Recordar per no oblidar. Sembla reiteratiu, però els conceptes són sensiblement diferents: recordar pot ser momentani i anecdòtic. L'oblit, en canvi, és permanent. Quan oblidem, ja no podem recordar, i això és precisament el que les veïnes i veïns de Sant Mateu de Bages no volen que passi amb els incendis que el juliol del 1994 van assolar tot el municipi i gran part de la comarca (i més enllà). Ja fa molts anys que quan arriba l'estiu, l'Associació Cultural Riubrogent, amb el suport de l'Ajuntament d'aquest poble bagenc, organitzen un concert en memòria d'uns focs que van causar una gran commoció arreu del país. Sempre sota el lema Pel verd després del negre; un lema que ara, trenta anys i escaig després de la tragèdia, ha pres forma de documental.
"Si bé és cert que el que va passar l'any 1994 va ser excepcional, ningú ens assegura que ara, tres dècades més tard, aquesta excepcionalitat no es pugui tornar a repetir, tenint en compte l'emergència climàtica que viu Catalunya", reflexionen els membres de Riubrogent, que han estat, precisament, els encarregats de produir aquesta peça audiovisual que s'estrenarà en primícia aquest dissabte, 29 de març, a les set de la tarda (19h.), al Local Social de Sant Mateu.
Es tracta d'un film que compta amb imatges dels fets i testimonis de gent del poble, així com també amb la veu de l'expert Marc Castellnou, cap de l'àrea del GRAF dels Bombers. Tot plegat, amb l'objectiu doble de mantenir viva la memòria històrica del poble i de contribuir a què les noves generacions "prenguin consciència dels riscos potencials que viuen els nostres boscos en general, i a Sant Mateu en particular", exposen els impulsors de l'audiovisual. És per això que des de Riubrogent fan una crida a la ciutadania a prendre part de l'estrena del documental, que serà d'entrada lliure i gratuïta (i sense la necessitat d'una reserva prèvia).
Un 4 de juliol que ho va abrasar tot
Era dilluns. A les dotze del migdia. Aquell 4 de juliol de 1994 el Bages sobrepassava els 40 graus i rebia, cada cop amb més fermesa, ràfegues de 50 quilòmetres per hora de vent procedent del nord d'Àfrica, molt càlid i sec. La humitat no arribava al 10%. Feia tres dies que Calders –que en aquell moment pertanyia al Bages- havia estat víctima d'un incendi, i només un que als boscos de les Cingles de Bertí havia començat un foc que va arribar fins a Sant Miquel del Fai i va acabar cremant prop de 2.700 hectàrees. El panorama era desolador, però el pitjor encara havia d'arribar. Des de Sant Mateu de Bages, quan el sol ja picava amb força, els veïns van començar a veure una columna de fum provinent de Fonollosa, que se'ls acostava perillosament.
No van tenir temps de reaccionar que ja se'l van trobar al damunt. Aquelles flames (que en alguns casos van superar els 30 metres d'alçada) van escampar-se ràpidament i van anar, per una banda, cap al nord pel pendent de la Serra de Castelltallat, i per l'altra, cap a l'est, empesa pel vent de ponent. En el primer cas va propagar-se per Súria, Castelladral i Serrateix, on va unir-se amb el que havia començat pràcticament de manera simultània a Gargallà, al Berguedà. Les flames que van expandir-se cap a l'est van arrasar l'entorn de Callús, Castellnou de Bages, Balsareny i Navàs, fins que van col·lidir amb les de la comarca veïna.
El gran incendi, que va allargar-se fins al 8 de juliol, va cremar un 19,8% de la superfície total del Bages i el Berguedà. En la primera comarca va abrasar 15.000 hectàrees; en la segona, 29.900. Comparativament, és com si s'haguessin socarrat 64.286 camps de futbol, l'un darrere l'altre, sense descans, contundentment.