El Centre d'Esports Manresa s'ha proclamat campió de Catalunya Amateur després de batre una resistència del Centre Parroquial Sarrià que ha durat 64 minuts, just en el moment en que la figura del pitxitxi Noah ha aparegut per obrir el camí d'una victòria incontestable. A partir de l'1 a 0 el Sarrià poc menys que ha desaparegut del terreny de joc i el Manresa ha engrandit encara més la seva superioritat. Majoria sarrianenca a la grada, però majoria quasi absoluta al terreny de joc d'un equip que torna a aixecar un trofeu oficial vint-i-vuit anys després d'aquella Copa Generalitat assolida al camp del Terrassa davant l'equip amfitrió.

 

L'inici del partit va oferir un tempteig en que ni un ni altre donaven sensació de fer-se amb el control de la situació. El fet que el terreny de joc no es va poder regar per una averia a la instal·lació va fer que la pilota semblés que corria per sobre d'uns talps que semblaven treure el cap encuriosits pel que allà estava passant. Aquesta circumstància va perjudicar notablement un Manresa que semblava lluitar contra dos rivals a l'hora. 

 

L'equip de Dani Andreu, a mida que avançaven els minuts, es va anar adaptant a les circumstàncies i, poc a poc, va anar creixent i va començar a dominar un rival que, no obstant, quasi no donava opcions al seu rival. En uns minuts d'inspiració, Juancho es va convertir en la referència atacant del Manresa i dels seus peus van sortir les millors jugades ofensives sobre la porteria barcelonina. Als 21' una bona centrada de l'extrem cedit pel Terrassa la va poder rematar Charly Lumbreras a boca de gol, però la pilota va acabar en mans de Bracons. Poc després (25') era novament Juancho qui en una acció individual xutava molt ajustat a l'escaire. Tres minuts després, per culminar la millor fase de joc manresana en aquest període, una impressionant gardel·la d'Alberto Criado que Bracons va poder tocar amb la punta de la manyopla va estavellar-se posteriorment al pal.

 

Fins a la fi de la primera part el Manresa es va mostrar superior al seu rival, però el Sarrià es mostrava molt encertat en la seva parcel·la defensiva i va saber aturar tots els intents d'un Manresa que en el temps afegit va tenir una altra gran oportunitat per obrir la llauna. Una passada en profunditat d'Enric Vallès va permetre Charly Lumbreras encarar tot sol la porteria de Bracons, però en la seva autopassada la pilota li va marxar massa dels peus i es va esfumar la possibilitat de aconseguir un gol que hagués sigut un cop molt dur pel seu rival.

 

A la segona part ja es va poder constatar clarament la diferència de categoria entre un i altre. Mentre el Manresa creixia cada vegada més, el Sarrià anava minvant. Noah ja començava a portar de corcoll la defensa sarrianenca i s'intuïa que el gol no trigaria gaire a arribar. Als 64', el millor home manresà a la primera part, Juancho, es va inventar una jugada personal que el va portar a la mitja lluna de l'àrea rival; allà va engaltar un obús que es va estavellar al travesser i Noah, molt atent, va posar el cap per batre per primer cop la porteria d'un Bracons que jeia a terra després d'intentar aturar el xut de Juancho. La llauna era oberta. Ara sí que el Manresa es va agradar a sí mateix i va oferir el millor del seu repertori. El gol va donar aire a un equip manresà que amb el marcador a favor juga com peix a sota de l'aigua.

 

Un cop superada la resistència d'un rival incòmode però que, per altra banda, no li va donar gaire feina a Moreno, el Manresa va seguir amb la mirada posada a la porteria rival i amb ganes d'evitar qualsevol ensurt en el tram final del partit. Així, Noah va posar-se novament la disfressa de botxí i va obrir forat en el marcador després d'una internada pel carril esquerra, pràcticament fins a la línia de fons, per creuar una pilota impossible pel porter rival (82'). La Copa Catalunya era a tocar per un Manresa cada cop més gran. El Sarrià ja no creia en el miracle. Per acabar d'adobar una molt bona segona part, la pissarra de Dani Andreu va aparèixer sobre Les Planes i en una falta directa Sergi Soler va picar magistralment la pilota sobre la tanca defensiva sarrianenca i a l'esquena d'aquesta va aparèixer Balboa per engaltar una canonada inapel·lable davant la mirada abatuda de Bracons (86'). 

 

Encara que el sac no era ben lligat, ja es podia cridar blat! Sis minuts després el xiulet de l'àrbitre indicava que el Manresa era el Campió de Catalunya. I el detall més maco va arribar poc després. Quan Andreu Subies, el President de la FCF, entregava la Copa al Manresa, Moreno, el capità que l'havia de rebre, va voler que qui aixequés el trofeu fossin els dos companys lesionats de l'equip, Moha i Rebollo, que ambdós es van lesionar el colze fa deu i set dies respectivament. I amb un somriure de orella a orella, la Copa cap a Manresa. Alegria, que és Festa Major!!!

 

Fitxa tècnica

 

Centre d'Esports Manresa

Moreno

Jonathan (Andrés, 54')

Marc Gracia

Enric Vallès (Sergi Soler, 45')

Ricky

Pereira

Albert Criado (Clop, 69')

Kevin (Balboa, 54')

Charly Lumbreras (Noah, 45')

Solernou

Juancho (Albert Ribera, 83')

 

Centre Parroquial Sarrià

Bracons

Muñoz (Vila, 56')

Marc

Víctor

Àlvar

Lacambra

Salvador (Olaechea, 90')

Jané (Oriol, 40')

Patxi (Roger, 82')

Teixidó (Diego, 82')

Pol (Sergi, 45')

 

Gols

1-0 (64') Noah

2-0 (82') Noah

3-0 (86') Balboa

 

Àrbitre

Sr. Devesa Pereiro, de la delegació del Baix Llobregat, auxiliat a les bandes per Bouhayat Hanon i Idígoras Morillas i Patino Pallarès en les funcions de 4art àrbitre.

 

Camp

Municipal Les Planes, de Sant Joan Despí, 350 espectadors.