Fins ara es desconeixia el nombre d'habitatges que estaven en mans dels bancs després de produir-se una execució hipotecària. Arran del Decret llei 1/2015, de mobilització del parc d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries, els bancs proporcionen aquestes dades a l'Agència Catalana de l'Habitatge que les recull al Registre d'Habitatges Buits.

NacióDigital ha fet la petició del Registre d'Habitatges Buits per tal de saber quants immobles sense ocupar tenen les entitats financeres a Catalunya i el resultat confirma les sospites que es tenien per altres fonts: Manresa és la ciutat catalana amb més habitatges buits per població de les considerades grans, amb un índex d'11,88 habitatges buits per cada 1.000 habitants. O sigui, un total de 891.

46.974 habitatges buits

A Catalunya hi ha un total 46.974 habitatges buits després d'un procés d'execució hipotecària. En xifres absolutes, Barcelona és la ciutat que lidera el rànquing amb 2.685 habitatges (1,67/1000), la segueixen Terrassa amb 2.102 (9,75/1.000) i l'Hospitalet de Llobregat amb 1.701 (6,71/1.000). Per comarques són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià les que més pisos i cases desocupades tenen.

En la comparativa de l'índex per població, de les ciutats grans, van darrere de Manresa, a una distància considerable, Terrassa, amb 9,75 i Reus, amb 9,7 habitatges buits per cada mil habitants. De les ciutats mitjanes, destaca Salt, amb 28 habitatges buits per cada mil habitants i Tordera, amb un índex de 24,8. Els municipis que els segueixen ja són poblacions turístiques on l'execució hipotecària sobre segones residències fan créixer l'índex, com Calafell o el Vendrell.

El següent mapa permet explorar els immobles desocupats que hi ha a cada població. Hi ha un total de 747 municipis on hi ha pisos i cases buits propietat d'entitats bancàries. Per conèixer les dades d'una localitat en concret, pots fer la recerca.



Ampliació del parc públic de lloguer

Aquells immobles que faci més de dos anys que són desocupats poden ser reclamats pels ajuntaments per ampliar el seu parc públic de lloguer social. La Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, contempla la cessió obligatòria d'aquests pisos per un període de 3 anys quan es trobin a municipis amb famílies en situacions de risc d'exclusió residencial.

Segons l'Agència Catalana d'Habitatge el dret de tanteig ha servit per ampliar el parc públic amb més de 150 nous habitatges adquirits gràcies a l'aprovació del Decret llei 1/2015. Diversos convenis amb entitats financeres han permès incrementar el parc d'habitatge social disponible en un total de 1.630 nous habitatges.