El Manresa va perdre l'oportunitat de deixar més que sentenciada la primera posició del grup després d'una jornada en que els seus màxims rivals i perseguidors, cap d'ells va aconseguir guanyar. Així, de poder acabar la jornada amb deu punts d'avantatge respecte el segon classificat, el Manresa veu com el Gironella li retalla un punt més a la classificació. Tampoc és quelcom per estripar-ho tot, doncs el coixí de set punts respecte l'immediat perseguidor sembla suficient com per no patir-hi fins a final de lliga. I tot just el Manresa acaba de perdre, només, el segon partit de la temporada. Ara, una setmaneta de descans per carregar les piles i segur que el pròxim compromís es veurà d'una altra manera.

 

El Tona va tornar a ser la bestia negra d'un Manresa que només ha pogut guanyar una vegada l'equip osonenc en les seves quatre visites a l'estadi del Congost. I la veritat és que no pintava pas malament el partit als primers compassos de joc, en que es va veure un Manresa molt entonat i amb força fluïdesa en el joc. Una fluïdesa que va anar minvant a mida que transcorrien uns minuts en que el Tona va anar agafant-li el pols a l'equip manresà. L'equip visitant es va anar fent fort al seu camp i va deixar en no res quasi totes les accions atacants d'un Manresa que tan sols va posar a prova el porter Lira en una ocasió, quan Alberto Criado va llançar una falta directa que el porter visitant va enviar a corner amb una bona mà al costat del segon pal (5'). Als deu minuts de joc l'àrbitre i l'assistent miraven cap un altre costat quan un defensor del Tona interceptava la trajectòria de la pilota amb les mans (minuts més tard l'àrbitre no va assenyalar ni falta en una acció en que a Alberto Criado li van clavar els tacs de la bota i es va haver de retirar lesionat).

 

El domini del Manresa, indiscutible, només va poder ser un domini territorial, doncs les arribades clares a l'àrea rival i les ocasions de gol van brillar per la seva absència per manca de profunditat. El Tona, molt ben posicionat i treballant de valent, va fer inútil tot l'esforç manresà per donar un cop quasi definitiu al títol de lliga. 

 

A la represa, més del mateix. El Manresa seguia manant sobre el terreny de joc però ningú trobava el camí de la porteria rival. Tan és així, que en ple domini bagenc Mendo va rebre una passada molt discutida per la defensa manresana, que considerava que el jugador visitant era en posició antireglamentària, i després de plantar-se davant Moreno li va clavar una vaselina mortal que deixava bocabadada a una parròquia local massa passiva. Va ser l'únic xut a porta del Tona en tot el partit (55'). Un xut que a la fi li va donar tres punts.

 

Després del gol, l'equip blanc-i-vermell es va arremangar i va fixar la seva mirada en la porteria del gol nord de l'estadi. Hi van haver moments en que el domini manresà va ser aclaparador. El Tona va notar negativament l'esforç anterior i va patir a cada aproximació del rival pels seus dominis defensius. Però les ocasions de gol, una rere l'altra, s'anaven desaprofitant i el rellotge s'afegia com un enemic més per un Manresa que anava a totes.

 

La primera acció en que les taules podien haver tornat al marcador va ser en peus de Sergi Soler, que després d'una mitja volta dins de l'àrea que va deixar clavat el seu rival, va efectuar un xut franc al que Lira va respondre amb una gran intervenció (60'). Poc després, amb un Manresa plenament abocat, un altre xut franc, aquesta vegada de Germán Pereira, es va estavellar a la soca del pal. La jugada va continuar i després d'un refús defensiu, Sergi Soler va engaltar un xut des de la frontal de l'àrea gran que va tornar a topar-se amb una gran intervenció de Lira, que evitava de nou el gol de l'empat (63'). Un minut després Kevin, des de la banda dreta de l'atac manresà, estavellava la pilota a la part superior del travesser, amb el porter rival ja batut. Per estirar-se dels cabells, vaja! La intensitat va anar baixant després d'uns minuts en que les continues interrupcions van evitar la continuïtat en el joc.

 

A la recta final el Manresa va tornar a la càrrega i va arraconar el seu rival al seu cau, però no hi va haver manera. Sergi Soler buscava de nou el gol pel seu equip amb una vaselina des de l'interior de l'àrea, en una posició un xic forçada, que va fer que la pilota es passegés per davant la porteria visitant sense que ningú arribés a temps de ficar-la a dins (85'). Al darrer cremallot (95'), de nou Sergi Soler va fregar el gol, aquesta vegada amb un llançament de falta directa que va fregar el travesser. El xiulet final de l'àrbitre, que dit sigui de pas el partit li va anar gran, va provocar el desencís d'uns i l'alegria d'uns altres. El Manresa marxava cap cot cap els vestidors pensant en l'oportunitat perduda de donar el cop definitiu i el Tona celebrava una fita que aquesta temporada només el Sant Quirze havia aconseguit (i també a l'estadi del Congost). 
 

Fitxa tècnica

 

Centre d'Esports Manresa

Moreno

Ricky

Alex Pérez (Iván Romera, 72')

Moha

Solernou

Pereira

Kevin (Rebollo, 83')

Sergi Soler

Miki López (Noah, 58')

Charly Lumbreras

Alberto Criado (Tete, 30')

 

Unió Esportiva Tona

Lira

Eric (Plade, 72')

Aitor

Fuentes (Edu, 45')

Casas

Ballús

Comas (Pol, 82')

Eloi

Fredi

Roquet

Roura (Mendo, 32')

 

Gols

0-1 (55'), Mendo

 

Àrbitre

Sr. García Verdura, de la delegació del Maresme;

Auxiliat per Mancera Antón i Muñoz Di Giovanbattis.

 

Targetes

Alex Pérez

Noah

//

Eric

Fuentes

Comas

Roquet

Pol

 

Camp

Estadi del Congost, 130 espectadors.