Arriben Narcís Serra i Adolf Todó a l'Audiència de Barcelona en el primer dia del judici pels sobresous de CatalunyaCaixa https://t.co/BUQusj3l07 pic.twitter.com/LOprwGODDF
— NacióDigital (@naciodigital) 4 d’octubre de 2018
El judici pels sobresous també fa seure, des d’aquest dijous a la banqueta dels acusats, qui va ser l’exdirector general de l’entitat, el manresà Adolf Todó, i 39 exdirectius més, encausats per haver-se aplicat una "irresponsable política de retribucions" mentre CX estava sent rescatada amb diner públic entre els anys 2009 i 2011. Aquests fets, que ara ja queden lluny, han estat sotmesos a tota una sèrie de consideracions per part dels advocats de les defenses, que han al·legat dilacions indegudes i han demanat la nul·litat parcial de l'acta d'obertura de judici oral.
Els bagencs que formaven part del consell d'administració de Caixa Catalunya que també són a la banqueta dels acusats i per als quals el fiscal demana 4 anys de presó per haver votat a favor de l'augment de sous són l'exalcalde de Sant Joan, Francesc Iglesias, l'expresident de Catalunya Caixa, Manel Rosell, l'advocat Josep Maria Badia, l'exalcalde de Manresa, Josep Camprubí, l'alcalde de Castellgalí Cristòfol Gimeno, el doctor Lluís Guerrero, l'expresident de Mútua Manresana, Ramon Llanas, i Laura Vives. Del Moianès, hi ha Josep Catot. Tots ells formaven part del consell d'administració de Caixa Manresa i el 2010 van passar a formar part del consell provisional de la fussió de les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa.
"Avui només s'han fet les qüestions prèvies que resoldrà el tribunal; estic segur que ho aclarirem tot, però no excloc que estigui preocupat perquè seria insòlit que una persona que estigués sota judici no estigués preocupada", ha explicat Serra, que ha insistit que ho demostrarà "tot" i que les decisions que l'entitat va prendre van ser "legals i legítimes".
Així mateix, ha apuntat quina serà la seva línia de defensa, que prèviament ha estat anunciada també pels advocats dels acusats. "El fiscal només ens acusa del sou del director, no acusa de res més", ha insistit. Així mateix, totes les parts han volgut remarcar -en les qüestions prèvies- que l'augment del salari fix que es va acordar en diverses reunions havia de quedar exclòs del judici i que, per tant, només s'havia de tenir en compte la decisió d'augmentar el salari variable. Si això fos així, la responsabilitat civil que han d'afrontar tots els acusats no seria ni de 2,5 milions d'euros -com demana la Fiscalia- ni de 10 milions, com determina la CUP, que exerceix d'acusació popular, sinó de poc més de 50.000 euros, han remarcat.
Descarta la nul·litat i la demora de les declaracions
La prèvia del judici ha esdevingut una trobada de vells amics. Somriures i retrobaments entre alts directius bancaris, en una vista que s'ha iniciat amb poca puntualitat. "Baixin la veu perquè no tinc ganes de cridar", ha etzibat la secretària judicial mentre controlava la compareixença de tots els acusats que, segons ha acordat el magistrat, podran absentar-se del judici, sempre que no estiguin citats a declarar.
D'aquesta manera, han esgrimit les defenses, es garanteix el dret a tutela en un judici que preveu allargar-se dos mesos. "A nosaltres no ens importa, però que s'absentin una vegada hagin declarat, mai abans", ha considerat el fiscal, que també ha justificat que, en aquest cas, no existeix risc de fuga.
El punt més discordant, però, ha estat la petició de les defenses de declarar nul·la l'acta d'obertura del judici oral "per falta de legitimació processal" d'algunes de les parts, com ara la CUP, que demana, segons consideren, una irreal responsabilitat civil i uns delictes que no existeixen: "No ho hi ha delicte que diu la CUP i no escau la fiança". Així mateix, defensen que hi ha hagut una "extralimitació dels fets". En primera instància, el jutge ho ha descartat.
Les acusacions mantenen que hi va haver sous desproporcionats
El proper 11 d'octubre es reprendrà el judici amb les declaracions dels acusats, iniciant-se amb les de Serra i Todó. La Fiscalia els acusa de dos delictes d'administració deslleial -pels quals els demana quatre anys de presó- per haver-se apujat desproporcionadament el sou malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol. La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.
L'acusació de la Fiscalia es basa en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons manifesta en el seu escrit, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Per altra banda, els directius també es van pujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions. De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
