L'activitat expositiva dels centres cívics de Manresa continua aquest octubre amb dues mostres d'artistes locals. Al Casal de les Escodines, Txema Rico presenta Abstracció formal. Un recorregut per la simbologia personal, i al Centre Cívic Selves i Carner, Manel Solé Barbé exposa El temps fet pintura. Totes dues es poden visitar fins al 30 d'octubre.

Abstracció formal, de Txema Rico, al Casal de les Escodines

Txema Rico Martínez (Rubí, 1965) viu a Manresa des del 1992. La seva exposició aplega obres en tècnica mixta, petites i grans, copiades, imaginades, totes dues coses o cap, perquè, segons el propi plantejament de la mostra, el concepte d'originalitat és contradictori.

Hi ha obres formals, informals o amorfes i descontrolades; simples o complicades, recarregades, desolades, optimistes; obres que mostren i obres que només insinuen. Són peces per mirar i per mirar-s'hi, per pensar i per pensar el món, per gaudir, oblidar, recordar, riure o plorar.

Una trajectòria entre les arts plàstiques, l'escenografia i la música

Rico va començar el seu camí artístic a l'Escola de Belles Arts de Rubí. La seva carrera, vinculada a la pintura, l'escultura i l'escenografia, té una forta relació amb la música, un camp on també ha fet diversos projectes.

El 1992 va fer treballs escenogràfics i decoracions per als Jocs Olímpics de Barcelona i ha treballat en produccions televisives de TV3 com La memòria dels cargols, Ventdelplà i Crims. També ha fet escenografies i decoració per a grans produccions de cinema: El perfum, de Tom Tykwer, El orfanato, de Juan Antonio Bayona, i El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba.

Ha dissenyat i construït escenografies per a companyies de teatre i falles, i elements decoratius per a festes i esdeveniments de Catalunya, com la carrossa Corda, corda de la cavalcada de Reis de Barcelona i la del Carnestoltes Infantil de Manresa. També ha estat director escenogràfic en parcs temàtics i ha fet intervencions museístiques professionals.

La seva obra pictòrica s'ha vist en exposicions monogràfiques i col·lectives, com Konvent.0, a Cal Rosal, Bótes d'Art, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, i al Museu de l'Aigua i el Tèxtil, a Manresa, i els itineraris del CACiS i de la Colònia Jorba, a Calders.

Murals a l'espai públic

Rico té una àmplia experiència en muralisme a l'espai públic, sovint en treballs comunitaris. A Manresa se'n poden veure a la façana de l'Escola d'Art, a la plaça dels Infants, amb una imatge de Sant Pere al carrer Llussà i una escenificació d'una mudança al capdavall de la baixada dels Drets. A la plaça de Joan Brossa hi ha cinc cartes en homenatge als poemes visuals, i al pati del Casal de les Escodines, una paret de colors. Al carrer dels Caputxins hi ha imatges de persones grans i conegudes de les Escodines. També són seus els murals de Cabrianes, amb els gegants i la fàbrica de Cal Berenguer, i del barri vell de Gironella.

El temps fet pintura, de Manel Solé, al Selves i Carner

El Centre Cívic Selves i Carner acull, també fins al 30 d'octubre, El temps fet pintura, de Manel Solé Barbé (Manresa, 1947). Solé ha sentit des de sempre una gran passió per la pintura, però la vida professional no li va deixar dedicar-s'hi. Amb la jubilació va convertir aquesta afició en una dedicació constant.

El projecte recull una sèrie d'obres figuratives inspirades en fotografies i imatges, pintades amb paciència, sensibilitat i estima per l'art. L'exposició inclou dues peces de dimensió molt humana: un record a l'amic i artista Ramon Lliró, amb qui compartia sensibilitat, i un quadre que mostra la mirada d'una néta sobre el seu avi.