El CE Manresa ja és, matemàticament, equip de Tercera Divisió. I baixarà sense que en cap dels partits disputats durant la temporada, si exceptuem les visites als camps del Cerdanyola i l'Europa, hagi estat molt inferior al seu contrincant. Fins i tot, en molts d'ells hauria merescut molta millor sort. Perdre un partit sense merèixer-ho li pot passar al millor equip del món, però quan se'n perden deu de dotze, com passa amb la ratxa actual, encara que la majoria per la mínima, no es pot atribuir a la mala sort. L'equip ha donat molts minuts de bon joc i de domini del contrincant, però la seva manca d'encert atacant ha estat desesperant i les seves desconnexions defensives en les rectes finals dels partits, decisives per confirmar la pèrdua de categoria.
Com si fos la cançó de l'enfadós, aquest diumenge contra l'Hércules ha passat el mateix que a tants altres partits. Domini i bon joc durant bona part del matx, però sense punteria, i gol en contra als darrers minuts.
Al minut 11, Gilbert no arribava a una pilota cedida per Omar davant del porter. Dos minuts més tard, Ballesteros xutava des de dins l'àrea a les mans del porter. La primera part finalitzava amb més pilota i més ocasions per als locals, però l'Hércules anava als vestidors amb la porta imbatuda.
El segon període començava igual que havia acabat el primer, però a mesura que avançaven els minuts els d'Alacant, més necessitats de punts en la seva lluita a la part alta, anaven sumant ocasions. Primer fallant una pilota sota pals. Després xutant al travesser. Finalment, al minut 85, Mendes ha aconseguit el gol visitant. Poc abans, Pachón no aprofitava una contra manresana claríssima.
L'estadi ha registrat una entrada de 908 espectadors ajudat per la festa del futbol base que ha organitzat el club abans del partit.