L'economia catalana va raonablement bé, tot i que hi ha alguns aspectes a millorar i cal fer alguns canvis perquè continuï evolucio nant favorablement. Aquesta és una de les principals conclusions que han plantejat aquest divendres Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia a la mateixa universitat, durant l'acte "L'empresa i l'economia catalanes: com i cap on van?" que s'ha fet a la sala d'actes de l'Institut Lluís de Peguera, dins del programa de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Manresa.

La taula ha estat presidida pel president de l'UCE, Jordi Casassas, i l'exconseller manresà Josep Huguet ha intervingut com a moderador.

Els dos catedràtics, economistes de referència del nostre país, han plantejat un esquema similar en les seves exposicions: a partir d'un anàlisi de la situació econòmica de Catalunya i de les seves empreses, han constatat l'existència de força dades positives però també algunes de negatives, i han plantejat la necessitat de fer front als reptes pendents que limiten la capacitat de maniobra de l'economia catalana com poden ser el dèficit fiscal, la precarietat laboral o l'estabilitat política.

Oriol Amat ha estat el primer en analitzar la situació actual i les perspectives de futur del teixit empresarial català a partir dels aspectes estructurals com l'elevat grau d'internacionalització l'augment de la rendibilitat de les empreses catalanes, i altres aspectes favorables. En les seves conclusions però, ha advertit de les debilitats que suposen el nivell d'atur i la precarietat laboral, l'excessiva burocràcia o el descens d'inversió en recerca, entre d'altres.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=NsnIhB-Q2mU[/youtube]
Per la seva part, Guillem López Casasnovas també ha compartit algunes de les dades positives plantejades per Amat, si bé ha posat més l'èmfasi en els reptes i oportunitats que té al davant l'economia catalana i les coses que cal millorar, com la baixa qualitat de l'ocupació, el creixement de les desigualtats, o la pèrdua progressiva de benestar entre la ciutadania a Catalunya.

Per això ha proposat un canvi de model per garantir un creixement econòmic sostenible que permeti eliminar les incerteses que el dificulten i afavorir que des del sector públic es pugui contribuir a la millora de l'economia.

En acabar les dues intervencions, Josep Huguet ha obert el debat amb qüestions relacionades amb el paper de les administracions públiques com a afavoridores del desenvolupament de les pimes, les limitacions de l'actual model energètic o l'escassa transferència que hi ha des dels àmbits de recerca a les empreses. Amb les intervencions del públic s'ha donat per acabat l'acte.