El Centre Cultural el Casino de Manresa estrena aquest divendres, 11 de juny, l'exposició Ignasi Cucurella. 50 anys de joieria. De la tempesta a l'esperança, una mostra que recull la trajectòria de cinc dècades del joier manresà Ignasi Cucurella. L'ex posició es podrà visitar fins al 27 de juny.

Ignasi Cucurella, nascut l'any 1943 a Manresa i Premi Mestre Artesà 2018, concedit per la Generalitat de Catalunya, va estudiar a l'Escola Massana i ha combinat uns fonaments tècnics sòlids amb una creativitat innata, amb innovacions rellevants que l'han portat a anar més enllà del que està establert. Va presentar la seva primera exposició a la galeria Símbol, a Manresa, el 1968.

Cucurella, que compta amb la col·laboració de Guiomar Amell com a comissària per a aquest projecte, presenta petites escultures. Les seves joies van més enllà d'uns materials clàssics en joieria o d'un destí ornamental concret.

En els textos de l'exposició, Amell afirma que "l'art és el mirall de la història humana, és la primera forma de comunicació no verbal. Es va iniciar com a llenguatge visual ja en la prehistòria, abans de qualsevol escriptura, i segueix sent sovint el millor testimoni transmissor dels fets i les realitats socials dels éssers humans".

La mostra d'Ignasi Cucurella es presenta en diversos apartats:

Repressió i denúncia

El primer escenari de la mostra aplega joies que capten la soterrada violència dels anys de la postguerra i de la dictadura. Són obres generades en un context de control polític i clandestinitat en les dècades dels anys seixanta als vuitanta, durant l'època de joventut de Cucurella. Les petites escultures, els objectes manipulables denuncien l'opressió, el pensament únic imposat, la persecució de la llengua i la cultura catalana.

Compromís amb la natura

Les joies d'aquest apartat posen en valor la defensa de la natura. Les creacions de Cucurella simbolitzen tot allò que és imprescindible per a l'existència humana: l'aire, l'aigua, el foc, la terra, el metall, la vegetació...

Homenatge a l'artista i company Ricard Vaccaro

Ignasi Cucurella presenta quatre joies, fermalls i penjolls, fetes a quatre mans amb l'escultor i amic Ricard Vaccaro, l'escultor dels boscos transparents, de les ondulacions i la llum, amb el qual va compartir l'esperit de diàleg, d'identitat catalana i de denúncia política.

Contradiccions i esperances: per uns canvis socials, polítics i espirituals

L'últim escenari es presenta com un escenari obert i en construcció, en una conjuntura convulsa. Les joies identifiquen les diverses lluites socials, les peces són contradictòries, allò que es trenca es pot tornar a unir. Tornen a aparèixer elements de denúncia pel clima de repressió present a la societat, perseguint la llibertat de pensament i d'expressió, amb empresonats i exiliats, lluites contra les injustícies o per l'equitat de la dona a la societat.

Les seves joies, nascudes del sentiment, pensament i emoció personals i de la interpretació del món que l'envolta, són petites escultures. Petites peces artístiques que van més enllà dels materials que tradicionalment utilitza la joieria o de ser elements només ornamentals.

Segons la comissària Guiomar Amell "les joies d'Ignasi Cucurella interpreten allò que és una realitat avui en el món, el nostre món i amb el seu llenguatge personal i artístic, converteix en mirall de la història, de la nostra història, les seves creacions".