La primera cooperativa d'habitatge urbà de Manresa preveu començar a construir el seu edifici el 2021

La Raval aposta per l'habitatge en cessió d'ús i un model de vida que posa la comunitat i l'intercanvi generacional al centre

Cooperativistes de la Raval en el solar que ocuparà l'edifici
Cooperativistes de la Raval en el solar que ocuparà l'edifici | Pere Fontanals
Redacció
13 de novembre de 2020, 11:45
Actualitzat: 12:08h
La Raval ha presentat aquest divendres en roda de premsa el primer projecte d'habitatge cooperatiu urbà de la Catalunya Central que es construirà a partir de 2021 al carrer Hospital de Manresa, tal i com havia avançat NacióManresa. El grup, que neix de la fusió entre l'Associació Barri Bell, Can60 i Espai de Vida va firmar la cessió d'ús del solar el l'abril de 2019 i ja disposa del projecte arquitectònic del seu edifici.

Actualment, la cooperativa està formada per deu Unitats Efectives de Convivència; 15 infants i 17 adults entre els 5 i 72 anys d'edat. Encara hi ha vuit habitatges lliures i, per tant, la cooperativa cerca persones interessades en anar-hi a viure-hi.

Els socis i sòcies de la cooperativa han anunciat que preveuen l'inici de les obres de construcció de l'edifici en un termini d'entre 6 i 9 mesos, o sigui al 2021, i tenir-lo acabat un any i mig després, a finals de 2022 o inicis del 2023, segons han explicat Raquel Fernández, Noguer Castellví i Carles Tenesa.

Disseny sostenible i eficiència energètica

El disseny de l'immoble s'ha fet de manera conjunta a partir d'assemblees i tallers on han participat tots els socis per tal de confeccionar un espai que s'adapti a les necessitats diverses de les Unitats Efectives de Convivència (famílies que hi viuran) i que doni importància a les parts comunes de la finca. La sostenibilitat, la durabilitat dels materials i l'eficiència energètica de l'edifici són pilars fonamentals del projecte dissenyat per La Col, cooperativa d'arquitectes que ja ha dissenyat altres habitatges cooperatius com La Borda, al barri de Sants de Barcelona. Juntament amb la Dinamo i La ciutat invisible aquestes entitats acompanyen al projecte assessorant als seus integrants sobre arquitectura i gestió.

Espais privats i espais comuns

L'edifici estarà format per 18 habitatges de diverses mides i tenen la possibilitat d'afegir o treure estances tenint en compte que les Unitats Efectives de Convivència poden ser canviants al llarg dels anys. Els pisos oscil·len entre els 45 m2 i els 76 m2. Per altra banda, hi haurà uns espais comunitaris que tenen l'objectiu d'afavorir els vincles entre els veïns de La Raval i facilitar l'ajuda mútua que antigament cobria la família extensa.

Així doncs, a la primera planta hi haurà una cuina-menjador d'ús comunitari, també es disposarà d'una petita habitació de convidats on poder acollir familiars, amics, persones interessades en conèixer el projecte de convivència, estudiants no residents a Manresa, etc. A la segona planta hi haurà una sala d'estudi, de lectura, de meditació, de calma i a la planta cinquena una bugaderia comunitària i una terrassa.

A més, l'edifici disposarà un local d'uns 100 m2 a la planta baixa d'ús intern i obert al barri amb diversos usos i objectius: acompanyament a les famílies amb infants, espai d'ús per als joves del barri i indret de reflexió, suport i debat col·lectiu per a adults i sèniors. En aquest sentit La Raval té com a pilar fonamental del projecte la dinamització del Barri Vell de Manresa i s'obre a la ciutadania a través d'aquest espai, que és un llindar entre l'espai públic i el privat. També hi haurà aparcament per a set cotxes i una vintena llarga de bicicletes.

Sense propietat, de propietat comunitària

La Raval va signar amb l'Ajuntament de Manresa un contracte de cessió d'ús del solar per 75 anys prorrogables. Per tant, els cooperativistes poden viure a La Raval durant el temps que ho vulguin sense poder llogar ni vendre cap dels habitatges ja que els pisos són de la cooperativa i per tant no hi ha possibilitat d'especular. Aquest model permet generar habitatge assequible, oferint estabilitat i flexibilitat a la vegada que possibilita generar comunitat i optimitzar serveis amb la creació d'espais comuns.

El grup de sòcies és heterogeni en edat, origen, professió i també en les diferents realitats econòmiques: hi ha un 60% dels habitatges que són de Protecció Oficial i un 40% és habitatge lliure.

El finançament de l'edifici es farà mitjançant una aportació inicial de les sòcies i un crèdit a la banca ètica que les sòcies retornaran mes a mes. Tenint en compte la vessant social i dinamitzadora del projecte a ctualment la cooperativa cerca subvencions, nous cooperativistes que hi vulguin venir a viure, socis avaladors i socis col·laboradors que vulguin contribuir al finançament del projecte.