A Cardona s'extreu sal des del Neolític. De fet, la història d'aquest poble està lligada a la sal i no s'entendria sense ella. Per això, per a molts era una "anomalia" que no fos comestible. Ara fa poc més d'un any que es comercialitza i els impulsors n'estan "molt satisfets". Per això, volen ampliar el projecte, crear un obrador i comercialitzar més enllà de Cardona. També n'estan contents els restaurants que la utilitzen. És el cas de la Premsa. Per a la seva copropietària, Carme Fontellas, "seria un pecat no cuinar amb aquesta sal". "I què té aquesta sal? Doncs no té res a veure amb qualsevol altra, sala molt més que la sal marina i, per tant, amb menys és més", subratlla Francesc Ponsa, director de la Fundació Cardona Històrica.
La muntanya de sal de Cardona és un lloc únic al món, un fenomen natural que encara creix a mida que la pluja l'erosiona. Aquí es van explotar les mines fins als anys 90, i l'any 97 la muntanya va reobrir com a atractiu turístic. Ara forma part del Geoparc de la Catalunya Central i cada any atreu entre 80.000 i 100.000 persones.
La sal de Cardona no s'extreu d'aquesta muntanya, però sí del mateix diapir, dins la vall salina. Es tracta d'una sal de muntanya, pura i d'alta qualitat. "És una sal cristal·lina, amb història i de roca, lliure de microplàstics", explica Francesc Ponsa, director general de la Fundació Cardona Històrica.
Tot plegat, explica, la fa un producte gourmet que, de moment, es pot trobar al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, a botigues del poble i a alguna botiga gourmet de Barcelona. L'objectiu però és que, amb poc temps, es pugui trobar fora de Cardona.
Ponsa destaca que aquesta sal forma part d'un projecte social, ja que tots els beneficis de la seva venda es reinverteixen en el manteniment i la conservació de la muntanya de sal. Ara, a més, es treballa per crear un obrador dins del Parc de la Muntanya de Sal per incorporar-lo dins la visita.
"Seria un pecat no cuinar amb aquesta sal"
"És una sal que sala un munt". La copropietària del restaurant la Premsa de Cardona, Carme Fontellas, destaca que la sal de Cardona s'ha de dosificar perquè no té res a veure amb les sals que la gent està acostumada. Per a Fontellas, fins ara era "una anomalia" que no n'hi hagués: "Els clients s'estranyaven que no tinguéssim sal comestible", explica. I afegeix: "Ara ja la tenim i seria un pecat utilitzar-ne una altra que no fos aquesta".
De la seva banda, Ponsa subratlla que es tracta d'una sal "divertida de menjar perquè és com si masteguessis un tros de pedra de sal. A més, té un sabor molt intens, és una sal que sala més que la marina i, com diem a Cardona, menys és mes”.
Per les seves característiques, la sal de Cardona seria similar a la d'Himàlaia i a Catalunya, diu Ponsa, no n'hi ha cap com aquesta. Per tant, assegura, "posar sal de Cardona al plat és un fet únic".