L'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa portarà al ple del dijous 15 d'octubre la proposta d'ordenances fiscals del 2027, que preveu un augment del 2,5% de la majoria de taxes i preus públics, de l'IBI i de la taxa de residus. L'increment se situa gairebé a la meitat de l'IPC, que la darrera previsió interanual fixa en el 4,9%. L'alcalde, Marc Aloy, i el regidor d'Hisenda, Pere Massegú, han presentat la proposta aquest dimarts. L'impacte econòmic de les mesures és d'1,08 milions d'euros.

Contenció en un moment de forta inflació

Aloy ha defensat que l'IPC està "disparat en un dels valors més alts dels últims anys" i que és probable que l'any es tanqui amb una pujada del 5%. En aquest context, ha explicat que el govern manté el criteri dels darrers cinc anys: "Apliquem una mesura de contenció per no carregar més la despesa a les famílies".

L'alcalde ha recordat que l'Ajuntament també ha d'assumir increments de costos. La plantilla de funcionaris pujarà un 4,5% per una decisió de l'Estat, i el capítol de recursos humans suma gairebé 50 milions d'euros. A més, els grans contractes municipals s'actualitzen amb l'IPC. "Ens hem d'ajustar per una altra banda", ha afirmat, i ha avançat que "el que no farem és afegir més pressió a la ciutadania".

Massegú ha afegit que l'Ajuntament no pretén "traslladar a la ciutadania tots els increments que podrien justificar-se en funció de l'IPC". Segons ha dit, els increments són els mínims per poder presentar un pressupost equilibrat el 2027. El govern vol aprovar aquest pressupost en el ple de novembre perquè entri en vigor l'1 de gener.

IBI, ICIO, IAE i plusvàlua

L'IBI d'urbana pujarà un 2,5% i el tipus passarà de l'1,030% a l'1,056%. A la rústica, el tipus passarà del 0,438% al 0,449%. Es mantenen totes les bonificacions: el 75% per als habitatges inscrits a la borsa de mediació de lloguer social, el 60% per als immobles de l'activitat d'empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària, i el 50% per a la instal·lació de plaques solars, amb un topall de 200 euros per kW instal·lat i 2.500 euros anuals per a grans instal·lacions. També es manté el recàrrec del 50% per als habitatges desocupats de manera permanent durant un mínim de dos anys.

L'ICIO conserva el tipus del 4% i totes les bonificacions, i només canvia el mòdul bàsic del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que passa de 646 a 677 euros. A l'IAE només s'incrementa un 2,5% l'índex de situació, amb coeficients entre el 2,90% i el 3,47% segons la localització, i es mantenen les bonificacions per inici d'activitat i per augment de la plantilla. També es manté la reducció del 95% de la taxa de llicència per a noves activitats comercials i de serveis professionals al Centre Històric.

La plusvàlua conserva el tipus del 30% i l'IVTM manté les bonificacions del 75% per als vehicles elèctrics i del 50% per als híbrids i els d'etiqueta ECO. Massegú ha explicat que l'IVTM, l'ICIO i l'IAE no pugen perquè ja s'apliquen els màxims que permet la llei d'hisendes locals.

Residus: la taxa deixa de pujar per sobre de la resta

La taxa de residus puja el 2,5%, com la majoria de tributs, després de tres anys d'increments superiors: el 15% el 2024, l'11,13% el 2025 i el 7,6% el 2026. Aloy ha explicat que les pujades venien de la directiva europea, que obliga a cobrir el 100% del cost del servei amb la taxa, i que el 2027 aquest equilibri ja s'ha assolit. El cost previst del servei és de 10,9 milions d'euros.

La quota domèstica continua depenent del nombre de residents. Aquest any, el 10% del cost es reparteix segons el nombre de residents a l'habitatge, quan el 2026 era el 7,5%. Per això, el 2,5% és una mitjana. "El 2,5 és la mitjana, però es distribueix diferent en funció del nombre de residents de l'habitatge", ha explicat Massegú. Les quotes bàsiques seran: De 0 a 1 residents: 176,95 euros (+2,49 euros); de 2 a 3 residents: 185,10 euros (+4,36 euros); de 4 a 5 residents: 199,93 euros (+8,32 euros), i de 6 residents o més: 218,41 euros (+13,31 euros).

La tarifa social, que depèn dels ingressos, se situarà entre 40,70 i 50,23 euros. Es mantenen la bonificació del 10% per autocompostatge i la reducció del 50% per a les cases de zones rurals amb els contenidors a més de 300 metres.

Comerços, restaurants i entitats

Per segon any consecutiu, el govern revisa els epígrafs de comerços i restaurants per beneficiar els petits establiments. Aloy ha explicat que hi havia comerços amb una taxa "massa elevada" pel volum de residus que generaven. Massegú ha dit que amb la revisió "recollim queixes que hi havia hagut".

La tarifa mínima de 221,79 euros s'aplicarà als comerços que no són d'alimentació de fins a 80 metres quadrats, mentre que el 2026 només arribava als 60. Segons Massegú, això beneficiarà quasi 200 establiments. Per als restaurants es crea una tarifa de 1.079,77 euros per als de fins a 150 metres quadrats, quan el 2026 tots pagaven 1.697 euros. També baixa la tarifa dels locals petits d'entitats culturals, esportives i benèfiques, que serà de 110,9 euros, un 50% menys que el 2026.

Una taxa complementària per a qui no recicla

La novetat més important és la taxa anual complementària segons el nombre d'obertures als contenidors. Els habitatges, locals i comerços que no hagin fet cap obertura al llarg de l'any pagaran 90,43 euros més. Els habitatges que no arribin a un mínim de 12 obertures d'orgànica, 12 d'envasos i 4 de resta, i cal complir les tres fraccions, pagaran 45,21 euros més.

Aloy ha admès que el sistema era massa flexible: "L'any passat vam ser molt tous, molt laxes amb les persones que no utilitzaven el servei". Massegú ha defensat que la mesura busca "primar que el ciutadà utilitzi el servei d'una manera correcta" i ha remarcat que són només 12 obertures en tot l'any, per la qual cosa és "una tarifa molt moderada".

Un impacte d'1,08 milions d'euros

Segons el desglossament presentat, de l'1,08 milions d'euros, 639.960 euros correspondran a l'IBI, 200.000 a la taxa de residus, 72.300 a l'IAE, 69.410 a la resta de taxes, 48.300 a la zona blava i 46.126 als guals. Massegú ha afegit que els recursos que gestiona directament l'Ajuntament i que depenen de les ordenances municipals són d'uns 70 milions d'euros.