Fins que l'àrbitre no va assenyalar la fi del partit, el Manresa no va poder respirar tranquil després d'un derbi comarcal que feia trenta-quatre anys que no es vivia a la capital del Bages. Com aleshores, l'equip blanc-i-vermell va aconseguir una victòria mínima (2-1 l'any 1979) que el permet seguir al lloc més alt de la classificació. Sens dubte, el desenvolupament del partit i el perquè el Manresa va tenir de patir fins a última hora té nom i cognoms: Dayan Barrera. El porter visitant va mantenir les esperances dels seus fins el darrer alè gràcies a una supèrbia actuació davant dels jugadors de l'avantguarda local. Un penalti errat per Alberto Criado a les acaballes de la primera part també es pot afegir com una clau per entendre lo ajustat del marcador final. Però, incidint de nou, no hi van haver més gols, sobretot, perquè el Manresa es va trobar al davant una barrera (quasi) infranquejable.

 

El Manresa va anar per feina ràpidament. L'equip manresà desprenia bones vibracions  els primers compassos de partit i això es va traduir en l'1 a 0. Una passada de Kevin cap a la banda dreta de l'atac local va provocar una indecisió en la defensa surienca que Alberto Criado va aprofitar a la perfecció per posar la punteta del peu, enviant una vaselina mortal sobre la mitja sortida del porter rival (4'). Aquest gol va deixar pràcticament muts els nombrosos aficionats desplaçats des de la vila minera, encara que més tard es van fer sentir més que no pas una afició local massa acomodada.

 

La resposta dels homes d'Albert Bonvehí arribava amb una falta executada per Xavi Ribera a la que Moreno va respondre amb una bona mà al costat del pal (7'). Només un minut més tard va començar el recital de Dayan Barrera. Una internada de Ricky pel carril esquerra el va permetre presentar-se a pocs metres del porter rival, però el seu xut sec i col·locat el va enviar a corner de manera felina el porter de Cardona. Alberto Criado va treure des de la cantonada i la pilota va anar a parar a l'alçada del segon pal, on va aparèixer la figura imponent de Javi Rebollo, tot sol, encara que la seva rematada de cap va sortir a fora incomprensiblement, amb tot al seu favor per ampliar avantatges.