És cert que les anteriors visites del Viladecans a Manresa fa molts anys que van quedar enrere (37 anys), però estadísticament sembla que no hagi canviat res, doncs als tres triomfs anteriors dels blanc-i-vermells locals, aconseguits en els tres enfrontaments jugats al Pujolet, s'ha d'afegir el triomf d'aquesta ocasió davant els blanc-i-vermells visitants, en el primer enfrontament a l'estadi del Congost.

Els dels Baix Llobregat van arribar a Manresa com a líders indiscutibles. Per goal average, però indiscutible. Però en els darrers temps qualsevol arribada d'un líder al Congost s'ha convertit, per l'equip visitant, en una mena de visita al dentista. I amb molta (bona) feina i amb molt (bon) treball, els deixebles de Piti Belmonte van deixar a zero l'equip més realitzador del grup, el que els serveix per escalar a la classificació fins la posició de promoció, darrera d'un Mollerussa immaculat. Fa onze anys Carles Montoro va marcar el seu darrer gol amb la camiseta blanc-i-vermella, a Sant Feliu de Guixols.

En aquella ocasió va ser un gol estèril, després d'un empat a tres insuficient per conservar la 1ª Catalana, però en aquesta ocasió la seva vaselina va servir per batre el líder i per començar a pensar que els partits al Congost ja han deixat de ser un llast per un equip que, encara que sigui molt d'hora, comença a somiar. 

La primera fase del partit va ser de domini altern entre dos equips que no van arriscar gaire en atac però que sí que van intensificar la vigilància defensiva. Les porteries de Pol Busquets i Jaime no van passar per tràngols gaire transcendents fins l'1 a 0. Alguna arribada, sí; alguna guspira, també, però insuficient per fer trontollar el cau d'ambdós porters. Fins que al minut 25 Bernat, més enllà del cercle central, s'anticipava amb el peu a un defensa visitant i convertia aquella situació en una assistència cap a Noah; aquest, amb el cap, prolongava per sobre de la defensa rival i la pilota, botant, l'aprofitava Carles Montoro per encarar la sortida de Jaime i etzibar-li una vaselina que moria al fons de la xarxa.

Per segona setmana consecutiva el Viladecans es veia per sota en el marcador, però a diferència de fa set dies, en aquesta ocasió va fer tard per recuperar el desavantatge.

Una jugada rocambolesca als 32' va poder canviar el signe del partit. Un excés de confiança de Pol Busquets davant un davanter visitant a punt va estar d'acabar en un robatori de cartera, però el porter blanc-i-vermell va acabar convertint aquella situació en una patada endavant, com al rugbi, i servint en safata un caramel cap a Manel Sala, que es presentava pràcticament sol davant Jaime; però el pitxitxi manresà, a la mateix acció, errava una situació immillorable i queia lesionat en l'acció d'intent de vaselina sobre la porteria del gol nord de l'estadi.

El Manresa perdia l'ocasió de fer el 2-0 i, a la vegada, perdia la seva referència ofensiva per una lesió muscular a l'isqui de la cama dreta. Al darrer tram de la primera part el Viladecans va estrènyer el cercle sobre la porteria de Pol Busquets, però la eficiència manresana en defensa va deixar en anècdota qualsevol intent visitant d'aconseguir el gol de l'empat.

A la represa es va viure un partit molt diferent al de la primera part. El Viladecans, a mida que avançaven els minuts, s'anava fent amo de la situació i augmentava el seu domini sobre un Manresa que, no obstant, no deixava cap esquerda oberta per on es fiqués el seu rival. Aquesta circumstància també l'aprofitaven els deixebles de Piti Belmonte per acostar-se pels dominis de Jaime, però sense que això es traduís al marcador.

Una boleia de Miguel des del balcó de l'àrea, a la que va respondre Pol Busquets amb una bona mà al costat del travesser, va ser la primera ocasió pels visitants d'establir l'empat (48'). Tres minuts després el mateix Miguel, arran d'una passada rasa des de la dreta de l'atac del seu equip, deixava passar la pilota sobre l'arribada de Borja, que disparava des del balcó de l'àrea, molt ajustat al pal dret de la porteria manresana. 

Després d'aquets dos ensurts, el Viladecans seguia mantenint el control del joc, però el Manresa ja no va passar angunies fins els darrers minuts. És més, el 2-0 va pul·lular pel gol sud de l'estadi quan un xut creuat i enverinat de Brian (65'), des de la banda esquerra de l'atac manresà, es passejava a pocs centímetres de el pal esquerra de la porteria de Jaime. La parròquia local es lamentava, a la vegada que la parròquia visitant respirava alleugerida.

La millor ocasió del Viladecans arribaria als 80', quan una rematada a la mitja volta de Peralta, des del vèrtex de l'àrea petita, s'estavellava a la creueta. Va ser el més gran, però també el darrer ensurt que va patir un Manresa que, per primera vegada aquesta temporada, mantenia la seva porteria a zero. Suficient per derrotar a un líder que ja no ho és i per passar la tota la setmana en segona posició, tot i esperant la visita a un Vilanova i Geltrú que vindrà de puntuar al camp d'una Montañesa que no acaba d'engegar. 

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa

Pol Busquets
Ruano
Solernou
Florent
Romano
Noah (Alsina, 70')
Brian (Marc Serra, 87')
Bernat
Carles Montoro (Leandro, 74')
Cuello (Sergi Soler, 66')
Manel Sala (Joel Priego, 35')

Unión Deportiva Viladecans

Jaime
Lara (Leo, 74')
Borja
Miguel (Cunillera, 66')
Xavi
Èric (Martí, 66')
Iván (Dani, 74')
Peralta
Robert
Roger (Josep Maria, 79')
Gallardo

Gol

1-0 (25'), Carles Montoro

Àrbitre

Sr. Jordi Delgado Mora, de la delegació de Lleida. Va estar auxiliat per Alex Torres Hoyas i Héctor Craviotto Nogué.

Targetes

Carles Montoro
Cuello
//
Èric
Peralta

Camp

Estadi del Congost, 160 espectadors.

- Resultats grup 2 Primera Catalana
- Classificació grup 2 Primera Catalana