Un llibre explica com vivien els últims caçadors de la Balma del Gai

El de Moià és un dels jaciments epipaleolítics més importants de Catalunya

ACN/Estefania Escolà
20 de juliol de 2011
Un grup de deu arqueòlegs del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona treballa a la Balma del Gai.
Un grup de deu arqueòlegs del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona treballa a la Balma del Gai. | Estefania Escolà

Un grup de deu arqueòlegs del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona treballa a la Balma del Gai. Foto: Estefania Escolà

Un grup d'arqueòlegs han escrit el llibre "Els darrers caçadors-recol·lectors del Moiànès", una publicació que explica com vivien els homes epipaleolítics que van passar per la Balma del Gai fa uns 10.000 anys. Un dels coautors de la publicació, Jordi Nadal, ha explicat a l'ACN que Homo sapiens provinents de l'epipaleolític es refugiaven a la balma per aprofitar els nombrosos recursos que els oferia el lloc en la seva condició de caçadors i recol·lectors, principalment de conills i cargols. Segons Nadal, la Balma del Gai és un dels jaciments epipaleolítics més importants de Catalunya, un lloc de pas d'homes caçadors que passaven per la balma durant el període dels 12.000 fins als 8.000 anys a. C.

El llibre "Els darrers caçadors-recol·lectors del Moianès" explica quins eren els grups humans que ocupaven la balma, com es duen a terme les excavacions arqueològiques i quins són els resultats que se n'obtenen. A més, la publicació fa una recreació del dia a dia dels caçadors que ocupaven aquest indret.

Els epipaleolítics eren grups d'humans que encara no havien adoptat l'agricultura ni la ramaderia. L'estudi del jaciment permet determinar la data i intentar descobrir quin era el seu tipus de vida i economia.

A més, l'exploració també permet analitzar els problemes que plantejaven els canvis climàtics que es produïen en el medi natural en el període tardiglaciar, que va suposar el fi de l'etapa de glaciació i el principi de l'etapa càlida actual.

El dia a dia dels epipaleolítics a la Balma del Gai
Jordi Nadal ha explicat que probablement es tractava d'un petit grup de dues o tres famílies de tres generacions, Homo sapiens, anatòmicament com nosaltres, que passaven per la balma des de finals d'estiu fins a la tardor fa entre 12.000 i 8.000 anys.

Segons l'arqueòleg, duien a terme tasques de recol·lecció de fruits vermells com és el cas d'aranyons i caçaven petits animals. Només en ocasions puntuals caçaven cabres, isards o cérvols.

Divulgar la informació d'un dels jaciments epipaleolítics més importants de Catalunya
Nadal ha explicat que l'objectiu de la publicació és "divulgar tota la informació que es va recol·lectant al jaciment perquè la gent conegui els resultats que estem obtenint". En definitiva, el llibre intenta explicar tot el què s'ha anat recol·lectant durant les campanyes d'excavació que es duen a terme cada any a la Balma del Gai, on un grup de deu arqueòlegs del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona treballa des del 1994.

Segons Nadal, la Balma del Gai és un dels jaciments epipaleolítics més importants de Catalunya. En els darrers anys s'han trobat, sobretot, restes de conills i de cargols consumits pels humans. A més d'una banya de cérvol, una mandíbula de porc senglar, puntes de sílex i d'os, un cargol marí foradat i un copròlit (un excrement fossilitzat), entre d'altres. Nadal ha explicat que tots aquests elements "ajuden a construir el trencaclosques de l'arqueologia".

Els autors del llibre són Alícia Estrada, Jordi Nadal, Pilar Garcia-Argüelles, Lluïs Lloveras i Jofre Costa.

Arxivat a