El cotó no enganya. L'1 a 4 del Manresa al camp del Júnior és més que merescut, encara que si s'ha de posar un "però" al resultat és perquè la victòria blanc-i-vermella es va quedar curta. No obstant, i encara que serveixi de ben poc, el Manresa va demostrar que el lloc de cuer no ha sigut, ni és, la realitat de l'equip. I, a més a més, s'ha tret una llosa del damunt amb una victòria a camp contrari, la primera, que semblava una maledicció. I, de retruc, el fanalet vermell es queda a Sant Cugat.

Sota un sol de justícia Júnior i Manresa va treure l'orgull per no acabar la jornada, i potser la temporada, a la cua de la classificació. I, de fet, amb el que es va veure sobre el terreny de joc, el Manresa va deixar palès que és molt superior als vallesans (recordem que al Congost van guanyar els manresans per un clar 5 a 0). Els visitants podrien haver marcat ben d'hora, amb una doble ocasió en que ni Lamin ni Dani Arqués van saber resoldre a l'àrea rival (5'). El Manresa es va anar fent seu el domini del joc, encara que els locals no s'arronsaven i, de tant en tant, li veien la cara a Cañadas. I el que semblava impensable va arribar. El lateral Solivelles es va anticipar a la defensa manresana, va cedir la pilota a Jordi Sánchez perquè aquest la pengés i li poses en safata l'1 a 0 a Iván, qui va marcar a boca de gol (14'). El gol, no obstant, no va canviar el panorama i el Manresa va anar fent més gran el seu domini, encara que per restablir les taules al marcador primer es van errar més d'una i de dues ocasions clares de gol. Com la falta directa que va llançar Dani Arqués i que el porter Abad va enviar a corner al costat del pal (22'). Acte seguit, quan es va treure de cantonada Uri Dalmau veia com un remat seu de cap el treia un defensa sota pals. I del segon corner seguit va arribar un xut de Dani Arqués que anava a l'escaire però que Abad va salvar amb una gran intervenció. A la mitja hora, una bona jugada col·lectiva del Manresa va propiciar una rematada final de Mario i una altra encertada intervenció del porter vallesà (31'). Lamin, encara que amb una mica de fortuna, també va tenir el gol de l'empat al seu abast ja que una rematada seva va tocar en un defensa i la pilota es va enverinar, però novament Abad es va lluir. Ja trigava massa el gol de l'empat, un gol que el Manresa es mereixia amb escreix. Un gol que va arribar als 37' quan Uri Dalmau va rebre una assistència de Dani Arqués des de la dreta per engaltar un xut molt ben col·locat, des de la frontal de l'àrea gran, davant el que el porter local res va poder fer. El gol era just, però era poc bagatge pels mèrits manresans, encara que quedava tota la segona part per confirmar al marcador el que es veia sobre el terreny de joc.

A la segona part poc li va faltar per ser un monòleg manresà. La superioritat visitant va ser tant evident que Cañadas va tenir una de les segones parts més tranquil·les de la temporada. I, per adobar-ho, el Manresa va trobar la efectivitat que li va faltar a la primera part i en d'altres partits, aconseguint un gol de cada dues ocasions clares. Lamin va donar-li la volta al marcador amb una vaselina amb el cap sobre la sortida del porter Abad, als 5' de la represa. Després, Uri Dalmau posava a prova al porter rival amb un llançament de falta directa molt ajustada a la soca del pal que Abad va enviar a corner (62'). El gol de la tranquil·litat va arribar quan Lamin es va fer escàpol de la defensa local per per posar-li la pilota en safata a Dani Arqués per que afuselles la porteria contraria (70'). En ple allau manresà Lamin va provar una xilena a dins de l'àrea que un defensa va treure pràcticament sota pals (75'). Poc minuts desprès Joel va tenir el seu protagonisme després de rebre, de controlar i de afusellar Abad amb una canonada inapel·lable (82'). El mateix Joel va tenir la maneta als seus peus després d'una internada que va culminar amb un obús que es va estavellar a la base del pal (87'). Ni un segon de més va afegir l'àrbitre gironí García Membrive. Tampoc calia. Tot el peix era venut. Tot el peix l'havia comprat el Manresa.