El Manresa va rebre una punyalada per l'esquena d'aquelles que fan mal quan ens trobàvem en temps afegit. La ferida va ser profunda i va arribar després que l'equip blanc-i-vermell remuntés als darrers minuts el gol vallesà, que va arribar a l'equador del segon període. L'equip de Dani Andreu va testar, doncs, la mateixa medicina que va rebre el Palau Solità al partit de la primera volta, quan Noah va marcar el gol de l'empat (1 a 1) al minut 95 de joc. En aquest cas va ser als 96' i quan el Manresa ja assaboria una victòria que a deu minuts pel final no semblava gaire possible d'aconseguir. La victòria es va escapar de les mans i van volar dos punts d'or, però la lluita per l'objectiu segueix viva.

 

Si només s'hagués jugat la segona part del partit, no crec que ningú s'hagués queixat, doncs els primers quaranta-cinc minuts van ser d'allò més ensopit. A banda d'algun foc d'artifici des de fora de l'àrea, d'un i altre equip, que van tenir com a punt i final les mans de Cañadas i Cesc de Bode, només podem destacar una ocasió per cada banda amb cara i ulls. I ambdues van ser a pilota aturada. La primera va arribar als 18' quan Víctor Morillo, un malson pel Manresa, va treure una falta lateral que va colpejar Héctor amb el cap, a boca de gol; Cañadas, amb alguna dificultat, es va fer amb l'esfèrica. Molts minuts més tard, també a pilota aturada, el Manresa va tenir la seva ocasió quan Albert Criado va penjar una falta cap el segon pal, a on Charly Lumbreras va rematar de cap a dins de l'àrea petita, però la pilota es va estavellar al lateral de la xarxa (35').