vida real", explica l'Impossibilista fent aparèixer monedes del no-res, ajuntant i separant cercles tancats o anells, fent ombres xineses o bé jocs de màgia amb daus.

"M'ha agradat moltíssim. Tots els números que han fet han tingut el seu què. M'ho he passat molt bé!", declara l'Àurea Cors, una jove espectadora. "El truc dels anells m'ha deixat sense paraules" explica el Martí Vilà que tampoc s'ha volgut perdre la funció.

I és que com molt bé ha dit el mateix Impossibilista, "el temps és molt relatiu en el món dels somnis! Un instant pot resultar una eternitat, i també a l'inrevés". I també a l'inrevés...