El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va ser l'escenari d'una tarda plujosa per a restauradors del Solsonès i viticultors del Bages, però que no va espantar a la cinquantena de professionals del món de la restauració, l'hostaleria, somellers i botigues especialitzades que van assistir a la "Jornada de presentació i workshop" dels nous vins de la DO Pla de Bages, que va tenir lloc el passat 14 de juny a Solsona a les sis de la tarda.

El president del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages, Valentí Roqueta, va iniciar la jornada amb unes paraules de benvinguda als assistents i d'agraïment per la gran acollida que ha tingut la DO Pla de Bages a la comarca veïna del Solsonès. La DO Pla de Bages es presentava al Solsonès amb la voluntat que hi hagués una aproximació gastronòmicament parlant i Roqueta presentava una DO, encara que petita en quantitat de cellers, però molt valorada per a la seva qualitat i per la gran aposta que estan fent tots els cellers per situar el Bages en un lloc destacat en el mapa vinícola català.

Seguidament va donar la paraula a Jaume Pont, sommelier i coordinador del comitè de tast de la DO Pla de Bages, que va fer una petita pinzellada en la personalitat dels vins i de les seves àmplies varietats. Va començar parlant del Picapoll, l'estrella del Bages, destacant les tres interpretacions diferents que es poden trobar d'un mateix raïm amb tres estils diferents: un estil més jove i lleuger per aperitius, un estil més elaborat, més dens i més cremós i un tercer envellit en bóta... Altres varietats de blancs que s'han adaptat molt bé a la vinya i al clima del Bages són el Sauvignon Blanc i el Chardonnay, amb els quals varis cellers fan un cupatge dels dos raïms i el resultat és un vi, on el Sauvignon Blanc l'hi aporta un punt d'amargor molt atractiu i fruita tropical, i el Chardonnay l'hi aporta cos. El resultat és un vi molt complert.

Parlant dels rosats, dues varietats nobles com Cabernet Sauvignon i Merlot, el que fan és que al cap d'un any aquests vins encara estiguin en molt bones condicions de frescor i fruita.

En quant al negre es va parlar de dos estils: el tradicional que s'elabora amb Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon o Merlot, i la seva característica és que es nota més la criança en bóta que no pas el raïm, sent uns vins més arrodonits, no tan aspres, convertint-se amb la competència directa de vins de similars característiques, per la seva bona relació qualitat – preu. I l'estil modern, que amb els mateixos raïms es busca menys fusta i més fruita. És aquí on es nota la identitat de la terra, la varietat i el clima, perquè el raïm ho expressa.

Finalment Pont va fer un maridatge dels vins del Bages amb els plats del Solsonès: blancs afruitats, rosats i algun negre jove per a embotits i bolets, però destacant sobretot els rosats cremosos i dolcencs.

Per acabar Enric Millà, xef del restaurant El Dien de Vallfogona de Balaguer i un dels 40 restauradors promotors del moviment sloow food a Espanya va remarcar el canvi que s'està fent en el món de la restauració en quan a les cartes de vins, apostant per poques referències, unes 20 o 30 màxim, i sobretot de bodegues properes, fet que permet que el producte hagi de fer poc recorregut, que al restaurador no l'hi calgui tenir massa producte al magatzem podent oferir el vi amb unes òptimes condicions, i la proximitat permet recomanar uns cellers que el professional coneix de primera mà.

Millà també va posar deures als professionals de la restauració proposant que facin una carta amb notes de tast de cada referència per poder donar el màxim d'informació al client que s'interessa per la qualitat del producte.

Tot seguit, es va convidar als assistents a fer la degustació de les novetats que els 11 cellers de la DO Pla de Bages presentaven: Abadal, Celler Cooperatiu d'Artés – Artium, Celler Cooperatiu de Salelles, Celler El Molí - Collbaix, Celler Solergibert, Fargas Fargas, Jaumeandreu, Mas de Sant Iscle, Oller del Mas, Vins Grau i Caves Gibert. La degustació va anar acompanyada d'un tast de plats típics del Solsonès, finalitzant l'acte cap a ¼ de 9 del vespre.