Semblava el marc ideal. El Manresa havia recuperat la darrera jornada el liderat i afrontava el derbi contra l'Avià davant la millor entrada de la temporada. No obstant això, els jugadors manresans van jugar contra l'equip berguedà com si juguessin a camp contrari, doncs es van escoltar molt més (per no dir només) els crits dels aficionats visitants que els d'una parròquia local totalment adormida. És cert que els jugadors blanc-i-vermells no van donar-li ales als seus seguidors per engrescar-los, però el que no pot ser és que els de fora et passin per sobre. Hi havia molt en joc. En cas de victòria manresana l'equip continuaria líder, més encara després de l'ensopegada del Granollers al camp del cuer, però sembla que la passiva afició blanc-i-vermella no té controlats aquest intangibles i el tansemenfotisme es va apoderar de nou de la grada. Sí, sembla clar que el vestit de líder no li prova al Manresa. I del partit, que dir? Doncs, si em de ser sincers, l'Avià va ser millor que un rival que semblava tenallat i va crear més perill que un Manresa que només va xutar un cop a porteria. Tres de tres. De nou l'Avià va ser la bestia negra d'un equip manresà que mai ha guanyat el seu rival berguedà al Congost. I de nou amb Joan Noguera com a botxí principal (ha marcat quatre gols a l'estadi i dels dos 0 a 1 que hi ha hagut, ell ha sigut l'autor del gol; i el partit que va acabar 1 a 4, va marcar dos gols més). 

La veritat és que el derbi va decebre. El joc va ser molt travat i el coneixement que es tenen mútuament un i altre equip va ser el pitjor enemic d'ambdós equips. No hi va haver pràcticament continuïtat en les jugades i les arribades a una i altra àrea van ser molt minses. Els primer minuts van ser igualats, amb els dos equips estudiant-se i maquinant com fer-li mal al rival. Amb el pas del temps semblava que el Manresa es feia amb el control de la situació, però va ser un domini totalment estèril i que només va generar, a banda d'algun corner, un sol xut a porteria, quan Ribera va provar fortuna des de fora de l'àrea amb un xut tou i massa centrat que va morir a les mans de Sergi Porcel (8'). 

Passat l'equador del període l'Avià, que veia que el Manresa no li feia gaires pessigolles, va passar a tenir més la pilota i a estirar línies. Tampoc és que generés gaire perill a la porteria de Moreno, però en un parell d'ocasions va posar l'ai al cor a la parròquia local. Als 26' Miki López, des del vèrtex de l'àrea petita, xutava creuat fregant l'escaire. I als 42', el mateix jugador, tot sol a la mitja lluna de l'àrea, xutava desviat a la dreta de Moreno. I això és el que va donar de sí la primera part.

A la represa el Manresa seguia buscant la brúixola que el duis a trobar el camí de la porteria visitant, però no era, clarament, el millor matí pels deixebles de Dani Andreu. En canvi, l'Avià seguia més desimbolt que el seu rival i li era més fàcil arribar als dominis de Moreno. De fet, abans de complir-se el primer minut de la segona part, un centre de Noguera el va rematar en semi-errada Miki López, que va xutar desviat una gran ocasió. 

Els homes d'Albert García seguien burxant en la rereguarda manresana i cada cop era més evident el seu domini sobre un Manresa que, ni trobava la tecla per trobar el camí del gol, i a més patia més de l'habitual en tasques defensives. Als 55' una centrada-xut de Noguera, un malson per l'equip blanc-i-vermell, es va passejar per davant la porteria manresana sense que ningú arribés a temps de refusar o rematar a porteria, segons fos el cas. Sense ser aclaparador, s'intuïa que el domini visitant podia acabar malament pels interessos d'un Manresa quasi desaparegut i que, al contrari que el seu rival, no sentia l'alè dels seus aficionats, que encara que eren majoria a la grada, no se'ls sentia ni la respiració. I la intuïció es va confirmar en gol quan després d'un centre des de la dreta i després d'un curt refús defensiu, la pilota cauria a peus de Noguera (sempre Noguera) per afusellar Moreno amb un xut creuat al segon pal (68'). Cinc minuts desprès, en plena baixada de moral manresana, de nou Noguera portava el perill sobre la porteria de Moreno amb una centrada al primer pal que Miki López, tot sol a un metre de la porteria, no va saber transformar en el que hagués sigut la sentència.

Encara quedaven molts minuts per creure en la remuntada o, si més no, en l'empat, però quan el protagonista dels darrers minuts és el porter visitant, blocant una i altra vegada pilotes penjades desesperadament a l'olla, el signe final del partit no podia ser un altre que un 0 a 1 que va fer molt mal. El Manresa va sortir ferit del derbi però, no obstant això, no hi ha ferides que no guareixen en set dies. 

Diumenge que ve no es jugarà un partit qualsevol. Es jugarà 'El partit', amb majúscules. El futur del Manresa passa, ineludiblement, per La Verneda, el feu del Júpiter, un equip que s'ha aprofitat de les derrotes de Manresa i Granollers per recuperar el liderat que va perdre ja fa més de mitja lliga. Però hi ha una lectura positiva que es pot fer d'aquest transcendental enfrontament: el Manresa jugarà com a casa perquè jugarà a fora de casa.

Fitxe tècnica

Centre d'Esports Manresa
Moreno
Jhonattan (Sanse, 80')
Marc Gracia (Ferry, 86')
Solernou
Moha
Pereira
Clop (Rafa, 45')
Ribera (Ricky, 56')
Charly Lumbreras (Andrés, 71')
Sergi Soler
Noah 

Unió Esportiva Avià
Sergi Porcel
Toni Liria
Torres
Alex González (Boltor, 52')
Gigi
Miki López (Uri Dalmau, 86')
Marcelo (Cortizo, 90')
Noguera (Uri Martínez, 80')
Revilla
Pol Pintó
Gerard (Pau Ragués, 71')

Gol
0-1 (68'), Noguera

Àrbitre
Sr. Fernández Quintero, de la delegació de Barcelona;
Auxiliat per Jiménez Fernández i Pedrol Vozmediano.

Targetes
Pereira
Clop
Sergi Soler
Roman (banqueta)
//
Miki López
Pol Pintó
Gerard

Camp
Estadi del Congost, 360 espectadors.