Botiguers i veïns acomiaden el Comerç Just del carrer Urgell després de gairebé trenta anys

L'establiment tanca per la baixada de vendes i perquè el propietari del local no els renovava el contracte

Les darreres voluntàries i els amics del comerç just, fent un brindis de comiat
Les darreres voluntàries i els amics del comerç just, fent un brindis de comiat | Pere Fontanals
29 de febrer de 2024, 21:28
Actualitzat: 21:37h
Gralles, botiguers i veïns del carrer Urgell i voltants, i clients de tota la vida no han volgut que l'últim dia d'obertura de la botiga del Comerç Just de Manresa fos com un dia qualsevol. Les seves darreres quatre voluntàries, la Carme Porcel, la Dolors Pinyot, la Neus Casasayas i la Montserrat Mira, han rebut l'escalf i un inesperat homenatge amb forma de festa sorpresa, amb música, pastes, cava i, fins i tot, porrons de mistela. També hi ha estat la regidora de Comerç, Tània Infante.

La botiga del Comerç Just tanca després de vint-i-nou anys per "la baixada de vendes que hem patit arran de la pandèmia" i perquè el propietari del local no els renovava el contracte que venceria el proper mes de juny. "Això últim, però, no ha estat determinant", han avisat. A les vuit en punt, un gruix de botiguers i veïns de l'establiment s'han aplegat a la porta per donar les gràcies a les últimes quatre dones que han obert la botiga a diari, i de forma voluntària, des del 2005.

Deu anys abans, l'Associació Josep Maria Cunill i Sola havia engegat l'establiment amb productes de comerç just que arribaven de l'Àfrica, Llatinoamèrica, sobretot, i d'altres punts del món, "i que a l'inici donava per pagar dos sous", explica Montserrat Mira. El 2005, però, ja es va notar una primera crisi que va fer que l'establiment es passés a gestionar des del voluntariat. Ara, després de la Covid, "ja no dona ni per a això, i és clar, a més de posar-hi hores, hi perdíem diners", ha explicat.
 

Les quatre voluntàries, en primer pla, a la botiga, ja gairebé sense articles. Foto: Pere Fontanals


El carrer d'Urgell de Manresa perd, d'aquesta manera, un establiment històric i de consciència solidària, i malgrat l'animació del moment, no s'ha pogut evitar, ja, un avançament de l'enyorança que arribarà.