El futbol té dos grans enemics: el vent i la pluja. I aquesta darrera va treure el nas a Terrassa el dia en que el Manresa visitava per primer cop el Can Parellada. Pot ser no va ser la culpable que l'equip bagenc es deixés dos punts pel camí, però sí que va ser determinant en moltes de les accions d'atac que una i altra vegada intentaven els de Dani Andreu. I si a això li sumem un camp de reduïdes dimensions i un rival que, excepte en comptades ocasions, va posar pany i forrellat a la seva parcel·la defensiva, a més a més de perdre tot el temps que va poder, donant per bo l'empat des de bon principi, tenim els ingredients per explicar què va passar a terres vallesanes. No obstant, fins a final de temporada no podrem dir si aquest empat es pot considerar una ensopegada o un punt més cap a l'objectiu. Temps al temps.

Crònica des del web del club